La ciutat dels Peaky Blinders, infestada de rates per una vaga d'escombraries

BirminghamQuan plou a bots i barrals, en anglès es pot dir, entre altres expressions, “it's raining cats and dogs”. Una traducció literal, que no té cap sentit en català, seria: “Plouen gats i gossos”. A Birmingham, la segona ciutat del Regne Unit, el que cauen ara són rates i gats, no gats i gossos. O, millor dit, “rates grosses com gats”, d'acord amb els testimonis i les reiterades denúncies de molts veïns en dies passats. Tot plegat és fruit de la presència als carrers de 17.000 tones d'escombraries, resultat de les quatre setmanes de vaga ininterrompuda dels treballadors del servei municipal, que s'afegeixen als dies d'atur intermitent que han dut a terme des del 4 de gener.

La situació és tan greu des del punt de vista de la salut pública que dilluns passat, l'autoritat local de la capital de les West Midlands, la ciutat dels Peaky Blinders, va declarar l'estat d'emergència. De moment, no s'ha notat en res, tot segueix igual, es lamenten els residents. En alguns districtes i barris –Aston, Small Heath, Witton, Acocks Green, Bordesley Green o Allens Cross–, el problema és molt més que evident. Àrees on els residents no acostumen a tenir prou recursos per pagar-se un servei privat de neteja –240 lliures a la setmana, pot arribar a costar– i on tampoc no poden llogar contenidors d'obra per anar-hi acumulant bosses i més bosses a l'espera de la resolució del conflicte.

Acocks Green és un barri del sud-est. Hi viu Israr Ul Haq, un conductor de professió, de 53 anys, que dimecres passat es queixava amb impotència davant d'aquest cronista de com s'ha degradat la situació. “No puc sortir de casa meva sense haver de tapar-me el nas, de la pudor que fa”. Israr diu que ha vist rates al seu barri. A plena llum del dia. I ho deia igualment Rose Shim, una estudiant universitària que resideix a Small Heath, també al sud-est: “Les rates corren per tot arreu, rates grosses de la llargada del meu braç. I puc veure els coloms picant entre les escombraries. Això és un gran problema”.

Sol enlluernador i altes temperatures

Potser més afortunat, aquest periodista no ha ensopegat amb aquests animalots en les seves passejades amunt i avall de la ciutat. Però sí que ha pogut percebre en algunes àrees una pudor certament desagradable. Hi han contribuït un seguit de dies amb un sol enlluernador i temperatures més altes de l'habitual per a l'època de l'any, que han afavorit la putrefacció de restes de menjar acumulades que hi ha escampades a terra. Restes que atrauen els rosegadors, els gats que les persegueixen i també guineus, que n'hi ha que volten per moltes ciutats del país –a Londres, també–, i no necessàriament en els districtes més suburbans.

Aston, una altra zona residencial de classes populars, en aquest cas al nord, s'ha vist impactada per la vaga en termes semblants. Que en molts dels seus carrers les cases no tinguin ni tan sols un petit pati davanter –front yard–, agreuja la situació. Perquè no hi ha espai per als contenidors, que s'acumulen a les voreres i que vessen brutícia de tota mena.

A Aston és on hi ha el Villa Park, l'estadi on juga l'Aston Villa, equip de la Premier League. I a només dos carrers de la tribuna anomenada Doug Ellis, l'entrada de la guarderia de la Yew Tree Community School prova la gravetat de la situació. A les seves portes s'acumula una petita muntanya de porqueria que fa basarda. Situació que, per raons evidents, no agrada gens ni a la direcció del centre ni als pares que hi porten la mainada, com assegurava a l'ARA Aisha Shabir, una de les mestres de preescolar. “No hi podem fer res, és vergonyós”, deia, entomant la situació amb resignada impotència i indignació.

Una passejada per Aston o per Witton, barri proper, o per qualsevol banda que no sigui el centre de la ciutat –al voltant de New Station Street– permet comprovar que el que passa davant de la guarderia no és gens extraordinari. S'hi veu de tot per tots els racons. Frigorífics, sofàs, trossos de pizza, caixes de pizza, brossa acumulada en passadissos on no ve de gust entrar-hi, llaunes, roba. Ara com ara, els veïns de Birmingham ni tan sols poden evitar que els passavolants sàpiguen quins són els seus hàbits alimentaris: menjar ràpid, molta Coca-Cola, molta beguda carbonatada i també molta cervesa.

Problemes econòmics

L'origen del conflicte és econòmic. Els treballadors, molt ben organitzats al voltant del sindicat Unite, protesten arran dels canvis proposats en la plantilla. L'ajuntament vol eliminar el càrrec d'agent de recollida i reciclatge de residus, que forma part dels equips, i que també vetlla per la seguretat d'aquests. La proposta ha despertat la ira dels treballadors per les possibles reduccions salarials que implica. Unite afirma que uns 150 membres dels 400 de la força laboral podrien patir retallades de fins a 9.500 euros. L'ajuntament, però, sosté que s'han ofert llocs alternatius sense menys sou o bé baixes incentivades. El sou anual d'aquests operaris de neteja, segons la seva responsabilitat, és d'entre 27.300 i 33.000 euros.

El conflicte és el darrer episodi en el reguitzell de problemes d'un ajuntament que controlen els laboristes des del 2012. Fa just un any, el municipi va imposar el que popularment es va conèixer com a taxa de les rates, un impost extra de 28 euros que es justificava per ajudar a controlar les plagues de rosegadors, que ara tornen a campar lliurement. En realitat, però, va ser un intent d'augmentar la recaptació d'impostos, ja que el consell local té uns números vermells catastròfics.

Amb un dèficit superior als 4.000 milions d'euros –el més gran del país–, l'ajuntament es va veure obligat a declarar-se en fallida. Tot plegat ha provocat una incomptable reducció de serveis socials, i un augment de l'impost local que han de satisfer totes les llars del 21%, a més de la taxa de les rates. Pagar molt més per tenir molts menys serveis, i un d'essencial com la recollida d'escombraries, provoca frustració, preocupació i indignació. El govern central considera intervenir per posar fi a la crisi.