Japó
Internacional 01/08/2021

Les cendres d’un aliat dels nazis retrobades al mar 70 anys després

Un document desclassificat als EUA revela que les cendres de Hideko Tojo van ser llançades al Pacífic

4 min
El general Hideki Tojo l'any 1942, quan era el primer ministre del Japó

SabadellL’ex primer ministre japonès Hideki Tojo va ser condemnat a mort el 12 de novembre del 1948. El Tribunal Militar Internacional per a l’Extrem Orient el va considerar culpable de diversos crims de guerra i contra la humanitat comesos durant la Segona Guerra Mundial, i un mes i mig més tard, el 23 de desembre, va ser executat a la forca en una presó de Tòquio, durant l’ocupació nord-americana del Japó.

Fins fa poc, en aquest punt es perdia el rastre de Tojo: ningú no sabia del cert què havia passat amb el seu cos després que el pengessin. Però finalment, més de 70 anys després, el misteri s’ha resolt. “Certifico que he rebut les restes, supervisat la cremació i escampat personalment les cendres dels següents criminals de guerra llançades al mar des d’un avió d’enllaç del vuitè exèrcit”, va escriure, aquell mateix 23 de desembre, el comandant nord-americà Luther Frierson. A sota hi havia una llista de set noms, l’últim dels quals era el de Hideki Tojo.

El document va ser qualificat com a secret, però en algun moment indeterminat dels últims anys va ser desclassificat i va quedar oblidat a l’edifici dels Arxius Nacionals dels Estats Units, a Maryland. És allà on el va trobar, “per casualitat”, Hiroaki Takazawa, professor de la universitat Nihon de Tòquio especialitzat en qüestions relacionades amb tribunals de guerra. Takazawa va localitzar aquest breu escrit, i altres que el complementen, l’any 2018, però no va ser fins aquest mes de juny que els va fer públics, després d’haver-los verificat i d’haver-ne avaluat l’impacte.

Esborrar qualsevol rastre

En un altre document molt més extens, datat el 4 de gener del 1949, el mateix Frierson donava més detalls de l’operació. Indicava, per exemple, que les cendres de Tojo i la resta d'executats s’havien llançat “en un punt aproximadament 30 milles [uns 50 quilòmetres] a l’est de Yokohama, sobre l’oceà Pacífic”, i que ell mateix es va encarregar de repartir-les “en una zona àmplia”. Però és especialment significatiu el passatge en què explica la minuciositat amb què es van netejar els forns després d’haver-hi cremat els cadàvers. “La cremació de les set restes es va completar i es van netejar completament les restes dels forns. Es va posar especial precaució per evitar que passés per alt fins i tot la partícula més petita de restes”, explica el comandant.

Aquest interès per eliminar qualsevol mínim rastre de cendra suggereix que els Estats Units volien evitar de totes totes que els japonesos poguessin recuperar cap fragment del cos de Tojo, per petit que fos, i convertir-lo en una espècie de relíquia. D'aquí, també, que les cendres acabessin al mar i que hagin hagut de passar 73 anys perquè se sabés.

Però l’objectiu d’evitar la glorificació del líder polític i militar del Japó durant la Segona Guerra Mundial només es va aconseguir a mitges: des del 1978, Tojo i els altres sis criminals de guerra que van ser executats, cremats i llançats al mar juntament amb ell (i que havien sigut exministres o excomandaments de l'exèrcit sota el seu mandat) són reverenciats a Yasukuni , un controvertit santuari situat al centre de Tòquio on es veneren 2,5 milions de japonesos morts en conflictes bèl·lics, entre els quals hi ha més d'un miler de criminals de guerra. El fet que els seus noms estiguin inscrits en aquest temple és encara avui un motiu de fricció entre el Japó i països com la Xina o Corea del Sud, que van ser víctimes directes de la política imperialista de Tojo i ho interpreten com la prova que el Japó no ha fet net amb el seu passat més fosc.

Militar i polític

Nascut a Tòquio el 30 de desembre del 1884, Hideki Tojo va fer carrera militar i va arribar al grau de general. Va estar al capdavant de les tropes japoneses desplegades a Manxúria a l’inici de la Segona Guerra Sino-japonesa, el 1937, però l’any següent va tornar a Tòquio per convertir-se en viceministre de Guerra. Seria ascendit a ministre del ram el 1940 i va mantenir el càrrec durant tot el seu mandat com a primer ministre, de l’octubre del 1941 al juliol del 1944. En diferents moments durant aquest període va ocupar també altres carteres, com la de l’Interior o la d’Afers Exteriors.

Fervent defensor de la guerra preventiva contra els Estats Units i els aliats europeus, Tojo va trigar poques setmanes, després d’arribar al capdavant del govern, a convèncer els seus ministres i l’emperador Hirohito de declarar la guerra als Estats Units, cosa que va passar aquell 7 de desembre, amb l’atac a la base naval de Pearl Harbor, a Hawaii. El febrer del 1944, el primer ministre va sumar a les seves responsabilitats polítiques la de cap de l’estat major de l’exèrcit, però aquell juliol l’evidència que el Japó acabaria sent derrotat va acabar forçant la seva dimissió de tots els càrrecs.

Acabada la guerra amb la rendició incondicional del Japó, el general nord-americà Douglas McArthur va ordenar la detenció de Tojo, entre una quarantena de persones sospitoses de crims de guerra. L’11 de setembre del 1945 soldats nord-americans van envoltar casa seva per arrestar-lo i ell va intentar suïcidar-se d’un tret al pit, però va sobreviure i no va poder evitar el judici que acabaria, tres anys més tard, amb la seva condemna a mort.

stats