Internacional 18/06/2022

Cap a la nova Colòmbia

Aquest diumenge se celebra la segona volta de les presidencials, que suposen la fi de la política tradicional

Alba Santana
3 min
Els dos candidats presidencials.

BogotàÉs l’oportunitat final perquè els colombians triïn el seu pròxim president i, per tant, la nova Colòmbia on viuran. Una jornada que suposarà la fi de la tradició política del país i que acabarà amb el populista Rodolfo Hernández o l’opció de l’esquerra, Gustavo Petro, entrant per la porta de la Casa Nariño. Amb les enquestes d’intenció de vot donant un empat tècnic, els resultats no estan gens clars, però sí el canvi de paradigma: guanyi qui guanyi, Colòmbia trencarà amb els partits tradicionals, després d’haver-los deixat fora de l’equació en la primera volta del 29 de maig.

“El que es disputa en aquest país és el canvi”, deia Gustavo Petro a l'assabentar-se dels resultats de la primera cita electoral. Hernández, a qui molts anomenen el Trump colombià i que presumeix de ser multimilionari, optava per burlar-se de tots els escèptics que no havien apostat per ell.

Quasi un mes i moltes polèmiques després –com les escoltes a la coalició de Petro o la festa d’Hernández en un vaixell amb altres multimilionaris a Miami–, aquestes dues propostes de canvi ben contraposades s’enfronten aquest diumenge després d'una campanya electoral bastant atípica, marcada per les xarxes socials i el fantasma de la inseguretat.

El fantasma de la inseguretat

I és que les xarxes socials han reemplaçat les places populars, tot per motius estratègics i de seguretat. Han quedat enrere, doncs, els mítings banyats per masses, els crits i fins i tot plors que solen marcar les campanyes presidencials a Colòmbia. El fantasma de la inseguretat ha portat Hernández, que ja havia escollit les xarxes socials com a aparell d’interlocució amb el poble, a marxar als Estats Units després de rebre amenaces de mort. “Necessito estar viu per salvar Colòmbia de les mans de Petro”, va apuntalar l’11 de juny des de Miami.

Després de guanyar la primera volta electoral amb el 40% de les paperetes i omplir molts escenaris per tot el país, Petro també va canviar el seu modus operandi. Deixant enrere els escuts i els esquemes de seguretat que el blindaven en les seves aparicions públiques, va optar per una estratègia més prudent: la que els seus assessors de campanya qualifiquen d'“allunyar-se per acostar-se” o “micropolítica”. “Gustavo Petro va decidir que compartir temps amb colombians a petita escala era el millor per arribar a més gent”, sosté Arnau Martí, un valencià que participa en la campanya electoral del candidat del Pacto Histórico.

La campanya també ha sigut atípica per l’absència de debats electorals. El populista Hernández es va oposar a participar-hi des del principi, una postura que ni la decisió judicial a favor de Petro –que reclamava debatre– ha pogut canviar.

Votants diferents, però no oposats

El perfil dels dos candidats és considerablement diferent. Mentre que Petro domina la retòrica, aposta pel debat i el diàleg i intenta simplificar conceptes teòrics complexos, Hernández sacseja les mans i s’expressa col·loquialment, diu improperis i ha arribat a agredir un rival polític. Com els seus discursos, els seus seguidors també són diferents, encara que no del tot. La política colombiana està marcada per eixos polítics –com el conservadorisme enfront del liberalisme i altres factors, com espais urbans enfront dels rurals– i no tant per l’esquerra o la dreta.

“El poble colombià no té les variables de dreta i d’esquerra. És una cosa que no està en l’imaginari col·lectiu”, explicava Gustavo Petro en una entrevista a France 24. Per a l'electoral, doncs, es tracta d’una recerca de candidats en funció de la seva resposta a certes demandes, de vegades molt concretes. Els assessors d’Hernández defensen que el membre de La Lliga de Governants Anticorrupció omple un buit que fins ara ningú omplia. Farts dels anys de l’expresident Álvaro Uribe i un dels seus hereus, Iván Duque, però contraris a l’esquerra, han vist en Hernández el candidat perfecte: s’autodeclara antiestablishment, promet tractar Colòmbia amb la mateixa estima que la seva empresa de construcció i també acabar amb els polítics corruptes.

Malgrat això, des del Pacto Histórico asseguren que el canvi que proposa Hernández és fum. Ja que, mentre s’anomena outsider, ha pujat a la seva rodolfoneta les cares més visibles de l’uribisme i ha arribat a dir que sent “agraïment” per a l’exmandatari. “Jo vaig votar per Federico Gutiérrez –candidat de la dreta– la primera volta, però en la segona votaré per Petro; Rodolfo Hernández em fa por”, explica la Mariluz, una ciutadana de Bogotà.

Un ambient de polarització que se suma a les possibles denúncies de frau. Petro i el seu equip ja han dit que no confien en el sistema electoral colombià i que acceptaran els resultats si no veuen cap “anomalia democràtica”.

Una possibilitat que podria avivar un malestar ja patent a la societat colombiana i, en el pitjor dels casos, desembocar en noves manifestacions i bloquejos. Els altres grans fantasmes d’aquestes eleccions.

stats