Brussel·les s'encomana a Pfizer davant els entrebancs amb AstraZeneca i Janssen

La farmacèutica avançarà 50 milions de dosis aquest segon trimestre i ja negocia un tercer contracte per al 2022

3 min
Ursula von der Leyen

Brussel·lesLa Comissió Europea s'encomana a Pfizer/BioNTech. Després dels entrebancs amb AstraZeneca i el nou front que ha suposat la paralització de l'entrega de vacunes de Janssen, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que els ajornaments que previsiblement provocarà l'aturada de Janssen (que ja s'afegeixen als d'AstraZeneca) es compensaran amb Pfizer, que avançarà a aquest abril l'entrega de 50 milions de dosis inicialment previstos per al quart trimestre. D'aquests 50 milions, cinc són per a Espanya. A més, ha confirmat les negociacions d'un tercer contracte amb la farmacèutica Pfizer/BioNTech per assegurar fins a 1.800 milions de dosis addicionals entre el 2022 i el 2023.

"Pfizer és un soci fiable", ha dit Von der Leyen, que ha comparegut expressament sense donar opció a preguntes. "Com veiem amb l'anunci d'aquest dimarts de Jonhson & Johnson, hi ha molts factors que encara poden complicar els nostres plans i hem d'actuar ràpidament", ha explicat la presidenta.

La farmacèutica nord-americana que comercialitza la vacuna desenvolupada per l'alemanya BioNTech està sent capaç de cobrir els forats que d'altres estan deixant. L'anunci de la Comissió Europea arriba el mateix dia que el diari italià La Stampa informava que la Comissió Europea no té la intenció de renovar els contractes amb AstraZeneca i Janssen el 2022 perquè prioritzarà les vacunes amb la tecnologia mRNA (com les de Pfizer i Moderna, que fins ara no han fet saltar cap alarma). I, de fet, Von der Leyen ha elogiat aquesta tecnologia: "Ens hem de centrar en tecnologies que funcionen. Les de mRNA en són un exemple, i per això entrem en negociacions amb Pfizer per a un tercer contracte".

Consultades per aquest diari, fonts europees ni ho confirmen ni ho desmenteixen: "Mantenim totes les opcions obertes per estar preparats per a les pròximes etapes de la pandèmia, per al 2022 i més enllà. Tot i això, no podem comentar qüestions contractuals". Però la presidenta també ha deixat totes les opcions obertes: "Després d'aquest contracte, en poden venir d'altres amb altres farmacèutiques", ha conclòs, després de l'anunci sobre Pfizer.

Els Estats Units van decidir aturar aquest dimarts la vacunació amb Janssen per sis casos de trombosi, els quals van provocar que immediatament la companyia decidís paralitzar el llançament del seu fàrmac a Europa, on va començar a repartir precisament aquesta setmana. L'Agència Europea de Medicaments (EMA) està investigant els casos i, de moment, no desaconsella l'ús de la vacuna de Janssen. En el cas de la d'AstraZeneca, el regulador europeu va concloure que calia llistar com a possibles efectes secundaris infreqüents la trombosi detectada en desenes de persones a Europa, però va insistir que el fàrmac és segur perquè els beneficis superen els riscos. En el cas d'AstraZeneca, l'embolic ha provocat un desgavell de criteris d'aplicació d'aquesta vacuna arreu de la UE, que aquest dimecres ha acabat, per exemple, amb Dinamarca suspenent-ne definitivament l'ús.

Tot plegat conforma un tèrbol panorama per a la campanya de vacunació europea, que ja va començar més tard que en altres països, com el Regne Unit o els Estats Units. Aquest dimecres Von der Leyen ha volgut aportar dades per a l'optimisme. Fins ara, ha dit, els països de la UE han rebut 126 milions de vacunes, dels quals 100 milions han sigut administrats. D'aquest total, un quart ja són segones dosis, la qual cosa significa que 27 milions d'europeus han rebut la pauta completa d'immunització.

Tot i això, la Unió Europea encara està lluny de les xifres de les principals potències mundials, i les crítiques a la gestió de la Comissió no frenen. Poques veus discuteixen que haver optat per una compra centralitzada ha garantit que arribin dosis a tots els països de la Unió, una fita que, d'altra manera, hauria sigut especialment complicada, sobretot per als països més petits i més pobres, amb menys capacitat de negociació. Tot i això, hi ha fissures. Països com Hongria o Eslovàquia ja han autoritzat i comprat per la seva banda la vacuna russa Sputnik V i Alemanya també té la intenció de fer-ho si l'EMA l'aprova.

stats