Estats Units-Xina
Internacional 14/11/2022

Biden: "Xi Jinping i jo compartim que l'amenaça nuclear és inacceptable"

La primera trobada presencial entre els dos líders reimpulsa la seva cooperació contra la crisi climàtica

4 min
El president dels Estats Units Joe Biden el president de la Xina Xi Jinping durant la seva primera trobada

PequínSense mascareta i amb una ferma encaixada de mans, el president de la Xina, Xi Jinping, i el dels Estats Units, Joe Biden, s'han saludat davant la premsa. Era la primera trobada en persona com a presidents, i els dos líders intentaven trencar el gel, conscients de la necessitat de rebaixar l'escalada de tensió entre les dues potències. Durant la reunió, que ha durat més de tres hores, Biden ha assegurat a Xi que la seva política cap a Taiwan no ha canviat i que no acceptarà un canvi unilateral de l'statu quo de l'illa. També ha mostrat les seves objeccions per les “accions coercitives i cada cop més agressives de la Xina cap a Taiwan”.

Els mitjans xinesos destaquen que Xi Jinping ha advertit Biden que Taiwan és part de la Xina i “una línia vermella que no s'ha de creuar”; també ha declarat que espera que els Estats Units respectin els acords i no donin suport a la independència de l'illa. La Casa Blanca assegura que Biden ha instat Xi a intercedir davant Corea del Nord perquè sigui “responsable”, en relació amb l'escalada de llançament de míssils i el desenvolupament d'armament nuclear de Pyongyang.

Tot i que la Xina manté la seva posició de no condemnar la invasió russa d'Ucraïna, els dos presidents han coincidit en mostrar el seu acord a oposar-se a les amenaces de fer servir armes nuclears en aquest conflicte. Segons ha dit Biden en la seva roda de premsa posterior, els dos mandataris tenen "la creença compartida que l'amenaça de l'ús d'armes nuclears és inacceptable". La llarga reunió també ha permès a Biden mostrar la seva preocupació per les violacions dels drets humans a Xinjiang, el Tibet o Hong Kong.

Una mostra que la trobada ha ajudat a rebaixar la tensió és l’anunci que el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, viatjarà aviat a la Xina per continuar les converses. Els dos països també han acordat reiniciar la seva cooperació en la lluita contra el canvi climàtic, que havia quedat congelada després de la polèmica visita de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, a Taiwan. L'impuls dels dos principals emissors mundials de CO₂ és cabdal per a la lluita climàtica, i es va presentar com un dels grans èxits de la cimera COP26 de Glasgow l'any passat. Ara, les dues potències reprenen la col·laboració gràcies a la trobada dels dos presidents a Bali, que coincideix amb el temps també amb la COP27, que se celebra a Egipte.

Vigília del G-20

La reunió de Biden i Xi es va fer la vigília de la cimera del G-20 que se celebra els dies 15 i 16 de novembre a Bali. Xi hi arribava dilluns al matí acompanyat de la seva dona, Peng Liyuan, i el seu equip. El president nord-americà va viatjar des de Phnom Penh, la capital de Cambodja, on ha mantingut trobades amb els membres de l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) i els ha festejat amb inversions. Washington intenta contrarestar la influència de la Xina que ja és el primer soci comercial a la regió.

Era la primera vegada que els dos líders es reunien presencialment des que Biden va arribar a la Casa Blanca a principis del 2021, encara que han mantingut cinc converses en videotrucada. Durant aquests dos anys les relacions entre les dues potències s'han anat deteriorant i acumulant desacords. A més de la guerra comercial, els interessos geoestratègics han obert una bretxa important entre els dos països fins a normalitzar l'expressió de nova Guerra Freda per definir les relacions.

L'administració Biden ha mantingut els aranzels imposats per Trump a les exportacions xineses i ha augmentat la pressió contra les seves tecnològiques aprovant noves restriccions a l'accés de microxips avançats. Pequín interpreta aquestes mesures com un intent de bloquejar-ne el desenvolupament i evitar que l'economia xinesa superi la nord-americana en el lideratge mundial.

La decisió de Washington de recuperar protagonisme a l'Àsia-Pacífic i l'emergència de la Xina han propiciat la confrontació. Washington intenta contenir la Xina amb una sèrie d'aliances estratègies amb altres països asiàtics com el Japó, Corea del Sud, Austràlia i l'Índia. Per part seva, Pequín ha trenat una sòlida xarxa d'aliances amb el seu projecte de Nova Ruta de la Seda, que ha regat amb inversions en infraestructures el Sud-est asiàtic i l'Àsia Central.

Tot i això, és el tema de Taiwan el que està al centre de les hostilitats. Cap president fins a l'arribada de Joe Biden havia fet declaracions tan contundents de suport a l'statu quo de Taiwan, fins al punt de comprometre's a defensar l'illa si era envaïda. Per la part xinesa, Xi Jinping ha reiterat que no renunciaran a l'ús de les armes per reunificar Taiwan.

Xi Jinping i Joe Biden han arribat a la reunió reforçats en el seu lideratge. El president nord-americà ha aconseguit frenar els republicans a les eleccions de mig mandat, conservant la majoria del Senat i debilitant Donald Trump. Mentre Xi Jinping ha revalidat un tercer mandat i s'ha envoltat d'un equip de fidels per controlar el govern, el Partit i la poderosa Comissió Militar Central.

Biden i Xi es coneixen des de fa temps, quan tots dos eren vicepresidents dels seus respectius països. Tots dos havien coincidit el 2011 i el 2012 en diversos viatges per la Xina i els Estats Units. Però eren altres temps. Aleshores Washington confiava en mantenir amb Pequín una relació de cooperació i donava suport l'ascens econòmic de la Xina.

Fa escasses setmanes els Estats Units van donar a conèixer una nova estratègia de seguretat nacional que assenyala la Xina com el desafiament més important per a l'ordre mundial.

Els altres cara a cara de Xi Jinping

Després de pràcticament tres anys sense sortir de la Xina, Xi Jinping sembla que vol aprofitar el temps perdut i està greixant la maquinària diplomàtica. La gira pel sud-est asiàtic –fins dimecres a Indonèsia per la cimera del G-20 i dijous a Tailàndia per la trobada del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia Pacífic (APEC)– és el seu segon viatge internacional des que va començar la pandèmia, després del que va fer al setembre a l'Àsia Central, on es va reunir amb el president rus, Vladímir Putin. La trobada amb Biden ha estat la més destacada, però no és l'única reunió important de Xi, que sembla disposat a recosir relacions, també amb dos dels seus rivals històrics: Austràlia i el Japó.

Austràlia: sis anys sense reunions

El primer ministre australià, Anthony Albanese, es reunirà amb Xi aquest dimarts. Fa sis anys que el líder xinès no es reuneix formalment amb cap mandatari australià –a la cimera del G-20 del 2019 va tenir una trobada informal amb el llavors premier, Scott Morrison–, amb la qual cosa la reunió a Bali marcarà un punt d'inflexió, almenys pel que fa a la intenció de descongelar les relacions diplomàtiques.

Els llaços entre Austràlia i la Xina s'han deteriorat els últims anys després que Pequín imposés sancions a algunes importacions de mercaderies australianes, mentre que Canberra va demanar una investigació internacional sobre els orígens del covid. A més, Austràlia va prohibir la participació del gegant xinès de telecomunicacions Huawei en xarxes 5G del país per motius de seguretat. Tampoc agrada gens a la Xina el denominat acord AUKUS, l'aliança de seguretat estratègica d'Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units per frenar l'ambició expansionista de Pequín al Pacífic.

El Japó: tensions històriques

El primer ministre nipó, Fumio Kishida, i el president xinès coincidiran també a Bali, però la seva reunió bilateral serà a Tailàndia dijous. Serà la primera trobada entre mandataris del Japó i de la Xina en tres anys. Els llaços diplomàtics han estat afectats durant molt de temps per una disputa territorial històrica respecte a un grup d'illots deshabitats al mar de la Xina Oriental, controlats per Tòquio però reclamats per Pequín.

Ara, però, les relacions són especialment tenses arran de les maniobres militars de la Xina a prop de Taiwan aquest estiu, després de la visita de la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, que va provocar la caiguda de diversos míssils a la zona econòmica exclusiva del Japó.

stats