Estats Units
Internacional 06/06/2021

Arizona executarà presos amb Zyklon B, el gas utilitzat pels nazis

Carolina del Sud recupera els afusellaments a causa de l'escasetat de fàrmacs per a la injecció letal

3 min
La presó de Florence, a Arizona, executarà per afusellament.

WashingtonQuan el governador de Carolina del Sud va estampar al maig la seva signatura en un document, als condemnats a mort se'ls va oferir per llei una nova modalitat amb la qual ser executats: l'escamot d'afusellament. El republicà Henry McMaster va validar així la decisió de la majoria conservadora al legislatiu estatal de recuperar aquesta vella fórmula d'execució. Si no és del seu gust, el pres pot decidir acomiadar-se del món assegut en una cadira elèctrica que ofereix les seves prestacions des de fa 109 anys. Sempre, esclar, que no estigui disponible una injecció letal. La llei d'aquest estat, això sí, no permet executar amb un mètode per al qual Arizona està afinant ja els últims detalls: l'asfíxia mitjançant l'ús d'un gas letal utilitzat pels nazis a Auschwitz.

Segons diversos documents obtinguts pel diari The Guardian, el departament de presons d'Arizona ha invertit més de 2.000 dòlars en els ingredients necessaris per a la fabricació del Zyklon B, el nom comercial d'un gas obtingut a partir del cianur creat a Alemanya i utilitzat pels nazis en diversos camps de concentració. Amb aquesta substància van ser exterminades més d'un milió de persones. A Arizona s'utilitzaria en una cambra de gas construïda el 1949 a la presó de Florence.

Recentment s'han fet proves per comprovar l'estat de la cambra. Per exemple, s'ha posat una espelma al costat de les finestres i de la porta per comprovar que la flama es manté estable i sense parpellejar. És a dir, per certificar que l'espai és hermètic i no hi ha risc de fuga de gas. També s'han utilitzat granades de gas per veure si el fum es manté dins de la cambra. A més, alguns guardes de la presó han actuat com a presos durant els simulacres. L'últim condemnat a morir gasejat a Arizona va ser Walter Lagrand, d'origen alemany, el 1999. Va trigar 18 minuts a morir entre "una agonitzant asfíxia i nàusees", segons el relat d'un periodista local.

El principal mètode d'execució als Estats Units és la injecció letal. No obstant això, els estats que mantenen vigent la pena de mort tenen problemes per obtenir els fàrmacs que calen per dur-lo a terme. Qüestió d'imatge: les companyies farmacèutiques no volen veure el seu nom associat al corredor de la mort i han fet passos per impedir que els seus productes s'utilitzin per a la pena capital. En alguns casos els escrúpols són relativament recents. Per exemple, el gegant Pfizer no es va sumar a la llista de companyies nord-americanes i europees que veten aquest ús dels seus productes fins al 2016. En un comunicat, la farmacèutica va explicar llavors que "Pfizer crea els seus productes per millorar i salvar les vides dels pacients", no per ser usats en injeccions letals.

L'última execució a Carolina del Sud per injecció data del 2011. El pres es deia Jeffrey Motts. Des de llavors, l'estat s'ha vist forçat a una moratòria per la falta de fàrmacs. Per al senador estatal republicà Greg Hembree, un dels coautors del text legal que autoritza els escamots d'afusellament, la nova llei és una forma de posar fi a l'espera de les famílies de les víctimes. Per a Hembree, aquest és un mètode d'execució més humà que el de la cadira elèctrica, encara que el seu preferit és la injecció letal. "El que no vols és torturar ningú de manera innecessària", va defensar recentment. A Arizona, l'execució de Joseph Wood el 2014 -va patir una agonia de gairebé dues hores després de ser-li administrades diverses injeccions suposadament letals-, va obrir també una moratòria encara vigent.

Un desproporcionat nombre de negres al corredor de la mort

Als detractors de la pena de mort a Carolina del Sud hi ha un detall que no els passa per alt. Gairebé la meitat dels condemnats a mort són negres, tot i que suposen només el 27% de la població de l'estat. De fet, en termes percentuals, el nombre de presos afroamericans al corredor de la mort és desproporcionat. Sent un 13% de la població, suposen gairebé el 42% de les persones que esperen el compliment de la pena capital.

En l'actualitat, la pena de mort és legal a 27 estats nord-americans, tot i que en tres -Pennsilvània, Oregon i Califòrnia- els governadors demòcrates mantenen una moratòria. A nivell federal, i després de 17 anys de parèntesi, l'administració Trump va reactivar les execucions en els últims mesos de la seva presidència. L'estiu passat, tres presos van ser executats en quatre dies. Amb tretze en total, Donald Trump es va convertir en el president amb més presos executats en més d'un segle.

Joe Biden ha mostrat el seu suport a l'eliminació de la pena de mort, però no sembla que sigui una de les prioritats legislatives de la seva administració. El més probable és que, almenys mentre ocupi la Casa Blanca, no hi hagi més execucions de presos condemnats per delictes federals. En total, avui són 46 d'aquest últim grup dels prop de 2.500 condemnats a mort als Estats Units. 

stats