Cuba

Archipiélago, la plataforma ciutadana que amenaça el règim cubà

El setge del govern de Díaz-Canel ha forçat la cara visible del col·lectiu a exiliar-se a Madrid

S.S.
3 min
Yunior García, dramaturg i activista contra el règim cubà, cara visible del moviment Archipiélago, s'ha exiliat a Madrid.

BarcelonaDesprés de l'esclat popular de l'11 de juliol, que va omplir els carrers de Cuba en una protesta contra el règim que va ser àmpliament reprimida, el silenci dels últims mesos torna a trencar-se. Ara qui agafa la torxa de l'oposició al règim cubà és un col·lectiu nascut a internet que agrupa intel·lectuals cubans, alguns dins i altres fora de l'illa, eminentment joves. És la plataforma ciutadana Archipiélago, que ja té 38.000 seguidors a Facebook i que va convocar la fallida manifestació d'aquest dilluns. Ara torna a convocar una marxa per al dissabte 20 de novembre.

Archipiélago va néixer poques setmanes després de les protestes de l'11 de juliol. Compta amb 29 coordinadors, dels quals 10 viuen a l'estranger. Aquest dimecres se n'hi ha sumat un altre, Yunior García Aguilera, que ha fugit de Cuba i ha aterrat a Madrid aquest dimecres. García té 39 anys, però molts altres integrants de la plataforma en tenen entre 25 i 29. Un col·lectiu molt jove que reclama la democratització del seu país i pretén aconseguir-la "sense violència". La mateixa plataforma, que s'organitza a través de Facebook i Telegram, assegura tenir com a objectiu "impulsar el debat i el diàleg entre cubans per trobar consensos de manera cívica i pacífica per sortir de la crisi".

La força del nou col·lectiu opositor es mesura també per la ràpida i contundent repressió que li ha aplicat el règim cubà. La marxa que Archipiélago va convocar per a aquest dilluns, 15 de novembre, va ser prohibida i tots els líders del moviment van ser sotmesos a vigilància policial. El mateix García Alguilera estava tancat a casa des de diumenge perquè agents de la seguretat de l'estat s'havien apostat davant de casa seva. Aquest dramaturg i actor, a més d'activista, havia anunciat que sortiria al carrer encara que la manifestació estigués prohibida i que hagués de fer-ho sol, amb una flor blanca a la mà. Però no va poder fer-ho.

El govern cubà va desplegar nombrosos agents a diverses grans ciutats del país i va impedir als principals activistes que participessin en la marxa. L'ONG Cubalex va comptabilitzar 77 casos de persones detingudes o assetjades als seus domicilis, sigui per agents de seguretat o per simpatitzants del règim que s'hi manifestaven.

La plataforma Archipiélago diu que beu del Moviment San Isidro (MSI), un grup d'artistes i intel·lectuals, anomenats a si mateixos "artivistes", que van protagonitzar diverses protestes i performances reivindicatives durant l'any 2020, sobretot a l'Havana. Aquest juliol el deteriorament de la situació econòmica, que ja era precària, a causa de la pandèmia de covid-19, que va desembocar en escassetat d'aliments, va fer eclosió en unes protestes molt més àmplies i populars. Però de nou han agafat el testimoni els intel·lectuals de l'illa, cada cop més joves. Tot i això, l'exili ara d'una de les seves cares més visibles, Yunior García, que se suma a una desena més de portaveus que ja són fora del país, genera dubtes sobre la seva efectivitat.

Després de les manifestacions del juliol, Human Rights Watch (HRW) ha denunciat "una estratègia brutal de repressió dissenyada per infondre por i reprimir la dissidència" per part del règim liderat per Miguel Díaz-Canel. HRW denunciava que "el govern cubà s'ha involucrat sistemàticament en detencions arbitràries, maltractaments als detinguts i processaments penals per abusos com a resposta a les protestes antigovernamentals aclaparadorament pacífiques del juliol del 2021". Segons la seva investigació, la repressió que va seguir les protestes del juliol va incloure "abusos brutals, inclosa la violència de gènere, durant la detenció" i el processament de "desenes de persones en judicis que violaven les garanties bàsiques del degut procés". "Almenys un manifestant va morir. Centenars continuen a la presó o sota arrest domiciliari, inclosos alguns menors de 18 anys", afegia HRW.

stats