Estats Units

Dos anys després de l'assalt al Capitoli, la ultradreta és més viva que mai

La nova dreta marca la política dels Estats Units, mentre el supremacisme blanc es dispara als carrers

4 min
Partidaris de Trump assaltant el Capitoli el 6 de gener

WashingtonAquest divendres fa dos anys que una multitud enfurismada d'ultradretans, encoratjada per un expresident populista i mobilitzada a través de fòrums d'internet i teories de la conspiració, va cometre un intent de cop d'estat a la seu de la democràcia nord-americana. L'assalt al Capitoli ha marcat un abans i un després en el clima social i polític del país. Aquell dia, una turba armada de negacionistes electorals va irrompre a l'edifici legislatiu, fet que va posar de manifest la fragilitat institucional nord-americana després dels anys de presidència de Donald Trump. La mateixa ideologia ultra que fa dos anys va turmentar el país es troba avui a l'interior del Capitoli, bloquejant l'activitat de la cambra baixa, però també als carrers, on s'ha fet més forta que mai.

La distància del temps ha ajudat a posar llum sobre què va passar aquell dia. La comissió parlamentària que ha investigat els fets del 6 de gener del 2021, que serà dissolta quan la Cambra de Representants torni a la normalitat, va publicar fa una setmana les seves conclusions. Després de 18 mesos d'investigació, la comissió bipartida va instar la justícia que processi Trump per la seva implicació en l'atac. L'expresident va ser "la causa última" d'aquells fets: "Res del que va passar en aquella jornada hauria succeït si no hagués estat per ell".

El departament de Justícia ha detingut des d'aleshores més de 950 participants en l'atac, on van morir fins a set persones, i ha processat amb èxit diversos membres de la milícia violenta Oath Keepers. Aquesta és una de les organitzacions que conformen l'ecosistema de l'extrema dreta al país, que ha evolucionat en els darrers dos anys. "Des de l'assalt al Capitoli, l'alt-right del carrer sembla més desorganitzada, ja que el seu discurs polític s'ha hegemonitzat dins del Partit Republicà i s'ha institucionalitzat", constata Jaime Caro, que està fent una investigació postdoctoral sobre l'alt-right a la UCM. Però això no vol dir que la seva violència política hagi minvat: "L'any 2022 han augmentat amb força els casos de terrorisme d'extrema dreta blanc, tant de llops solitaris com de batallons", recorda, citant informes propis de la CIA i l'FBI.

L''alt-right' s'ha fet forta

"Pot ser que ara mateix l'estrella de Trump sigui cada vegada més tènue, però les teories de conspiració d'ultradreta, la desinformació en línia, i una angoixant manca de confiança en les institucions bàsiques de la democràcia continuen obrint-se camí", escriu Carolyn Gallaher, experta en extremisme de dretes per l'American University. Els electors nord-americans van demostrar al novembre, en les eleccions legislatives i estatals, el rebuig majoritari de la població cap a l'extremisme de dretes, amb una important desfeta del Partit Republicà. Tanmateix, fins a 179 congressistes escollits aquell dia encara neguen avui que Joe Biden sigui un president legítim, afirmant que l'elecció presidencial del 2020 va ser fraudulenta. 

Però els Parlaments escollits democràticament no són l'escenari natural de la ultradreta: ho són els carrers i, en els temps moderns, les xarxes socials. I és allà on realment es pot mesurar l'auge d'aquesta ideologia. Aquest any les organitzacions pertanyents a l'alt-right han protagonitzat més manifestacions, actes de violència política, reclutament i activitats de propaganda que en els dos anys anteriors, segons les dades recopilades per Acled

L’expresident Donald Trump en una foto d’arxiu.

"Els grups del carrer s'han anat concentrant en algunes organitzacions, principalment els Proud Boys i el Patriot Front", remarca Caro. "Els Proud Boys han mantingut l'hegemonia, ja que tenen la fama d'haver estat un dels primers grups d'alt-right, el primer a fer costat a Trump durant la campanya, i van ser presents en l'assalt al Capitoli". L'investigador alerta del creixent protagonisme del Patriot Front, un batalló protofeixista, que aquest any "ha doblat els seus membres i està fent una bestialitat d'actes vandàlics, de protesta, com quan van acudir armats a una manifestació amenaçant la gent el Dia de l'Orgull".

Violència contra polítics

L'escena ultradretana es conforma per una varietat d'actors, que inclouen milícies armades (com els Oath Keepers o els Three Percenters), batallons al carrer (com els Proud Boys o el Patriot Front), així com una àmplia gamma de moviments menys organitzats. Acled ha registrat aquest any molts menys grups ultradretans (56) que l'any 2020 (159), però compten amb més participants i han augmentat la seva activitat.

La violència contra els polítics també s'ha incrementat. L'exemple més recent i sonat, l'assalt a la casa de la fins ara presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. Segons els registres de la policia del Capitoli, aquest any hi ha hagut més de 9.600 amenaces registrades contra membres del Congrés, deu vegades més que el 2016, quan Trump va guanyar les eleccions. Tanmateix, Caro no veu probable que en el moment actual, o a les presidencials del 2024, es repeteixin els fets del 6 de gener del 2021: "L'extrema dreta s'està institucionalitzant dins del Partit Republicà, i això resta potencial perquè hi hagi un acte tan perillós i multitudinari com el de fa dos anys. A més, no hi ha un líder tan fort com ho va ser Trump aleshores. Però no m'atreviria a aventurar res".

stats