Mediterrani central
Internacional 23/04/2021

130 morts en una pastera que cap govern va voler rescatar

L'embarcació va estar 48 hores a la deriva, però malgrat que una ONG la tenia localitzada, ni Líbia, ni Malta, ni Itàlia ni Frontex van respondre al SOS

5 min
El vaixell va localitzar desenes de cadàvers al mar, al lloc de l'alerta

Almenys 130 persones van morir dijous en un naufragi en la ruta entre Líbia i Itàlia, al Mediterrani central, quan la barca inflable en què intentaven arribar a Europa es va enfonsar. Durant 48 hores, i enmig d'un temporal amb onades de fins a sis metres d'alçada, una ONG havia seguit l'embarcació i havia informat de la seva posició a les autoritats europees, però cap servei oficial de salvament marítim els va anar a socórrer. El vaixell humanitari Ocean Viking, de l'organització francesa SOS Mediterranée, immediatament es va llançar al rescat juntament amb tres vaixells mercants, però ja era massa tard i només van poder recuperar 13 cadàvers. I no es tenen notícies d'una altra pastera amb 42 persones a bord que va emetre l'útlim missatge ahir al migdia.

"Els nostres pitjors temors es van fer realitat, després d'hores i hores de recerca. La tripulació s'ha trobat amb l'escena devastadora del naufragi d'una pastera al nord-est de Trípoli. Estem desfets. Pensem en les vides que s'han perdut i en les famílies que potser mai tindran la certesa de què els va passar als seus éssers estimats", ha dit Luisa Abrera, coordinadora a bord de l'Ocean Viking.

restes de l'embarcació enfonsada que va localitzatr l?ocean Vicking al Mediterrani Central

Alarm Phone, que assisteix telefònicament pasteres en perill al Mediterrani, ha denunciat que "aquesta gent hauria pogut ser rescatada, però totes les autoritats van decidir abandonar-los perquè morissin al mar". L'entitat va rebre l'avís dimarts al matí i va estar en contacte durant deu hores amb els nàufrags. Però no hi va haver resposta de cap dels tres governs implicats: ni Líbia, ni Malta ni Itàlia es van posar a coordinar el rescat.

Per primera vegada en molts anys tres vaixells mercants es van unir a l'Ocean Viking a la recerca dels desapareguts. Però Roma, La Valletta i Trípoli es van dedicar a passar-se la patata calenta. Un avió Frontex que patrullava per la zona també s'hi van acostar, però no es va emetre cap missatge d’advertència i els guardacostes de Líbia, després d’intervenir per interceptar un vaixell amb un centenar de persones, no van enviar cap dels patrullers disponibles a buscar les altres dues embarcacions a la deriva.

Un naufragi en directe

Segons el relat d'Alarm Phone, dimecres al matí van rebre l'avís d'un pescador d'una pastera en perill davant les costes de Líbia, i van alertar les autoritats de Malta, Itàlia i Líbia així com els vaixells de rescat de les ONG i les embarcacions que eren a la zona. Unes hores més tard van poder contactar amb l'embarcació –els traficants donen als nàufrags un telèfon satèl·lit, perquè el contrari seria una missió suïcida– i els van informar que anaven 130 persones a bord (entre les quals set dones, una d'embarassada) que havien sortit del port d'Al-Khums la nit abans, i que les condicions del mar eren molt difícils. "En les hores següents vam seguir en contacte amb la gent a la pastera i vam veure com la situació es deteriorava, i no vam parar d'advertir tothom", explica Alarm Phone en un comunicat. L'entitat explica que va contactar amb un mercant, el Bruna, que era a la zona, però va decidir continuar el seu camí. A les 14.11 h van contactar amb el centre de rescats de Roma, que els va derivar a les "autoritats competents", suposadament els guardacostes libis, que feia hores que no responien. A quarts de tres, des de Trípoli els van dir que coneixien la ubicació de les tres pasteres i que hi havien enviat una patrullera. Durant la tarda Alarm Phone va continuar en contacte amb l'embarcació i va actualitzar la seva posició tres vegades per correu electrònic a tots els actors. Passades les set de la tarda els nàufrags van explicar que havien vist un avió, que per l'hora i el lloc podria ser un dels efectius de Frontex. Van continuar insistint en el rescat fins que a les 22.22 h els guardacostes libis els van anunciar que no anirien a fer el rescat a causa de les males condicions meteorològiques. Va passar una altra nit sense que ningú acudís a la posició on era la pastera, i Alarm Phone va continuar insistint a les autoritats italianes i Frontex, que es va limitar a "reenviar el seu missatge a les autoritats italianes i malteses". Un entramat de comunicacions i respostes burocràtiques mentre més de cent persones es debatien entre la vida i la mort en una barqueta inflable enmig d'un temporal. Quan l'endemà a la tarda l'Ocean Viking i tres mercats –My Rose, Alk i Lisbeth– van arribar al lloc ja era massa tard.

"Era com veure un naufragi en directe: estàvem en contacte amb ells cada cinc minuts, els sentíem cridar, de vegades ens podien passar la seva ubicació GPS i n'informàvem a tothom. Totes les autoritats sabien on eren. L'avió de Frontex els va veure i també en va informar, però els libis no responien i els europeus ens deien que ells eren els "competents". Tenim deu telèfons d'emergència dels guardacostes libis, però sempre triguen hores a contestar. I el que veiem és que només actuen quan una pastera s'acosta a Europa, si no es mou no els preocupa, els deixen morir", expliquen a l'ARA fonts d'Alarm Phone. "El que hi ha és una maquinària d'intercepció de pasteres, no de salvament marítim", denuncia. Les mateixes fonts reconeixen que serà complicat iniciar cap acció legal sense supervivents.

Tampoc s'explica per què els guardacostes libis, armats i entrenats per la UE, no van rescatar l'embarcació naufragada si era a només cinc milles d'una altra que sí que van interceptar (segons van explicar els nàufrags a Alarm Phone havien sortit totes dues juntes del port d'Al-Khums dimarts a la nit). L'OIM va denunciar que una dona i una criatura havien mort en aquest rescat.

"Una pastera com aquesta es pot enfonsar en 2 o 3 minuts. Es van passar 48 hores a l'aigua i sabent on eren cap govern va fer res. És inacceptable", diu a l'ARA Flavio di Giacomo, portaveu per al Mediterrani de l'Organització Internacional per a les Migracions. "Mai sabrem del cert quanta gent hi anava i quanta gent va morir. I no sabem res de la tercera pastera", afegeix. Di Giacomo denuncia que l'estratègia europea es limita a "confiar que els guardacostes libis interceptaran tothom", quan sabem que a Líbia les violacions de drets humans estan a l'ordre del dia.

Segons els càlculs de l'ONU, les autoritats líbies han interceptat al mar aquest any més de sis mil persones, que han estat retornades per la força a centres on segons s'ha acreditat sobradament es vulneren els drets humans. "Els drets humans s'han de fer respectar també fora de les fronteres europees", assegura Di Giacomo, que recorda que enguany ja han mort almenys 359 persones al Mediterrani central, on hi ha "una emergència humanitària". En canvi, els estats europeus ja no tenen cap argument per justificar que l'arribada de migrants les desborda: enguany han arribat a Itàlia 8.500 persones per mar, i poc més de 7.000 a Espanya.

stats