ELECCIONS

Museveni vol ser el líder etern d’Uganda

El president, al càrrec des del 1986, s’enfronta a Bobi Wine en uns comicis marcats per la repressió

Quan Yoweri Museveni va agafar les regnes del poder a Uganda, el mur de Berlín encara no havia caigut. Als Estats Units el president era Ronald Reagan, i Barack Obama -per posar un exemple- estava estudiant a la universitat. A Corea del Nord, Kim Jong-un era un nadó de dos anys; a Cuba governava Fidel Castro, i a Sud-àfrica, Nelson Mandela continuava pres. Encara faltaven uns dies perquè el món comencés a sentir parlar de Txernòbil, o perquè Diego Armando Maradona protagonitzés la icònica mà de Déu contra els anglesos que portaria l’Argentina a aixecar el seu segon Mundial i a passar, d’alguna manera, comptes amb Anglaterra. Windows havia llançat la primera versió inicial, i ningú sabia què volia dir internet. Era el gener del 1986.

Avui, trenta-cinc anys després, el mateix Museveni es juga a les urnes la seva sisena reelecció com a president d’Uganda. Té 76 anys -en un país joveníssim, on la mitjana d’edat és de 15,7 anys- i al davant hi té, sobretot, Robert Kyagulanyi Ssentamu, conegut popularment com Bobi Wine, líder opositor que s’ha convertit en un autèntic maldecap per al mandatari. Un apunt: Bobi Wine tenia tres anys quan Museveni va encetar la seva presidència. I això significa que és fins i tot privilegiat: la majoria d’ugandesos d’avui no havien ni nascut, llavors.

Aquest ball de dates i d’edats ha estat clau durant tota la campanya electoral i també ho serà en els comicis. A Museveni, que principalment troba els seus valedors a les zones rurals i entre la població més envellida, el neguiteja que Bobi Wine hagi estat capaç de connectar amb aquesta població jove, cansada de viure sota un règim d’un mandatari que no parla el seu llenguatge i a qui veuen incapaç de solucionar els problemes del seu dia a dia. Principalment, la falta d’oportunitats, que es tradueixen en unes taxes d’atur notablement elevades que enterboleixen el seu futur. La qüestió, però, és que Bobi Wine fa temps que ha connectat amb els joves.

Llarga vida a la reina

Abans de fer el salt a la política, el 2017 i com a diputat al Parlament, el líder opositor era un dels cantants de hip-hop més coneguts i aclamats d’Uganda. Les seves cançons en suahili, crítiques sovint amb el règim de Museveni i en què exigia justícia social i denunciava la corrupció i la pobresa, van suposar una glopada d’aire fresc en una societat atemorida per la dura repressió del govern a qualsevol mostra de dissidència. Quan cantava, es feia dir el nen del gueto, però d’uns anys ençà li agrada que l’anomenin el president del gueto, perquè subratlla els seus orígens humils.

Fa anys que tots aquests ingredients han posat en alerta el radar de Museveni, que veu el raper “com un potencial rival”. Però ha estat durant aquesta campanya electoral -marcada, també, per la pandèmia- quan l’alerta, o directament la por, ha sigut més visible. Per dir-ho en poques paraules, Museveni s’ha encarregat de boicotejar cadascun dels actes i les iniciatives de Bobi Wine. Vetat de bona part dels mitjans de comunicació, la policia i l’exèrcit li ha punxat rodes i ha tallat carreteres perquè no arribés als seus mítings, l’han detingut, s’ha utilitzat foc real contra els seus simpatitzants i contra membres del seu equip, i l’han atacat a ell directament, fins al punt que a principis de desembre va decidir suspendre la seva campanya per protestar per la violència policial que, segons argumentava, feia perillar la seva vida.

Aferrat al poder

Activistes i experts ja anticipen que les eleccions no seran lliures. I l’ambient arriba crispat. Com a mínim 54 persones han mort en manifestacions antigovernamentals durant les últimes setmanes. Lluny de calmar els ànims, des del govern, també des de les forces de seguretat, s’ha optat per amenaçar amb més repressió de cara a futures protestes.

Ahir, en un tuit, Bobi Wine advertia que el govern tenia pensat apagar internet al país, una mesura que ja es va utilitzar en les eleccions del 2016. No va ser l’únic tuit que va fer. En molts d’aquests missatges hi afegia una frase que ha convertit en eslògan electoral: # WeAreRemovingADictator (Estem enderrocant un dictador). La tasca és titànica. I més si és té en compte que els tentacles de Museveni arriben tan lluny que el president té al seu abast un món de possibilitats per aferrar-se al poder. Sense anar més lluny, el 2017 el Parlament -controlat pel seu partit- va eliminar una llei que limitava a 75 anys l’edat per presentar-se com a candidat presidencial.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF