Brussel·les s'obre a gestionar el nou camp de refugiats de Mória

La Comissió Europea ho està discutint amb les autoritats gregues després de la demanda d'Atenes

"L'escut d'Europa". Així es referia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a Grècia quan al març Turquia va obrir les portes a milers de persones refugiades provinents de Síria i el govern hel·lè del conservador  Kyriakos Mitsotakis hi responia amb mà dura. D'aquella manera, la UE feia pinya amb Grècia, conscient que la situació migratòria a la península està directament relacionada amb la falta d'una política migratòria i d'asil comuna. Ara, després d'un incendi que va engolir el camp de refugiats de Mória a l'illa de Lesbos que ha posat encara més en evidència aquesta falta d'un pla migratori europeu, Brussel·les accelera la presentació d'una nova proposta per la setmana que ve i l'aprofita per embellir la reconstrucció de Mória, amb la idea de convertir-lo en un "pla pilot" per a un "centre d'acollida de refugiats" gestionat conjuntament des de la UE i el govern grec. 

 "Discutirem la màxima participació europea en aquest esforç, la solidaritat europea no es pot limitar a gestionar la crisi", va dir Mitsotakis divendres després de reunir-se amb el vicepresident de la Comissió, el grec Margaritis Schinas. I així està disposada a fer-ho la UE, o com a mínim una part. La cancellera Angela Merkel, que ostenta la presidència rotatòria de la Unió i que està sota la pressió dels seus socis de govern per acollir més refugiats, aquest dilluns ha confirmat juntament amb la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, que la UE negocia per gestionar de manera compartida el nou camp que ha de substituir Mória: "Alemanya està preparada per donar suport a la idea de construir un centre de recepció a Lesbos, el govern grec ha de presentar una proposta, n'he parlat amb Von der Leyen i Mitsotakis", ha dit Merkel. . 

Gairebé a mode d'apuntador, Von der Leyen ha refermat l'anunci i ha aclarit que es tractaria d'un projecte pilot liderat per agències europees i autoritats gregues i que, sobretot, caldria lligar-ho a l'aprovació d'un nou pla migratori, del qual preveu presentar-ne la proposta el dia 21 de setembre, una setmana abans del previst. Fonts diplomàtiques del sud europeu es mostraven recentment escèptiques davant aquesta nova proposta anticipant que no inclouria el repartiment obligatori de migrants entre socis europeus davant al reticència de certs països. 

L’escut d’Europa

De fet, fins ara la Unió ha destinat 2.600 milions d'euros en fons europeus per a la gestió migratòria  de Grècia però, tot i això, les 12.000 persones refugiades que vivien al camp calcinat de Mória hi estaven en unes condicions insalubres, ocupant un espai teòricament preparat només per acollir-ne 2.800 i de manera temporal (o aquesta era la funció per a la qual es va construir el 2013). Des d'aleshores, la gestió dels diners per part del govern d'Atenes ha estat sota lupa, perquè el 2018 l'Oficina Europea Antifrau va obrir una investigació per determinar si el ministre de defensa grec es va beneficiar dels diners per als refugiats. Però Brussel·les evita comentar com pot ser que amb 2.600 milions d'euros les condicions a Mória fossin inhumanes: "La situació ha estat complexa durant un llarg període de temps", s'exusava un portaveu. 

Sigui com sigui, Brussel·les s'ha bolcat a demostrar que respon després de l'incendi de Mória. Ràpidament s'hi va desplaçar el vicepresident grec de la Comissió, que justament està a càrrec de la cartera migratòria que Von der Leyen va batejar polèmicament com a Protecció de l'Estil de Vida Europeu (posteriorment va canviar protecció per promoció). L'executiu comunitari va anunciar, a més, que es faria càrrec de les despeses per traslladar 400 menors no acompanyats refugiats de l'illa a la Grècia continental. Alemanya i França es van oferir a acollir la meitat d'aquests menors i la resta es repartiran entre una desena més d'estats europeus que s'hi han ofert.

Però tot plegat són mesures d'urgència que no van al cor del problema, com admet la mateixa Comissió Europea. "Mória és l'Europa que hem de canviar. És hora d'una política europea de migracions de veritat", piulava Schinas l'endemà de l'incendi. Per això s'ha elevat la pressió sobre la Comissió per presentar la proposta legislativa que hauria de respondre a la crida d'estats com Itàlia, Espanya o Grècia (porta d'entrada de milers de persones immigrants i refugiades cada any) que reclamen un sistema de repartiment obligatori entre els països de la UE, que no només impliqui donar fons europeus a aquests països mediterranis per reforçar les seves fronteres mentre s'incompleix la llei internacional quan s'escorcollen i capturen pasteres que intenten arribar a Europa, com denuncien ONGs dedicades als rescats al Mediterrani.  

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF