Fa només un any que el bust d’August Velat va ingressar al Museu de Mallorca, després que el Ministeri de Cultura i Esport l’adquirís. Es tracta d’un cap de 38,5 cm de marbre blanc de gra fi i vetes vermelloses que representa l’emperador August, amb el cap cobert per un vel com a pontífex màxim. L’expressió tensa i enèrgica del seu rostre és característica dels retrats dels reis hel·lenístics. Va ser trobat al segle XVI al jaciment arqueològic de l’antiga ciutat romana de Pol·lèntia (Alcúdia). La peça va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 2015 per evitar una possible compra estrangera, i ha format part des del segle XVIII de la col·lecció del marquès de Campofranco. S’ha conservat al casal de Can Pueyo de Palma, però ara ja s’exhibeix al públic de manera permanent.
La troballa d’una espasa de manera casual per part d’un veí eivissenc l’estiu del 2019, a deu metres de profunditat, va originar una recerca que va desembocar en el descobriment d’11 espases de més de 200 anys d’antiguitat al Caló de Sant Agustí a Formentera, on haurien caigut des d’un vaixell. Segons els experts, les espases podrien ser de cavalleria, de línia espanyola de principi del segle XIX. Les espases han quedat sota custòdia del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
“Les bales no podran matar les idees” és una de les frases que s’atribueixen a Aurora Picornell, la roja assassinada que és símbol de la repressió franquista. És per això que la troballa de la seva ploma estilogràfica té un component tan simbòlic. D’estil anglès, marbrada, de tons rogencs i molt ben conservada, va aparèixer a la zona toràcica dreta de l’esquelet i els experts suposen que estava dins una butxaca.
Al Museu de Menorca és possible visitar la figureta de bronze que representa el déu egipci Imhotep. La peça es va trobar l’any 1974 durant les excavacions al poblat de Torre d’en Galmés a Alaior. Es pot afirmar que Imhotep va ser una persona real i, en concret, la primera no pertanyent a la reialesa de la qual tenim constància per, entre altres motius, ser l’arquitecte de la primera piràmide i el déu patró dels metges.
La deessa púnica Tanit s’ha acabat identificant com la Dama d’Eivissa. Tanit és coneguda per recollir els difunts en l’altra vida, ser la deessa de la fecunditat i el renaixement. Aquest vessant es va enaltir amb l’ornamentació vegetal de la seva vestimenta i cap de gorgona, tot i que també s’ha plantejat que pogués ser la mateixa difunta convertida en divinitat. Pels seus criteris estilístics, la figura s’ha datat entre els segles IV i III aC i seria producte d’un taller local en un moment en què la societat afirmava les seves creences a partir d’elements forans grecs. Aquest bust femení es va importar des de Sicília –entre final del segle IV i primera meitat del III aC– per ser trobat el 1913. Tot i que es va vincular amb la deessa Tanit, la seva iconografia i procedència fan identificar-la, almenys en origen, com la deessa grega Demèter o la seva filla Core.