Edició
Idioma
Imatges 24/06/2023

De Tutankamon als Bronzes de Benín: 10 troballes que han revolucionat la història

L'arqueologia explica allò que no vol o no pot explicar la història oficial

Sílvia Marimon
10 imatges
La tomba de Tutankamon
La tomba de Tutankamon Harry Burton/ Hulton Archive/ Getty Images

Un dels primers homes a acumular tresors arqueològics va ser un papa. Amb la colonització, van ser els exèrcits els que arrasaven i espoliaven. A la història de l’arqueologia hi ha multimilionaris excèntrics obsessionats a trobar tresors i civilitzacions antigues, però també acadèmics entestats a entendre el nostre passat. L’arqueologia del segle XXI no busca arques perdudes, sinó explicar allò que no relaten els papers. Sovint es tracta de la vida i la història dels més vulnerables. A vegades qüestiona el relat oficial. Aquí teniu des de peces monumentals i valuoses, com la màscara d’or d’Agamèmnon o la tomba de Tutankamon, fins a troballes icòniques de la nostra cultura. La cronologia de la seva descoberta ajuda a entendre com ha canviat l’arqueologia. 

1. El càstig de Laocoont que es va quedar un Papa
1 de 10 Print Collector / Getty Images
1. El càstig de Laocoont que es va quedar un Papa

Al segle XVI Roma bullia. Volia recuperar l’antiga esplendor romana i havia canviat la manera de mirar el món: l’ésser humà es convertí en el centre de l’univers. En ple Renaixement italià, el 14 de gener del 1506 un pagès, Felice De Fredis, descobrí fragments d’un conjunt escultòric en un dels set turons de Roma, l’Esquilí. Alertat, el papa Juli II hi envià els experts i des d’aleshores la representació de Laocoont s’exhibeix al Vaticà. El conjunt representa Laocoont amb els fills quan les serps gegants enviades pels déus amenacen d’engolir-los. Segons l’Eneida de Virgili, Laocoont fou castigat perquè alertà els troians de l’engany dels grecs. Quan veié el cavall que els regalaven, suggerí cremarlo. L’escultura va pertànyer a l’emperador Tit (segle I dC)
2. La Pedra del Sol asteca enterrada per un arquebisbe
2 de 10 Viquipèdia
2. La Pedra del Sol asteca enterrada per un arquebisbe

La Pedra del Sol és un monòlit on es representa la manera com els asteques concebien el temps segons la seva cosmovisió. Es considera que va ser creat el 1479 per Axayacati, i no és un calendari, sinó una pedra iconogràfica que commemora el temps creat i destruït pels déus. Pesa 24 tones i la principal hipòtesi era que s’havia utilitzat com a plataforma cerimonial per fer sacrificis de presoners perquè creien que amb la seva mort s’alimentava el temps. El 1559 un arquebisbe espanyol, Alonso de Montúfar, va ordenar enterrar-la perquè considerava que era obra del dimoni i era una mala influència. La van desenterrar el 1790, quan van fer obres a la plaça Major de la Ciutat de Mèxic. Actualment es troba al Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic. 
3. Una pedra clau per entendre els jeroglífics
3 de 10 Dan Kitwood/ Getty Images
3. Una pedra clau per entendre els jeroglífics

El juliol del 1799, un destacament militar francès va desenterrar un bloc de pedra granítica d’uns 760 quilos a Rashid (Rosetta), a la costa nord d’Egipte. Les seves inscripcions s’han estudiat durant dècades i són versions en egipci, demòtic i grec antic d’un mateix text. És un decret sacerdotal en honor del faraó Ptolemeu V de l’any 196 aC. Els anglesos es varen acabar quedant la famosa pedra, coneguda com la pedra de Rosetta, que ha estat clau per desxifrar els jeroglífics egipcis, com a botí de guerra després de derrotar el 1801 les tropes napoleòniques a Egipte. Actualment és una de les peces més visitades del Museu Britànic de Londres.
4. Els Bronzes de Benín i l’espoli europeu
4 de 10 Dan Kitwood/ Getty Images
4. Els Bronzes de Benín i l’espoli europeu

El món de final del segle XIX tenia poc a veure amb l’actual. Arreu d’Europa es crearen museus etnogràfics que es van nodrir de peces d’art arrabassades a altres països. És el cas dels Bronzes de Benín, una col·lecció de més de mil peces que no sols són art, sinó que també expliquen part de la història d’aquesta regió de l’Àfrica i que provenen del palau reial de l’antic Regne de Benín. Abasten des del segle XIII fins al 1897, l’any en què els soldats britànics se les van emportar, després d’una ràtzia, per exhibir-les als museus europeus. Les peces estan repartides per 160 museus d’arreu i recentment alguns les estan tornant al lloc d’origen. No és un procés fàcil, perquè fins fa poc els museus europeus eren reticents a fer-ho, perquè obre la porta a demandes de repatriació.
5. L’estàtua grega d’Asclepi
5 de 10 DAVID BORRAT
5. L’estàtua grega d’Asclepi

És la imatge més emblemàtica del jaciment d’Empúries i impressiona: fa 2,20 metres, és barbut, va vestit amb mantell i tot ell està fet de marbre. Les diverses parts de l’estàtua van ser trobades l’any 1909. El fet que apareguessin també fragments de la representació d’una serp va fer que de seguida s’identifiqués amb el deu grec Asclepi, anomenat Esculapi pels romans. Tanmateix, ara això es qüestiona: s’ha proposat que pugui representar una divinitat protectora de la ciutat (Agathos Daimon) o bé el déu alexandrí Serapis, el culte del qual a Emporion es coneix gràcies a la troballa d’una inscripció. Una dada és segura: l’estàtua formava part d’un temple ubicat en una zona sagrada que rendia culte a divinitats protectores i sanadores.
6. Les estàtues romanes: propaganda i poder a l’Antiga Roma
6 de 10 MNAT
6. Les estàtues romanes: propaganda i poder a l’Antiga Roma

La primera vegada que August va visitar Tàrraco era l’any 45 aC. Tenia 17 anys i encara no era emperador. Va tornar-hi divuit anys després i molt malalt. La campanya contra els rebels asturs havia empitjorat la seva salut ja fràgil. Va quedar-se a Tàrraco durant gairebé tres anys (27-25 aC), i la ciutat es va convertir, a la pràctica, en capital de l’Imperi Romà. És per això que a Tarragona es conserven entre un 10% i un 15% dels retrats imperials d’Hispània. Aquests retrats simbolitzaven el poder de l’emperador; August va ser el primer a anomenar-se així i també a ser divinitzat. Els busts romans són propaganda, la mateixa que podem trobar avui en molts salons institucionals, però en comptes d’emperadors hi ha monarques o líders polítics.
7. La tomba de Tutankamon
7 de 10 Harry Burton/ Hulton Archive/ Getty Images
7. La tomba de Tutankamon

El 4 de novembre del 1922, Howard Carter, un arqueòleg i egiptòleg anglès que feia anys que buscava entre la sorra de desert, desenterrà unes escales que duien a una de les relíquies més ben conservades de l’Antic Egipte: la tomba de Tutankamon. El successor d’Akhenaton i Nefertiti estava tal com l’havien amortallat feia m.és de 3.000 anys. I amb ell milers de joies, mobles, objectes de decoració i records que ajudaren a interpretar com era la vida en època de faraons però que també van engendrar un munt de llegendes. Quan l’octubre del 1925 obrí el sarcòfag del faraó, Carter va escriure la impressió que li va causar tant d’or: “Em va fer pensar en tota la riquesa que devia contenir aquesta vall. Tutankamon era potser un dels faraons menys importants dels 27 que hi ha enterrats. Vaig començar a ser conscient de l’abast de tots els robatoris que hi havia hagut a Luxor.
8. Un vaixell funerari enterrat a la campanya anglesa
8 de 10 Oli Scarff/ Getty Images
8. Un vaixell funerari enterrat a la campanya anglesa

El 1938, mentre al continent europeu esclatava la Segona Guerra Mundial, una propietària agrícola de Sutton Hoo (Suffolk, Anglaterra) i un arqueòleg, Basil Brown, feien un dels descobriments arqueològics més importants del segle XX en sòl anglès: un vaixell de 27 metres de llargària amb una cambra funerària plena de tresors. Hi havia plata bizantina, joies d’or sumptuoses i un casc de ferro ornamentat. El vaixell funerari era de l’any 600 dC, i ofereix molta informació sobre l’Anglaterra anglosaxona primerenca. Revela que hi havia comerç internacional i que el que descriuen els poetes sobre els guerrers vikings no era un mite. De la troballa se’n va fer la pel·lícula L’excavació (2021), de Simone Stone.
9. Els manuscrits més antics de la Bíblia
9 de 10 Wikipedia
9. Els manuscrits més antics de la Bíblia

Entre el 1947 i el 1956 es descobriren 25.000 fragments de manuscrits en onze coves de Khirbet Qumran, a la costa nord-occidental del mar Mort i a uns 40 quilòmetres de Jerusalem. Després de reconstruir-los, es van poder llegir uns 1.000 documents, entre els quals hi ha els 200 manuscrits més antics que s’han trobat fins ara de la Bíblia. Es coneixen amb el nom de rotlles del mar Mort i permeten que tinguem versions del text de fa 2.000 anys. Abans només en teníem versions medievals. Es creu que els va escriure la comunitat religiosa, possiblement essenis.
10. Les taules de Cnossos i el poder minoic
10 de 10 HERAKLION ARCHAEOLOGICAL MUSEUM
10. Les taules de Cnossos i el poder minoic

Cnossos era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa. Segons diu Homer a l'Odissea, Minos va fundar-la i va fer-ne la seva residència. La mitologia grega el va fer famós: Minos va ser el responsable de construir el laberint que guardava el minotaure, una criatura que era mig home i mig bou. Va ser la ciutat més important de Creta durant la civilització minoica. Allà es van trobar unes taules escrites en Lineal B, un llenguatge que era una forma primerenca del grec. El palau de Cnossos, que va descobrir el 1900 l’arqueòleg anglès Arthur Evans, era una construcció edificada al voltant d’un gran pati central, amb multitud de cambres connectades entre si per passadissos, revolts i escales, que feien la sensació de no tenir sortida.
stats