DIETARIVV

23/8: La dèria de netejar

L’extrema dreta actual insulta els dissidents de tota mena dient-los “guarros”

Llegint aquests dies algunes de les proclames a favor de netejar Catalunya dels llaços grocs que l’embruten, m’ha vingut al cap el magnífic llibre de Jonathan Littell, del tot recomanable, 'El sec i l’humit. Una breu incursió en territori feixista'. És un estudi del discurs polític de León Degrelle, que li va servir com a inspiració per a 'Les benignes', amb què va guanyar el Goncourt. Jonathan Littell subratlla com aquest discurs es fonamenta en una sèrie de jocs d’oposicions: el sec contra l’humit. Un dels principals jocs d’oposicions és entre el brut, que és de fet tot allò que és dissident, diferent, que representa un exercici de la llibertat, i el net, que és l’ordre rígid i eixut que Degrelle proposa, la unitat absoluta a la força. Per això en el discurs de Degrelle i en general en el discurs totalitari es fa servir tantes vegades la paraula 'netejar'; contra aquells, els dissidents, que “embruten”. En algunes de les versions la dissidència no tan sols embruta sinó que també fa posar malalt: llavors a més de 'netejar' es parla de 'desinfectar'. Deu ser per això que quan l’extrema dreta actual proclama la dèria de netejar-ho tot, insulta els dissidents de tota mena dient-los “guarros”. La dissidència embruta. El totalitarisme neteja.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF