DIETARI VV

16/8: No pas l’atzar

EL FUTBOL NO ÉS un joc d’atzar. La sort hi intervé, i per això els futbolistes (i els hooligans ) són tan supersticiosos. Però no tot és sort o mala sort. Hi ha una cadena de decisions, d’onada llarga, que comença en els despatxos de gestió i de representació, que continua en els despatxos tècnics i que acaba sobre el terreny de joc. Si les coses es fan bé, tendeixen a acabar bé. Si les coses es fan malament, segur que acaben malament. La relació entre causes i efectes no és immediata. Una crisi institucional pot trigar a arribar a uns mals resultats esportius. Però acaba passant. I per redreçar una crisi esportiva cal començar a endreçar la gestió i la representació institucional. La desfeta humiliant del Barça a Lisboa no és una mala nit amb la sort adversa. És la culminació d’una crisi institucional que porta a una crisi tècnica que porta a un desastre esportiu. Això no s’arregla fitxant aquest o venent aquell. Això demana una esmena a la totalitat. Quan la pilota entrava no era perquè sí, ni va ser cosa de dos dies. Ara que la pilota no entra tampoc és perquè no. A Lisboa ha culminat un cercle viciós. O es posa en marxa de seguida un cercle virtuós o els millors anys de la història del Barça hauran estat un parèntesi. Ja tancat.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF