Valtonyc: tots indefensos

A Valtonyc el posen a la presó condemnat de falsos delictes i només en podrà sortir de dues maneres: o enfortit, o amb la vida arruïnada per sempre

Fa una vintena d’anys, els joves ens rèiem dels americans perquè, als discos de les bandes de rap, sovint hi enganxaven un adhesiu que deia “ Parental advisory, explicit lyrics”. Que posessin una etiqueta per alertar els pares dels possibles adolescents consumidors que aquella música contenia “lletres explícites” (és a dir, ofensives o de mal gust) ens semblava una forma de censura puritana i ridícula que per descomptat rebutjàvem, segurs que “aquí” (a Catalunya, i també a Espanya) no veuríem mai res de semblant. A l’Espanya del 2018, als cantants de rap no se’ls assenyala amb cap adhesiu censurador, sinó que se’ls processa i se’ls envia a la presó. Tres anys i mig per a Valtonyc, per injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme.

L’Estat ens diu: 'Aneu alerta amb el que feu, dieu o penseu. Esteu tots indefensos davant del nostre poder'

Els fiscals i els jutges autors de la condemna, i els seus partidaris, poden explicar-ho com vulguin. Però si ens parlen d’un país on, en un mateix dia, un raper és enviat a la presó pel contingut de les seves cançons (mentre un altre, Pablo Hasél, espera torn per ser sentenciat) i a un artista plàstic se li retira una obra de la principal fira internacional d’art que se celebra en aquest país (Santiago Sierra a Arco) perquè denunciava l’existència de presos polítics, no en tindrem cap dubte: ens estaran parlant d’un país on governa un règim com a mínim autoritari i durament repressor. Ara com ara aquestes són les característiques d’Espanya, un país on, amb la condemna de Valtonyc, ha saltat definitivament pels aires el dret a la llibertat d’expressió. La mena de justícia que ha dut a aquest desenllaç només pot ser una justícia corrompuda que interpreta el Codi Penal des d’un posicionament ideològic (polític) preestablert i molt concret. Un posicionament que se sol conèixer com a extrema dreta.

Si la institució de la Corona tingués algun sentit democràtic, ja haurien d’haver sortit el rei Felip VI o el seu pare, el monarca emèrit, a exigir que no es cometi un abús d’aquesta envergadura posant com a pretext la salvaguarda de la casa reial. No tan sols no passa això, sinó que el principal partit de l’oposició, un que es diu socialista, justifica l’abús escudant-se en la defensa de la feina dels tribunals perquè “ells són els que tenen tots els elements de judici”, tot i que per no confondre’s del tot amb PP o amb Cs, balbucegin alguna cosa sobre la llei mordassa. Mentre els perceptors de mondongo (per fer servir la terminologia experta del Bigotes), és a dir, els lladres de diner públic, campen alegrement o fins i tot ocupen la presidència del govern d’Espanya, a Josep Miquel Arenas, Valtonyc, un jove de 24 anys, el posen a la presó condemnat de falsos delictes i només en podrà sortir de dues maneres: o enfortit, o amb la vida arruïnada per sempre. Fem vots perquè aconsegueixi agafar-se a la primera opció. I assimilem que el càstig que rep ell és exemplar i s’adreça a tots nosaltres. L’Estat ens diu: “Aneu alerta amb el que feu, dieu o penseu, perquè podem fer amb vosaltres exactament el que ens doni la gana. Esteu tots indefensos davant del nostre poder”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF