Federalistes d'una altra galàxia
Llançat com un campió de salts de trampolí sense aigua a la piscina, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, va tenir ahir el detall d'assabentar-nos que el seu partit no tan sols no vol el concert econòmic per a Catalunya, sinó que tampoc el veu bé al País Basc i a Navarra, perquè és "anacrònic i forma part de la història i d'uns privilegis mantinguts que no són sostenibles en el temps". Ahí va la hostia, Patxi . Ja es veu que el senyor Collboni no fa comptes de presentar-se a les eleccions basques ni a les navarreses, on fins i tot els carlistes són defensors acèrrims del cupo ( cuponàs , podríem dir-ne). Seria interessant que ho fes amb aquest mateix discurs, més que res per veure quina resposta obtindria.
De tota manera, no deixa de resultar curiosa aquesta mena d'al·lèrgia furibunda contra el concert econòmic per a un partit que (si no m'he perdut, que tot pot ser) acostuma a definir-se com a federalista: més que res, perquè un sistema de finançament com el que tenen bascos i navarresos hauria de ser la base per construir un estat federal amb cara i ulls. Però vaja, es veu que això del federalisme és més complicat i misteriós que la teologia negativa del mestre Eckhart. N'hi ha d'asimètric, de coresponsable (és el que ara defensa el PSC), de dos colors i de mitja canya. Però de federalisme amb concert econòmic es veu que no n'hi ha. Doncs escolti, aquests contrasentits i aquestes indefinicions són la millor manera de contribuir a perpetuar el sistema actual. Que, per cert, fa tres-cents anys que dura (forma part de la història, per tant) i és encara més anacrònic i insostenible en el temps que les alternatives que li puguem plantejar.
