Hi ha poetes que suen sang per escriure un poema i n’hi ha de tan torrencials i prolífics que poden publicar un llibre cada any. Joan Margarit és dels segons. La fecunditat lírica ha fet sempre sospitós...

És possible fer literatura costumista moderna, intel·ligent, divertida, autoirònica, culta, sociopolíticament maliciosa, fins i tot amb algun ocasional caient científic? La resposta a aquesta pregunta no és...

En l’obra de Guillem Frontera hi ha, a grans trets i simplificant-ho una mica, dos tipus de novel·les: unes més de panoràmica sociopolítica ('Els carnissers', 'Sicília sense morts', fins i tot 'La ruta dels...

A pesar del desgavell de les darreres edicions, el premi Crexells continua sent un dels pocs guardons de referència de la literatura catalana. Guanyar-lo és important, si no per les vendes, pel prestigi. Si...

Per tractar-se la tuberculosi, Albert Camus va deixar Algèria i l’any 1942 es va instal·lar a la França ocupada. Acabava de publicar 'L’estranger' i 'El mite de Sísif'. Coherent amb el valor que donava a la...

Els qui hem tengut el gust de ser entrevistats per Pere Estelrich (Felanitx, 1955) en algun dels seus programes de ràdio, sabem que és un periodista amb el cervell ben moblat, d’una intel·ligència...

No he estat mai un brossià entusiasta. Des que vaig llegir, d’adolescent, 'Em va fer Joan Brossa' i el primer volum de 'Poesia rasa', Brossa m’ha semblat sempre un autor curiós i interessant, però d’una...

“Viure bé és la millor venjança”, va escriure el poeta i teòleg anglès George Herbert a principi del segle XVII. És una gran frase, però falsa. La millor forma de venjança és la que varen posar en pràctica...

Qui més qui menys ho té clar, però convé repetir-ho: recuperar obres literàries valuoses és tan important com descobrir-ne de noves. I és més saludable i tot, perquè fa de contrapès a l’actitud fanàticament...

Les actes que escriuen els jurats dels premis literaris per argumentar els seus veredictes solen ser bastant vaporoses: un parell d’elogis inflats amb pinso ditiràmbic, una mica de fum de colors retòrics i...

La gent, quan escolta o llegeix el sintagma “animals a la carretera”, pensa en animals atropellats. O això em passa a mi, un sensible sense remei –o un sàdic, vés a saber–. A partir d’ara, els lectors...

No és una novetat, però cal parlar-ne. 'Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intel·lectual a la postguerra catalana (1939-1949)', de l’historiador Francesc Vilanova i...

El periodista, poeta i novel·lista Andreu Gomila (Palma, 1977) s’estrena en un gènere que fins ara no havia tocat mai: l’assaig. Ho fa amb el volum 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (Editorial Tres...

Els assistents al míting de Pedro Sánchez a Palma transpiren una eufòria triomfal. Després d’anys de conflictes interns, de turbulències globals que no han sabut capejar gaire bé i de cops de volant...

Per commemorar que ja fa més de trenta anys que existeix el Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs, AdiA Edicions i l’Ajuntament de Santanyí han publicat 'Les baules que falten. Antologia del premi Bernat...

L’operació de rellegir textos que un mateix va escriure per comprovar si assoleixen una determinada fita té un perill evident: constatar que, efectivament, no l’assoleixen. Fa un temps, Bartomeu Mestre...

Igual que tantes altres escriptores del seu temps (i d’abans, i de després), Violet Page va adoptar un nom de ploma masculí, Vernon Lee, per tal que els lectors i els crítics es prenguessin seriosament els...

La primera decisió que ha de prendre un escriptor que escriu les memòries és fins a quin punt parlarà clar. Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940) ja ha publicat dos volums de les seves memòries –n’hi falta...

No l’he poguda veure en directe, però sí que n’he mirat detingudament el catàleg i em fa l’efecte que 'Vida de pulpo', l’exposició de Miquel Barceló a la galeria Elvira González, de Madrid, ha estat...

Al llarg d’aquests darrers tres anys, la venerable i semestral revista 'Randa', dirigida per l’infatigable Josep Massot i Muntaner i editada per les centenàries Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha...

Comptar, de jove, amb una persona que confia en qui ets i en el que fas i en el que vols fer, que t’orienta quan et sents perdut i que t’esmena els errors sense humiliar-te ni fer-te sentir ridícul, és una...

És fineta, la línia que separa la llibertat imaginativa, expressiva d’una manera personal i insòlita, de la gratuïtat purament extravagant, de superfície vistosa però fons buit o anodí. És una línia on la...

El fenomen del rock català va marcar diverses generacions de joves catalanoparlants de tot el país. Els va posar damunt l’escenari una tropa d’ídols més o menys propers a qui admirar, els va regalar un...