Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI

La nit dels substituts no especialistes

Un Barça sense centrals s’enfronta a la versió més entre línies del Madrid

El Barça que més finals ha guanyat no sap jugar-ne amb un onze normal. Des del 2009, lesions, sancions i recuperacions a mitges han condicionat gairebé totes les alineacions quan l’equip es jugava algun títol. Avui a Mestalla tornarà a passar. Martino no té cap central pur al 100%, i amb Piqué KO i si Bartra no força haurà d’inventar una fórmula diferent de la de Granada per acompanyar Mascherano. Busquets és imprescindible al mig del camp per sostenir l’equip contra el Madrid i això redueix les opcions a Adriano i Song. El brasiler és més ràpid però menys estable al centre; al camerunès li falta velocitat però ocupa millor l’àrea. El gran dilema de Martino és què necessita per frenar un Reial Madrid que arriba a València sense Cristiano Ronaldo i amb un atac més esglaonat, amb Di María a la banda i Isco en el triangle interior amb Modric i Xabi Alonso.

Atacar amb Cesc o un extrem

En paral·lel als interrogants en defensa, Martino ha de resoldre com vol fer atacar el seu equip. L’aposta d’incrustar Cesc per guanyar control del joc, que va funcionar per superar les semifinals contra la Reial Societat i a Europa davant el Manchester City, ve de dues actuacions molt poc productives contra l’Atlètic de Madrid. Però el rol residual que han tingut Alexis i Pedro en les últimes cites els ha tret l’espurna que els feien candidats de garanties per sortir d’inici.

Ancelotti no plantejarà un bloc replegat, com Simeone i com els últims rivals que han tombat el Barça. Insinua una pressió alta per trobar la recuperació de pilota en els dubtes de Pinto i la defensa en la sortida. Però el balanç atac-defensa del Madrid és irregular i deixa més aire entre línies perquè aparegui Messi, un factor que fa pensar en la versió més central de l’argentí, desconnectat a la banda els últims dies.

Joc entre línies

Baixes al marge, ni Barça ni Madrid són bons exemples de defenses ordenades i estables. Fan del risc que assumeixen en atac una excusa per amagar errors posicionals greus. El Barça va treure profit d’això al Bernabéu per activar Messi amb facilitat. Té tot el sentit que es mantingui el pla. I al bàndol blanc volen repetir la fórmula que va elevar Di María en la primera mitja hora gràcies a les seves recepcions a la zona entre Alves i Xavi. Però sense Cristiano, l’argentí ha hagut de canviar la seva posició per fer d’extrem dret, i és Bale qui ocupa el carril esquerre, l’àrea reservada per al portuguès. S’espera que el gal·lès se sumi a la punta amb Benzema -sense renunciar a les contres letals per la banda- i serà Isco qui amenaci a la zona interior com va fer a la Lliga Di María. Modric compensarà per l’altra banda per distreure Busquets, ja exigit a l’àrea amb les ajudes als centrals.

El panorama no és el millor per a un central no especialista. Però, de fet, la sort defensiva del Barça vindrà de si ataca des del caos o des de la lògica posicional, i de com gestiona la transició en els 70 metres abans de trepitjar l’àrea.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF