CRÍTICA TV

Mediaset i el preu de la vexació

S’elimina la percepció de gravetat que suposa la degradació d’una persona

Des de fa una mica més d’una setmana, el Sálvame Tomate, l'últim tram del magazín més famós de les tardes de Telecinco, ha encetat una estratègia per competir amb el Pasapalabra d’Antena 3. El concurs l’està relegant a un segon lloc en els rànkings d’audiència. El Sálvame ha decidit extremar els seus continguts per lluitar amb més força. La nova secció es diu ¡Quiero dinero! i consisteix en humiliar un dels col·laboradors a canvi de diners. Comproven quant costa perdre la dignitat. La primera víctima va ser Chelo García Cortés, la veterana periodista del cor. Durant sis dies la dona va resistir tota mena de proves: netejar vàters bruts, quedar-se en calces al mig del plató, respondre obligatòriament a preguntes sobre la seva intimitat sexual, cremar la fotografia d’una amiga, exhibir els missatges de text intercanviats amb la seva parella o revelar informació privada sobre ella, fer-li menjar un peix que li provoca nàusees, enguixar-li els braços, foradar-li el nas per penjar-hi una arracada, posar-li el cap dins d'una urna plena d’escarabats, convertir-la en una diana contra la qual llançar ganivets, fer-li triar un company perquè es quedi una setmana sense sou ni feina, submergir-la en una banyera plena de vísceres d’animals o obligar-la a mostrar els saldos dels seus comptes corrents, entre altres disbarats. Cada prova tenia un preu, i ha acumulat uns vint mil euros fins que ha arribat al que ella considera el seu límit.

El contingut, a part de grotesc, transmet una crueltat i uns valors mesquins. No es tracta de si algú està disposat a consentir-ho o si cada espectador pot triar veure o no el programa. Es tracta que diàriament més de dos milions de persones són testimonis d’aquestes conductes plenes d’agressivitat i participen del plaer de veure com es vexa una persona. Aquestes conductes acaben sent interpretades socialment com un joc i no com un acte d’inhumanitat. S’elimina la percepció de gravetat que suposa la degradació d’una persona. I també s’esborren els límits del dret a la intimitat. I, en canvi, es promou la traïció o la vexació a un tercer com a estratègia de salvació. Fins i tot se sotmet a la col·laboradora a un polígraf per forçar-la a revelar idees i pensaments. Es normalitza l’acceptació de la denigració personal a canvi de diners. Els ingressos econòmics són percebuts com allò pel qual una persona pot acceptar fer qualsevol cosa, encara que vagi contra els seus principis o la integritat física o la dignitat d’altres persones.

El que fa Telecinco, aixoplugada sota el tòxic paraigua de Mediaset, és anar erosionant valors i drets. La democràcia no només es pot corrompre des de les altes instàncies sinó també des de la base ciutadana. El preu de la vexació no són els vint mil euros que s’emporta un col·laborador, és el que acabarem pagant com a societat popularitzant aquests continguts com un entreteniment. I, a més, sobre quin tipus de població tindran més incidència aquests missatges i qui es beneficiarà d’una comunitat modelada amb aquests principis.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF