“Femenina, feminista i juvenil”

Dilluns al vespre en Toni Cruanyes acomiadava el Telenotícies anunciant la sèrie que veuríem a continuació: “Una sèrie femenina, feminista i juvenil”. Es referia a Les de l’hoquei (Brutal Media), la nova ficció dels dilluns que busca provocar l’efecte Merlí o Polseres vermelles. Trames que atrapen els adolescents i, de passada, arrosseguen la resta d’adults de la família. La sèrie supera el test de Bechdel, que mesura el biaix de gènere en la ficció: hi ha dos o més personatges femenins, parlen entre ells i, quan ho fan, la conversa no se centra en parlar d’un home. Prova superada. I no és fàcil.

Les de l’hoquei és la història de l’equip femení del Club Patí Minerva, en hores baixes. L’arribada d’una nova entrenadora amb problemes i la condició que posa el president per no desaparèixer -pujar a l’OK Lliga-és el punt de partida. Les protagonistes lluitaran per seguir competint. Un argument un pèl previsible però efectiu. L’èpica esportiva serà el motor per avançar. Però el factor clau seran les subtrames de les jugadores i les vides de les seves famílies. Aquests dos nivells de relat i com interaccionaran les trames individuals amb les col·lectives és un encert. El repte a superar comportarà també un crescendo i un dramatisme eficaç. Les gestes humanes i esportives tenen una càrrega emocional molt potent, idònia per a una ficció.

L’arrencada és excel·lent: la presentació dels personatges a través dels seus perfils a les xarxes socials és la manera més directa de connectar amb el llenguatge audiovisual dels adolescents. La integració de pantalles, món virtual, xarxes socials o avisos de mòbil en el llenguatge televisiu convencional és excel·lent al llarg de tot el primer capítol. La idea de llançar una sèrie en què el feminisme és un element clau s’ha de veure com una oportunitat interessant. També, en part, per com fan interaccionar-hi els personatges masculins. Tot i que alguns diàlegs queden una mica forçats, suposa, sobretot, un atreviment a l’hora de normalitzar tantes protagonistes dones. El nivell de les interpretacions és desigual, però cal destacar que les actrius i actors més joves sorprenen més gratament que alguns professionals veterans. Tot i que hi ha uns quants personatges una mica arquetípics, l’equip femení i la nova entrenadora semblen, ara per ara, ben definits.

És d’hora per fer-ne una crítica, però com a sèrie juvenil és digna i té una base argumental sòlida i atractiva. I el millor de tot: la idea original, el guió, la direcció argumental, la coordinació d’escaleta, la direcció de càsting, la direcció de producció i la direcció dels capítols (entre altres) els porten dones. No és un aparador feminista sinó que hi ha una aposta pel talent femení que es reivindica en subtils picades d’ullet, petits detalls, frases o accions subtils. Una aposta televisiva interessant i fàcil pel que pot tenir de conscienciació feminista i empoderament per a una generació que ho necessita. Especialment, els homes.