RAONS

Feliç a pesar de tot

Dimecres va morir Clément Rosset, singular filòsof francès, conegut com el pensador de la realitat i el seu doble. D’ell són aquestes paraules: “Crec que hi ha una aliança possible entre la lucidesa -la vida és absurda i ridícula- i la joia de viure. Ser feliç és sempre ser feliç a pesar de tot”.

Aquesta passió inútil que és l’home pren vida en aquestes paraules, i també la contradicció central de l’experiència humana que m’agrada enunciar així: la vida no té sentit, però el sentit és necessari per viure. I sobre aquesta necessitat s’ha construït la història de la humanitat: la permanent elaboració de discursos que volen donar sentit a l’existència per captar els ciutadans amb la promesa de treure’ls del desemparament d’un trànsit fugaç per la Terra. Religions, nacionalismes, sectes, ideologies i creences viuen d’aquesta precarietat humana, sobre la qual Rosset ens adverteix. I ens proposa assumir-la dignament, per treure el millor partit de la nostra condició tràgica: viure la realitat, sense esperar redempcions ni finals feliços.

Però competeix amb desavantatge. La promesa sempre és en nom del bé. I és un caramel temptador. Tant que costa reconèixer -com constatàvem amb John Carlin i amb Hakun Gunday al Festival Mot d’Olot- que el mal es fa quasi sempre en nom del bé; que aquest bé superior deshumanitza i d’aquí l’assumpció natural del mal per obediència, creença o complicitat.

El realisme de Rosset no és una negació de l’experiència humana: és el propòsit d’assumir que som “humans i res més que humans”. Una condició que no hi entén de veritats absolutes, ni d’horitzons insuperables del nostre temps. Construir els moments de felicitat sense perdre mai el món de vista seria la recepta de Rosset. I si et vols estavellar, fes-ho a consciència, no per engany. Una filosofia inútil, en el sentit que serveix de poc als que volen viure de les ficcions que es creuen i només busquen raons que les confirmin, i contraindicada per als fans de l’autoajuda o de les promeses de redempció ja sigui en la terra com en el cel.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF