Les dones i la transició verda

El món necessita passar de l’actual sistema energètic basat en combustibles fòssils a la neutralitat de carboni. Evidentment, per aconseguir-ho serà necessari que els països despleguin energies renovables i les integrin a la xarxa elèctrica, augmentin l’eficiència energètica, actualitzin les infraestructures i perfeccionin la governança dels mercats d’electricitat i energia. El que és menys evident és que per assolir l’èxit de tot això caldrà que les dones puguin contribuir a la transició en igualtat de condicions amb els homes.

Les transicions energètiques diferiran en funció de les prioritats de desenvolupament de cada país, la proporció de la població amb accés a les xarxes elèctriques, l’actual matriu energètica i la demanda projectada. Algunes transicions poden consistir simplement en la retroadaptació d’actius antics i insostenibles per reduir les emissions de diòxid de carboni, mentre que d’altres poden formar part d’una estratègia de desenvolupament multifacètica per a la transformació social, en la qual s’incorpori la igualtat de gènere i la inclusió. No obstant això, tots els països haurien de comprometre’s a crear llocs de treball.

Si bé les dades disponibles varien considerablement, les dones probablement representen -com a màxim- un terç de la força laboral mundial en el sector de l’energia sostenible. I la seva participació generalment és molt més baixa en les anomenades professions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques i en llocs executius. Com era d’esperar, la presa de consciència sobre la dinàmica de gènere en el lloc de treball també tendeix a ser baixa. A més, les polítiques que podrien ajudar a corregir l’actual desequilibri en el sector -la flexibilitat d’horaris, les baixes de maternitat, els plans de reincorporació a la feina, la contractació i promoció sense biaixos, i les juntes directives i organigrames equilibrats- són escasses.

La infrarepresentació de les dones priva les transicions energètiques de diversos talents i, per tant, impedeix el canvi transformador necessari per assolir els objectius climàtics mundials i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Al revés, la participació igualitària de les dones en la força laboral és demostrablement bona per als negocis, l’economia, el desenvolupament social i el medi ambient.

Aquestes troballes no són noves. El Banc Mundial, en el seu Informe sobre desenvolupament mundial de l’any 2012, ja subratlla que la igualtat de gènere no només és un objectiu fonamental de desenvolupament per dret propi, sinó que també millora la productivitat d’una economia i les perspectives de les generacions futures. I durant la recessió econòmica mundial del 2009, una enquesta a nivell mundial feta per la consultora McKinsey & Company va arribar a la conclusió que les dones líders representen “un avantatge competitiu durant i després de les crisis”. Així mateix, el fet de tenir més percentatge de dones en llocs de decisió augmenta la innovació i la rendibilitat, disminueix el risc i millora les pràctiques de sostenibilitat.

Les transicions energètiques verdes ofereixen oportunitats per abordar la discriminació sistèmica de gènere i permeten a les societats recollir els beneficis d’una força laboral més diversa. Això es deu, en part, al fet que l’energia sostenible és un camp nou i de ràpid creixement; s’espera que el nombre de persones ocupades a tot el món en el sector augmenti d’uns 11 milions estimats avui a més de 42 milions fins a l’any 2050. A més, l’abast de les transicions exigeix una gamma diversa d’aptituds, entre les quals aptituds en enginyeria civil, ciències ambientals, màrqueting, ensenyament i acció comunitària.

La bona notícia és que els governs, les empreses i les universitats de tot el món estan aplicant una àmplia varietat d’estratègies per fer que la transició verda sigui més diversa i inclusiva. Per exemple, la Constitució de Ruanda de l’any 2003 estableix una quota femenina mínima obligatòria del 30% en tots els òrgans de presa de decisions, incloent-hi els relacionats amb el desenvolupament sostenible i l’energia. La quota obligatòria va enviar un poderós senyal a la societat i es va complir amb escreix, ja que en les eleccions parlamentàries dels anys 2013 i 2018 les dones van guanyar més del 60% dels escons.

En el món dels negocis, la firma turca Polat Energy ha obtingut recentment un “préstec de gènere” de 44 milions de dòlars per finançar la construcció del parc eòlic més gran de Turquia. Les condicions del préstec milloraran si l’empresa demostra millora en el progrés en la igualtat de gènere.

Les institucions acadèmiques i les ONG també estan exercint el seu paper. La universitat australiana UNSW Sydney ha informat d’un augment del 78% en les inscripcions de dones en el primer any d’enginyeria des que va llançar el seu programa de dones enginyeres, l’any 2014.

Les transicions energètiques són essencials per limitar l’escalfament global i construir un futur més sostenible. Aconseguir-les va en favor de l’interès de tots. A mesura que els països de tot el món s’embarquen en “reconstruir-se millor” després de la pandèmia del covid-19, les estratègies de transició energètica haurien de ser un element clau dins de qualsevol paquet d’estímuls. I aquestes estratègies tindran moltes més probabilitats d’èxit si les dones hi tenen un paper central.

Copyright Project Syndicate

Traducció Anna Moyà

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF