Entrampats amb Volkswagen

Els governs de la Unió Europea, com a resposta a la comissió d’un frau monumental de la principal multinacional de l’automòbil, investigat i descobert fora de les seves fronteres, acaben d’aprovar un paquet de mesures que, segons la seva pròpia Agència de Medi Ambient, implica dos milions més de morts prematures de ciutadans europeus. Insòlit.

Un economista europeu amb senderi em deia fa uns dies que la caiguda de Volkswagen a la borsa (30.000 milions d’euros) i les primeres pèrdues (1.673 milions) eren pel frau en si mateix, no pel fet que fos per una qüestió ambiental. Hi estic d’acord, però amb un matís molt, molt important: qualsevol altre frau en el producte hauria afectat exclusivament els compradors. Però en aquest cas els afectats som tots i cadascun dels ciutadans europeus.

Les grans ciutats europees, inclosa l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), tenen un gravíssim problema de contaminació local per òxids de nitrogen (NOx). La Unió Europea, amb bon criteri, ens obliga a fer plans per reduir-la. El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) afirma que a l’àrea metropolitana de Barcelona ens estalviaríem 1.100 morts prematures (de les 400.000 anuals calculades per a tota la Unió). També ens estalviaríem un gran nombre de malalties respiratòries i entre 1.000 i 2.000 milions d’euros en despeses d’atenció sanitària. Això només en una ciutat.

Hem de fer més esforços per contenir la mobilitat, millorar el transport públic... però també comptàvem amb la renovació del parc mòbil amb vehicles menys contaminants. Si vuit milions de vehicles Volkswagen contaminen, circulant per les nostres ciutats, 40 vegades més del que semblava, els afectats som tots. Haurem d’invertir més, haurem d’atendre més problemes de salut... i massa persones seguiran morint prematurament. Com a consumidors i com a ciutadans trobo que hem reaccionat molt tèbiament.

La reacció dels centenars de milers de treballadors de la companyia que s’escarrassen cada dia per fer un bon producte ha estat en la bona direcció. Exigeixen responsabilitats econòmiques i penals als implicats. Han de poder assegurar el seu lloc de treball en una companyia que els ha de convèncer a ells, als ciutadans i als consumidors que, més enllà de desfer la trampa, sap com fer els seus vehicles menys contaminants. Fer negocis fraudulents no és viable, això hauria de ser una evidència.

Per contra, la reacció dels governs europeus és intolerable. Sabien que els tests no funcionaven des de fa temps. I van allargar la resposta. Mai van investigar, com sí que ha fet el govern americà. Un cop destapat el frau, han decidit ajornar un any la modificació dels tests. I molt pitjor: han diferit cinc anys l’entrada en vigor dels nous límits d’emissió de contaminants, perquè, un cop arreglat el programari trampós, els vehicles Volkswagen puguin circular emetent 40 vegades més òxids de nitrogen del que ens deien. Dos milions de morts prematures més. Un cost inviable per salvar una companyia. Així no ens representen. Ni als ciutadans, ni als treballadors, ni als propietaris que van comprar un cotxe ecològic que no ho era.

El govern català, de moment, tampoc ha tingut una reacció gaire lluïda. Com a defensor dels consumidors, potser ja hauria d’haver articulat un mecanisme per assistir els propietaris de cotxes trucats. Com a responsable de la qualitat atmosfèrica, més enllà de criticar les absurdes reaccions del ministre espanyol, probablement podria impulsar la investigació dels vehicles i impulsar les multes o altres accions administratives en defensa dels ciutadans que respirem un escreix de fums tòxics. O acudir als tribunals, com ha ja s’ha fet a França i la Gran Bretanya. Com a responsable de la promoció industrial, probablement hauria de deixar de llançar buits missatges pretesament tranquil·litzadors. L’impacte sobre la companyia és brutal i haurà de modificar les seves estratègies d’inversió, si hi arriba a temps. Per tant, convé treballar colze a colze amb Seat per analitzar alternatives.

Volkswagen té un greu problema, els ciutadans també, els treballadors també, els propietaris dels cotxes també. O canviem la perspectiva o el daltabaix serà irreversible. Un problema que ara, a més, sembla que s’estén a les emissions de CO. Tot plegat també és un avís per a navegants: no invertir en el medi ambient, o provar de fer la viu-viu per incomplir les normes ambientals, surt caríssim.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF