Llarena i el marxisme

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha hagut d'acabar aplicant el mètode marxista en la persecució dels líders independentistes."Aquests són els meus principis i si no li agraden en tinc uns altres", deia Marx, Groucho, inspirador de l'estratègia judicial espanyola, que quan no li agrada el resultat d'una decisió d'un tribunal europeu retira la causa amb posat impassible. Llarena no només ha renunciat a l'extradició de Carles Puigdemont perquè Alemanya tan sols reconeix el delicte de malversació i no el de rebel·lió, sinó que ha retirat les ordres europees i internacionals contra tots els exiliats. Llarena reconeix així la derrota del seu disseny jurídic i posa en evidència també el fracàs de l'estratègia política de la judicialització del Procés. Amb la sortida de l'expresident de la causa general es debilita l'acusació per un delicte de rebel·lió, que és fruit de la creativitat i no de la seguretat jurídica d'un país seriós, i pel qual es podria acabar jutjant els consellers i el vicepresident i no Puigdemont. El ridícul internacional és considerable, perquè els errors i l'arrogància de Llarena afecten el conjunt de l'administració de justícia i la imatge global d'Espanya. Puigdemont, en teoria, no podria tornar a Catalunya en vint anys, però la demostració de l'arbitrarietat i la politització de la justícia espanyola fan un servei impagable a la causa sobiranista, que fa un pas endavant.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF