¿Més a prop del fiscal Yves Bertossa?

La incògnita és si el fiscal suís cridarà ara a declarar el rei emèrit

"La decisió de marxar fora d'Espanya era el desenllaç inevitable. Havia de passar tard o d'hora. I el govern de Pedro Sánchez estava al corrent del que es cuinava. Des del passat 15 de març Joan Carles I ja no percebia l'assignació de 194.232 euros anuals. ¿Viuria de l'almoina d'un grapat d'empresaris amics? Fora d'Espanya pot organitzar-se d'una altra manera", va dir ahir una font coneixedora de les últimes cabòries del cercle que envolta Joan Carles I.

El rei emèrit no està imputat en cap causa, ni a Espanya ni a Suïssa. Però la recepció de diners a Suïssa i altres transaccions són objecte de dues investigacions.

La iniciada el juliol del 2018 pel primer fiscal de Ginebra especialitzat en assumptes econòmics, Yves Bertossa, i l'oberta el desembre del 2018 per la Fiscalia Anticorrupció, transferida des de principis de juny del 2020 a la Fiscalia del Tribunal Suprem.

Bertossa investiga un presumpte delicte de "blanqueig de capitals agreujat" en la transferència de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) feta el 8 d'agost del 2008 pel ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita al compte que la fundació panamenya Lucum, creada per rebre els diners, posseïa al banc Mirabaud de Ginebra.

El fiscal suís sospita que aquests diners serien el pagament d'una comissió del monarca saudita Abdullah bin Abdulaziz, ja mort, a Joan Carles I per la seva intermediació en l'adjudicació del projecte AVE Medina-la Meca i no un regal, com van sostenir els representants de l'ara rei emèrit durant els interrogatoris a Ginebra.

A Lucum, fundació donada de baixa el 31 de juliol del 2012, el primer beneficiari era Joan Carles I i el segon el llavors –2011– príncep Felip, avui rei d'Espanya.

El fiscal ginebrí té imputades tres persones i una entitat jurídica: Arturo Fasana, financer a càrrec de l'empresa suïssa Rhône Gestion; Dante Canonica, advocat; Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, i el banc Mirabaud.

En la seva investigació també ha pres declaració al cosí llunyà de Joan Carles I Álvaro de Orleans, que és al seu torn primer beneficiari d'una segona fundació, Zagatka, creada el 2003 a Liechtenstein, en què Joan Carles I és el tercer beneficiari i el llavors príncep Felip el quart.

A diferència de Lucum, la fundació Zagatka segueix viva i ha registrat moviments després que Joan Carles I perdés la seva inviolabilitat absoluta el juny del 2014. En aquesta data el llavors rei Joan Carles I va abdicar i el govern de Mariano Rajoy va introduir una modificació legal davant la sala segona del Tribunal Suprem el juliol del 2014 que va convertir el rei emèrit en aforat.

Javier Sánchez Junco, advocat de l'encara rei emèrit, va emetre ahir un comunicat en què assenyala que el seu client està "a disposició de la Fiscalia" del Tribunal Suprem, on les diligències continuen obertes en col·laboració amb el fiscal Bertossa sobre les presumptes activitats delictives que es van poder cometre en l'adjudicació del projecte AVE Medina-la Meca el 2011.

Joan Carles I ja era fora d'Espanya quan ahir es va anunciar el seu trasllat. La pregunta és: el fiscal Bertossa el cridarà a declarar ara que ja resideix fora d'Espanya i es mostra disposat a col·laborar amb la justícia?

Fins ara, el ficsal de Ginebra s’havia abstingut de cridar a declarar a Joan Carles I degut que menté la seva cooperació jurídica internacional amb la fiscalia espanyola i estava a l’espera de les actuacions judicials a Espanya. Però la decisió del rei emèrit de residir fora d’Espanya i la lentitud de la justícia espanyola canvien la situació. Bertossa ja no té cap impediment per citar a Joan Carles I en qualitat d’imputat.

El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha patrocinat el seguiment de la investigació a l'Audiència Nacional. Precisament el jutge Manuel García-Castellón ha reobert una causa arxivada forçadament el setembre del 2018 amb l'argument que Corinna, l'examant de Joan Carles I, va encarregar a l'expolicia José Villarejo investigar una treballadora domèstica presumptament deslleial. El jutge ha citat Corinna a declarar com a imputada el pròxim 8 de setembre a l'Audiència Nacional, cosa que ha obligat a modificar la data de l'acte d'obertura de l'any judicial, que presideix Felip VI, inicialment previst per al 8 de setembre i que ara serà el 7 de setembre. Marchena, així mateix, serà ponent en la sala d'admissió del Suprem sobre la querella d'Òmnium Cultural contra Joan Carles I, presentada el passat 3 de juliol.

Joan Carles I va desheretar aparentment Felip i les seves germanes a l'acordar, el maig del 2012, una "donació irrevocable" de 64.800.000 euros –el regal de l'Aràbia Saudita– a favor de Corinna. Aquesta operació, aparentment per utilitzar-la com a fiduciària, va acabar amb la pretesa princesa convertida en propietària real dels diners.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF