11/02/2018

El ‘House of cards’ de l’1-O (1)

3 min
El president del Suprem, Carlos Lesmes, amb el del tribunal militar central, Rafael E. Matamoros, durant la inauguració aquest dimarts de l'any judicial militar. EFE

Entre els bastidors del teatre de la instrucció i el judici de la causa de rebel·lió del referèndum de l'1-O s'està desenvolupant una batalla de poder personal. El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha vist en aquest cas una palanca decisiva per prorrogar el seu mandat de cinc anys, que venç el 29 de novembre del 2018, i per eliminar el seu principal rival, el magistrat Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem. Fins ara, a Lesmes la seva posició com a "primera autoritat judicial de la Nació" (article 585 de la llei orgànica del poder judicial) li ha permès exercir un protagonisme públic sense límits.

Per què? El seu paper polític i de representació –no participa en tasques de caràcter jurisdiccional de la sala segona, com la instrucció i l'enjudiciament de persones aforades– evita que les seves declaracions públiques de militant destacat contra l'independentisme provoquin, formalment, cap conflicte. Lesmes s'ha convertit en el proveïdor de notícies de primera mà a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, sobre la marxa de la investigació de l'1-O, pel seu accés a la informació. Es reuneix amb els presidents de cada sala del Suprem un cop per setmana. I manté des de fa temps una relació estreta amb el magistrat instructor, Pablo Llarena.

Llarena, que va ser president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), entitat a la qual Lesmes nega, tot i les evidències en contra, haver-ne estat afiliat, té una altra amistat que el vincula a Lesmes: Mario Macías, actual braç dret del president del Suprem i el CGPJ. Macías, reservista voluntari de l'exèrcit espanyol, és l'home que va ordir el 2015, juntament amb Lesmes, el nomenament de Jesús Maria Barrientos en substitució de Miquel Àngel Gimeno a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el gener del 2016. Gimeno no tan contundent amb l'independentisme com exigia Lesmes. I Macías acaba de ser promogut a la comissió permanent del CGPJ.

Lesmes, Llarena i Macías mantenen, segons fonts consultades per l'ARA, un sistema de comunicació informal constant. La instrucció de l'1-O és el tema dominant d'aquesta comunicació. Va ser Lesmes, precisament, qui va avançar públicament el 7 de novembre passat la notícia que Llarena assumiria també la causa de l'1-O que investigava la magistrada Carmen Lamela a l'Audiència Nacional, una informació que l'ARA havia apuntat una setmana abans.

Lesmes ha desplaçat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, com a subministrador d'informació al govern i en la mediació amb jutges i magistrats. Santamaría té dos canals: Juan José González Rivas, president del Constitucional, i Lesmes, amb qui comparteix el desig d'un enjudiciament ràpid, gairebé sumari, dels imputats per l'1-O. Vol celebrar el judici oral abans que s'acabi aquest any.

El president i ponent al tribunal que jutjarà la rebel·lió, sedició i malversació, Manuel Marchena, ja es coneix perquè va integrar la sala d'admissió del Suprem i tant ell com els altres quatre magistrats d'aquesta sala formaran la majoria del tribunal. El mandat de cinc anys de Marchena a la presidència de la sala segona –la penal del Suprem– venç el setembre del 2019. Però els esforços de Lesmes i Llarena d'avançar amb una instrucció llampec duran Marchena a fer-se càrrec, l'últim trimestre del 2018, de la presidència i ponència del judici oral de l'1-O al Suprem, cosa que el deixaria fora de combat davant la renovació del CGPJ el novembre del 2018. El judici durarà mesos i la sentència també trigarà.

Les negociacions per renovar el CGPJ i amb això el seu president haurien de començar al juliol. La hipòtesi Lesmes és que si no s'arriba a un acord entre els partits polítics, la pròrroga és probable. Cs proposa un nou sistema d'elecció dels vocals al qual en principi el PP va accedir en el pacte d'investidura de Rajoy. Però no és tan clar què passarà. La falta d'acord dels partits al Parlament portaria a prorrogar 'sine die' l'actual CGPJ, una situació que no és inèdita. A més, Lesmes compta amb la possibilitat d'una pròrroga del mandat del CGPJ per un hipotètic avançament de les eleccions generals, que es podrien fer amb les municipals i autonòmiques del maig del 2019.

La instrucció ràpida de la causa de l'1-O, per tant, s'inscriu en una rebotiga de lluita de poder en què cadascun dels protagonistes té les seves pròpies aspiracions i van a cavall de la rebel·lió catalana per consumar els seus propis plans.

stats