Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

No, ministre

Algunes de les mares que em trobo a la porta de l'escola cada matí són castellanoparlants. Algunes són catalanoparlants casades amb castellanoparlants. N'hi ha una (la mestressa del restaurant xinès de la plaça) que parla el castellà amb dificultats. I hi ha aquella altra, que acaba d'arribar del Pakistan, que de moment es fa entendre en anglès. N'hi ha que són catalanoparlants filles de castellanoparlants. N'hi ha de nòrdiques castellanoparlants. I totes volen que els seus fills siguin escolaritzats en català. I ho volen (en parlem sovint) perquè fins ara els ha anat la mar de bé.

Si la pluja daurada que pretén aplicar el ministre Wert al sistema educatiu català tira endavant, les mares castellanoparlants que em trobo a la porta de l'escola aniran al Tribunal Constitucional. Mireu per què. Que la meva filla parlarà i escriurà el català passi el que passi és evident, perquè nosaltres ens n'encarregarem. Si seguim vivint aquí, el castellà el té garantit, però, de tota manera, com que és una llengua que ens encanta, també ens encarregarem -si cal- que l'escrigui tan bé com el català. (I procurarem que no cometi tants errors sintàctics com Mariano Rajoy quan escriu articles a La Razón .) Ara bé: les mares castellanoparlants que em trobo no podran fer com nosaltres. No podran ensenyar el català als fills petits, perquè no en saben. I per tant es trobaran amb un problema: els seus fills grans sí que parlaran la llengua de Guardiola, però els fills petits ja no. Per tant, acusaran en Wert de discriminació entre germans. ¿Es pensa el ministre que si els fills de castellanoparlants no fossin perfectament competents en castellà els seus pares no haurien protestat? ¿Es pensa que l'única resistència que tindrà és la dels pares catalanoparlants? ¿Es pensa que tots els pares castellanoparlants de Catalunya odien el català com ell?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF