TOVALLONS NEGRES

Jordi Cuixart

Ara mateix, descompta les hores que li queden per tornar a estar tancat entre reixes

Jordi Cuixart es deu haver fet a hores d’ara una foto amb els fills per poder-la enganxar al suro de la cel·la, perquè quan els familiars et venen a visitar a la presó no es poden fer fotos amb tu. Potser ha dit unes paraules plenes d’humor quan ha entrat a casa. Potser ja no recorda com eren les seves claus, potser ja no les té. Potser la família ha convocat la mare, els cosins, l’àvia, tothom, avui a dinar, per no perdre temps, per aprofitar. Potser algú cuinarà el plat que li agradava, potser algú li destaparà una ampolla de vi i l’hi servirà en una copa de vidre, potser algú posarà estovalles blanques, i coberts de veritat. Potser s’estirarà al llit, fet amb tota cura. Potser es prepararà un bany, si té banyera, potser resseguirà les cambres d’allà on visqui, fascinat per la cuina, la cambra dels nens. Potser no farà res. Potser contemplarà, per primer cop en dos anys, com es desperta la seva família. Potser dormen tots junts i amuntegats, potser no dormen gens, potser fumen un porro, potser escolten música, mengen pastissos de molts colors, no paren d’abraçar-se.

Jordi Cuixart no ha fet res de res de res de res. Jordi Cuixart va convocar una mani i la va desconvocar, i és a la presó, per deu anys, perquè així les gasta Felip VI i la seva cort. Jordi Cuixart és un pres polític, i la seva família és la família d’un pres polític. Jordi Cuixart, ara mateix, descompta les hores que li queden per tornar a estar tancat entre reixes, sense els nens, sense la mare dels nens, sense la germana, sense el cosí, sense els amics, que no gosen ni trucar per no fer-li perdre ni un minut. Jordi Cuixart és un pacifista, és un humanista, la seva història serà explicada, un dia, i el teu partit també hi sortirà, d’esquitllentes, al text, Nacho Martín Blanco.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF