La tribalització dels Estats Units

Carme Colomina: "La tribalització dels Estats Units"

ENEMICS. Què va passar realment el 6 de gener davant del Capitoli de Washington? ¿Va ser el final de l’imperi dels Estats Units? ¿O va ser el punt d’inflexió d’un sistema democràtic amenaçat durant quatre anys, que ara s’imposa sobre l’egolatria d’un president convençut que els seus interessos estaven per sobre del càrrec que ha de deixar? El 6 de gener marca el final de l’incitador en cap, com l’anomenava David Remnick al New Yorker, però no tanca l’odi ni el desafiament, ni la promesa dels insurrectes, anunciada a les xarxes socials, de tornar a Washington el dia de la presa de possessió de Joe Biden.

Els Estats Units han descobert que tenien l’enemic a casa. Assegut al Despatx Oval. Alimentat pels algoritmes de les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley, que ara, en plena emergència, decideixen erigir-se en censores d’un odi amplificat pel model de negoci que les ha enriquit.

DESAFIAMENT. El partit republicà va crear el monstre que ara divideix les seves bases i amenaça de trencar ideològicament la dreta americana. Els qui van assaltar el Congrés són només una minoria. Els qui, megàfon en mà, demanaven l’execució dels traïdors que han claudicat davant el robatori que suposa l’alternança de poders, incloent-hi el vicepresident, Mike Pence; els qui van desfilar amb les pells, les banyes, el marxandatge i la simbologia de l’extrema dreta que acolorien la insurrecció i alimentaven la banalització d’un esperpent arrelat en l’odi; els qui s’abraçaven a la creu convençuts que els enviava Déu, i els qui van preparar les armes i les bombes incendiàries que podrien haver deixat un balanç de morts encara pitjor... tots ells són l’explosió d’un desafiament al sistema que va molt més enllà de la violència que representen. Són la cara més extrema d’una erosió del dret i del pluralisme que s’ha anat teixint amb els anys. No només per part de les forces antisistema que el desafien. També per aquells que s’han aferrat a uns equilibris en decadència, defensant velles parcel·les de poder, incapaços d’acceptar i assimilar els canvis necessaris.

REGENERACIÓ. Els Estats Units estan dividits. Trencats. Els experts parlen d’un procés de tribalització -de la polarització afectiva al voltant d’unes idees compartides, però sobretot en contra dels qui pensen diferent-. Ha estat una evolució lenta que ha acabat determinant que, per a molts nord-americans, el sentit del seu vot estigui menys relacionat amb les diferents polítiques a les quals donen suport i més amb el lloc on viuen. Aquesta lleialtat electoral els fa estar en sintonia amb la seva comunitat, amb els rètols que alguns veïns planten als seus jardins i amb les converses informals a la feina o al bar. El que compren o el que mengen, la religió o la raça, acaben sent factors determinants.

El problema, però, no és només aquesta polarització afectiva (hi ha estudis que asseguren que a Dinamarca, per exemple, és molt més alta que als Estats Units). El problema és haver de dipositar aquesta lleialtat inqüestionable en un partit atrapat, des de fa temps, en la política de la confrontació, del Tea Party a Donald Trump. És per això que Rachel Kleinfeld, analista del centre Carnegie, assegura que “el problema de la democràcia dels Estats Units no és Trump sinó el silenci de la majoria de representants republicans” davant l’acceleració del desafiament a les bases del sistema democràtic que representen.

Si el 6 de gener és el final de l’imperi que ha determinat l’ordre global post Segona Guerra Mundial o bé l’inici d’un procés de renovació democràtica dependrà, en gran mesura, de la capacitat de regeneració d’un Partit Republicà a qui Donald Trump va oferir, el novembre passat, una de les bosses de vots més importants de la seva història.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF