L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El president Torra hauria de convocar eleccions'

Com rebrà el conjunt de la societat catalana, amb l’aigua al coll, que Catalunya estigui uns mesos vivint en la interinitat política enmig de la crisi més greu que hem viscut, per més raons que pugui tenir Torra?

El president Torra ha obert avui el debat de política general al Parlament

El 29 de gener, en un discurs a Palau, el president Torra va dir que "aquesta legislatura ja no té més recorregut polític" i va afirmar: “Els dos socis de govern encarem el camí cap a la independència d'una manera que ha comportat el deteriorament de la confiança mútua que es necessita en els moments més decisius". I va rematar-ho amb un: "Anunciaré la data de les eleccions quan s'hagin aprovat els pressupostos".

Però tota aquesta previsió va saltar pels aires un mes i mig més tard, quan la pandèmia mundial va arribar a Catalunya. El país i el món van entrar en emergència sanitària, social i econòmica. L’únic que es va complir del que va anunciar el president és que el Govern va aconseguir que el Parlament li aprovés els pressupostos, cosa que no passava des del 2017. Va ser a l’abril, el dia 24. Aquell vespre, el Parlament va interrompre un moment la sessió a les 20 h perquè els diputats aplaudissin els sanitaris. Tothom va entendre que el món sencer havia canviat i era moment d’exercir responsablement el poder.

Torra acusa el Suprem d'obrir un "període d'inestabilitat" si confirma la seva inhabilitació

Avui, encara no hem sortit d’aquella emergència sanitària, social i econòmica. A Catalunya han mort més de 13.000 persones, des del març, a causa del covid-19. Tenim 472.000 persones a l’atur, prop del 13%. Hi ha cues per recollir menjar. La incertesa genera patiment, angoixa i malestar psicològic, físic i social. No ha sigut fàcil tornar a obrir les escoles. I en tenim per mesos.

Ara, si no hi ha cap canvi de guió d'última hora, el president Torra es proposa no convocar eleccions i que el Parlament no investeixi un candidat, perquè es vegi fins on arriba la interferència del poder judicial espanyol: tot un president de la Generalitat inhabilitat per no haver despenjat a temps una pancarta en què hi deia “Llibertat presos polítics i exiliats”, amb un llaç groc. Si Torra no convoca eleccions, la presidència quedarà en funcions uns mesos, fins que, d’acord amb la llei, les eleccions es convoquin automàticament.

Entenc la intenció del president Torra, però crec fer-ho així seria un error i que hauria de convocar eleccions.

De la mateixa manera que, al gener, quan el president va anunciar que la legislatura s’havia acabat i quan va arribar la pandèmia tothom va entendre que el món sencer havia canviat i no era moment que complís la seva paraula, el president Torra hauria d’assumir ara que allò que va valer per a ell val ara per al país, que el país no pot parar més, que cal prendre decisions (i ell ho sap) constantment per continuar donant resposta a la crisi i per fer plans de futur, en un país en què pel mig ha plegat Nissan, un país dins Espanya que està esperant com el pa que menja, literalment, els 140.000 milions que li ha promès la UE, dels quals uns 30.000 el Govern aspira que arribin a Catalunya, i que aquestes decisions haurien de ser preses per un govern sorgit de les urnes.

Catalunya continua vivint en un estat d’excepció polític constant, amb presos polítics que trigaran a sortir de la presó perquè el Suprem s’acarnissa sobre els seus beneficis penitenciaris. Tenim exiliats, processats, el mateix president serà inhabilitat molt probablement. Avui el president Torra ha dit que l’estat continua instal·lat en la venjança. I no li falta raó. Tot això és cert. Però mirem la societat, la gent més jove, per exemple, que s’enfronta a un futur tan incert. La gent pateix per les necessitats més immediates. Segur que el govern en funcions serà capaç de prendre decisions, però l’hora és greu i la Generalitat ha de tenir el govern més fort possible. Algú pot dir: "És l’Estat que posa per davant la repressió a la lluita per la pandèmia", però, ens agradi o no, l’Estat té la paella pel mànec. Com rebrà el conjunt de la societat catalana, amb l’aigua al coll, que Catalunya estigui uns mesos vivint en la interinitat política enmig de la crisi més greu que hem viscut, per més raons que pugui tenir Torra? 

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF