L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El cas dels mestres de la Seu indica el camí de la justícia'

"La justícia s’ha obert pas entre acusacions mal intencionades. I vull pensar que el que ha passat amb els mestres de la Seu serà el mateix que passarà amb els presos polítics, exiliats i processats catalans"

L’editorial de l’ARA, a propòsit de la dimissió del fins ahir ministre espanyol de Cultura, Màxim Huerta, titula millor, més clar i més curt del que nosaltres podríem dir aquí:

Ridícul Màxim

“Ridícul Màxim”. A Màxim Huerta no el van fer ministre de Cultura i Esports per la seva trajectòria com a gestor cultural (i pel que fa als esports, tenia tuits dient que no li agradaven). A aquest senyor el van fer ministre perquè era un popular rostre televisiu de programes d’Ana Rosa Quintana a Telecinco. I a més a més tenia un passat amb Hisenda que ahir algú va filtrar i que ha acabat amb la seva curta i estrambòtica carrera ministerial. En una societat en què tot va molt ràpid, l’incendi que ahir al matí es va declarar en la incipient reputació regeneradora del govern de Pedro Sánchez va ser sufocat a la tarda: Huerta dimiteix i Sánchez nomena, ara sí, un gestor cultural que segons la nostra subdirectora Catalina Serra podem considerar “solvent”. Es tracta de José Guirao. Diu Serra: “No hi ha color entre l’un i l’altre, ni en experiència en la gestió cultural ni en els coneixements sobre l’escena cultural, tant la més acadèmica com la més underground”. Sánchez ha reaccionat ràpidament per salvar-se dels efectes corrosius d’un nomenament que no hauria hagut de fer mai.

Però mentre això passava a Madrid, el fiscal d’Anticorrupció, acompanyat d’una desena de guàrdies civils de paisà, es va presentar ahir a les nou del matí a l’Ajuntament de Girona per demanar informació relacionada amb l’empresa d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Hi ha una causa oberta i buscaven l’origen dels diners que l’Ajuntament de Girona va fer servir per adquirir una col·lecció d’art. Naturalment, estan buscant Puigdemont. Ahir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va dir que la comitiva fiscal era “un xou” i algú que no és del partit de Puigdemont com l’exalcalde Nadal deia que no hi havia “res”. Però, naturalment, tot el dia hi va haver notícies penjades a la xarxa que contenien en el mateix titular “Puigdemont” i “corrupció”.

"Sobre el comunicat que les escoles van enviar als pares informant-los sobre la vaga del 3 d'octubre, els motius de la convocatòria «poden compartir-se o no, però es troben dins dels límits de la llibertat d'expressió»"

I al mateix moment es coneixia que els vuit mestres de la Seu d'Urgell acusats d'incitar a l'odi pel tractament que van fer a classe de les càrregues policials de l'1-O no van cometre cap delicte. Ho va dir l'Audiència de Lleida, que ha arxivat la investigació que encara hi havia oberta en el cas de dues docents de primària. Diu el jutge: "La llibertat d'expressió valida no només les informacions i idees que es consideren inofensives o indiferents, sinó també les que contrarien, xoquen o inquieten l'Estat o una part qualsevol de la població". La interlocutòria considera, a més, que no hi ha prou proves que les dues mestres que encara estaven sent investigades haguessin pronunciat alguns dels comentaris que els atribuïen els denunciants, però deixa clar que encara que s'haguessin produït es tractaria d'expressions "totalment inadequades, inapropiades, fora de lloc i imprudents", tenint en compte que s'haurien fet en una aula i davant d'alumnes de poca edat, "però de cap manera serien constitutives de delicte". L'Audiència destaca que pares guàrdies civils van assegurar que els seus fills "no tenien cap problema amb la resta de companys ni amb els professors" denunciats. "De cap manera queda acreditat que si hi ha hagut algun tipus d'incidents entre alumnes hagi sigut com a conseqüència de la incitació del centre o d'algun dels seus docents", conclou l'Audiència. I per cert, sobre el comunicat que les escoles van enviar als pares informant-los sobre la vaga del 3 d'octubre, els motius de la convocatòria "poden compartir-se o no, però es troben dins dels límits de la llibertat d'expressió".

La justícia s’ha obert pas entre acusacions mal intencionades. I vull pensar que el que ha passat amb els mestres de la Seu serà el mateix que passarà amb els presos polítics, exiliats i processats catalans. Prou de qualificar de delictius els comportaments d’una societat que va atrevir-se a pensar i a actuar pacíficament.

Broma final. Ara veuran una foto. És de fa cinc dies.

L’un és l’exministre de Cultura, Huerta. L’altre és l’exseleccionador espanyol de futbol, Lopetegui. L’altre és el rei Felip de Borbó. Com deien ahir els tuits, a aquest pas Espanya pot ser una República aquest cap de setmana.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF