Coneixeràs la història de la crueltat abans d'entrar a Twitter

BarcelonaQuan va néixer el fill de Meghan Markle i el príncep Enric, el DJ de la BBC Danny Baker va penjar a Twitter una fotografia antiga on es veien un home i una dona de principis del segle passat agafats de la mà d'un petit ximpanzé vestit com una personeta. "El bebè reial abandona l'hospital", deia el comentari. Com que la mare de Markle és afroamericana, molts usuaris van considerar que es tractava d'un comentari racista. Tot i que Baker ha explicat per activa i per passiva que mai va fer aquesta connexió, sinó que amb la foto volia fer un comentari sobre la pompa que envolta la família reial, la BBC va reaccionar immediatament i va deixar sense feina el locutor.

Als que ens dediquem a la comunicació se'ns suposa una capacitat d'anàlisi sobre els missatges que emetem superior a la mitjana. I, certament, comparar els negres amb simis és una pràctica habitual dels miserables racistes, amb perdó per la redundància. Però, en aquest cas, tinc la sensació que el càstig supera la culpa. Res fa pensar, dels missatges anteriors de Baker, que l'home sigui racista. Jo me'l crec quan explica que no se li va acudir que algú s'ho pogués prendre així, perquè precisament no té la ment contaminada amb aquest prejudici. I, per tant, no és que hagi llançat un tuit racista, sinó un tuit que podia ser interpretat com a racista. És una badada, sí. Però difícilment una badada que justifiqui quedar-te sense feina.

Les xarxes han permès discutir sobre la toxicitat de certs discursos que només es poden considerar normals des del privilegi dels que no els pateixen. Però també han atiat una onada de linxaments que s'emporten qualsevol que travessa unes línies vermelles en constant moviment. Incloent-hi els que les trepitgen inadvertidament i rectifiquen de manera inequívoca.