PAREU MÀQUINES

Casado cap aquí, Casado cap allà

Els diaris pressionen el líder popular perquè es posicioni al seu gust en la moció de censura

La moció de censura contra Sánchez és com una mala pel·lícula de misteri, d’aquelles que només aguantes pel mínim interès per saber qui era l’assassí. I en aquest cas ja sabem com acaba, així que l’únic que ens espera és tedi i teatre del dolent. Els diaris catalans en viuen prou al marge i aquest diumenge ignoren l’assumpte a les seves primeres pàgines. En canvi, tres dels quatre diaris de Madrid obren la seva primera pàgina amb el tema. ¿Hi ha notícia, quan encara falten quatre dies? No pas. Però es tracta d’aprofitar el dia de major tirada de la premsa per fixar relat i posicionament. Per fer política a compte del periodisme. A El País, esclar, intenten empènyer el PP cap al no. ʺCasado davant la seva setmana crucial: què fer amb la moció de Voxʺ. Tot i que el seu vot és irrellevant, perquè Sánchez superarà el tràngol, el diari ho ven com a l’oportunitat de desmarcar-se de la formació d’ultradreta. (Espòiler: encara que voti no, s’hi seguirà arrambant quan l’aritmètica li ho dicti). A El Mundo, en canvi, el pressionen cap al sí. ʺEls nostres, al carrer, ens demanen que donem suport a la mocióʺ, diuen unes fonts anònimes del PP a la portada. Quin mètode més científic. Els meus, al carrer, em diuen que Naomi Campbell està a punt de convidar-me a passar un cap de setmana romàntic a Las Vegas: demostra que no. Així estem: unes fonts anònimes dient el que diu que li diuen al carrer poden arribar a subtítol de primera pàgina.

Mentrestant, La Razón entrevista Inés Arrimadas, que diu: ʺVox beneficia Sánchez. Necessita un espantall per polaritzar Espanyaʺ. No li negaré a la diputada de Ciutadans autoritat en matèria d’espantalls i polaritzacions. Prou pena té que el titular que li treguin parli de tothom menys del seu partit. Coses de la irrellevància: només et donen aire quan compleixes una funció instrumental.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF