Publicitat
Publicitat

UNA FRASE AMB CUA

Gràcies per ser tan didàctics

"Al setembre els toros tornaran a Catalunya"

Juan Manuel Albendea

Aquest fill de Cabra que presideix la comissió de cultura del Congrés de Diputats ens està ajudant a reorientar en el millorsentit el camí cap a la independència.

L'atzar, que algun cop s'alia amb causes nobles, ha fet que arribessin de bracet fins a la Carrera de San Jerónimo dues ILP que contrasten pedagògicament: la dels toros i la de la dació en pagament.

Dissenteixo d'aquells que afirmen que els toros no tenen arrels a Catalunya. A principis del XX, els toros i la sarsuela eren encara les grans diversions de les classes populars barcelonines. Fins al punt que les cremes de convents solien anar precedides de toros mansos.

Hem deixat enrere els toros com en el seu dia vam deixar enrere les execucions públiques. I a fe de déu que s'hi tenia afició: una gentada es matava, literalment, per veure-les.

Si per la Mercè els toros tornen, no torna cap tradició aliena, torna el nostre passat més covard i salvatge. Com hi va tornar el 26 de gener del 1939, amb música de pasdoble, mentre una població morta de por i farta de caos el victorejava pel carrer.

Si la dació en pagament és l'estat de benestar europeu a què aspirem, els toros són l'Espanya afamada i negra a la qual ningú amb dos dits de front vol tornar, i això té poc a veure amb essències i identitats, i ho entén tothom en qualsevol llengua.

Quan el PP, desafiant un clam de tot l'Estat, ens tanca als nassos la porta del futur i ens empeny a ficar-nos en el túnel del passat, mostra tan clarament el camí que ja no es pot seguir que no cal ser ni brau per envestir-lo.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF