Carta a Teresa Cunillera: "Però com ho permets, això?"

Callar és una manera de no exercir aquest poder que t'han donat

Aquesta és la frase que li va deixar anar Manuel Valls durant el discurs que va fer Marc Artigau en rebre el premi Josep Pla. De fet, l'hi va dir en castellà, aquell idioma que, quan el parla, la gent de Barcelona ho passa malament: "¿Pero cómo permites esto?" Ara Valls calla i són uns altres els que li fan la mateixa pregunta: però com ho permets, això?

Li escric aquestes línies divendres al migdia, quan encara no li hem sentit donar cap explicació sobre l'operació policial de dimecres a Girona. Uns agents encaputxats van detenir setze persones sense ordre judicial, entre elles un fotoperiodista i dos alcaldes, el de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà. Dos càrrecs electes, votats democràticament pels veïns dels seus municipis, detinguts amb maneres més pròpies del 1949 que del 2019. Un altre policia va impedir l'entrada a comissaria de l'advocat Benet Salellas perquè no se li dirigia en castellà.

Han passat dos dies i vostè no ha obert boca. Per què? Perquè hi està a favor? Perquè hi està en contra? Delegar vol dir encarregar a algú fer alguna cosa. ¿Li han encarregat callar? És un silenci delegat, el seu? Ens podem imaginar que no és una ordre seva enviar policies encaputxats a detenir alcaldes. Ni és la seva responsabilitat ni lliga amb el tarannà que ha demostrat durant la seva carrera política. I aleshores, aquest silenci, com l'hem d'entendre? Per què ha desaprofitat una oportunitat per marcar distàncies amb Enric Millo, l'home que la va precedir? Què vol dir no dir res? Que hi està d'acord? ¿Està d'acord que emmanillin i lesionin l'alcalde de Verges? ¿No la incomoda representar a Catalunya un govern que té una policia que actua d'aquesta manera? Em costa de creure-ho, la veritat.

Delegar també vol dir donar poder a algú. Callar és una manera de no exercir aquest poder que t'han donat. O hi ha valentia política perquè apareguin veus autocrítiques i discrepants o els socialistes acabareu engolits pel tripartit PP, Cs i Vox, que s'ha conjurat per reeditar la nova Espanya de sempre. El PSOE governa, però no pot manar. No té el control de la situació. Al màxim a què pot aspirar és a dir en veu alta la paraula 'diàleg'. Parlant la gent s'entén i callant, com en aquest cas, encara queda tot més clar.

De fons, delegada, emergeix altra vegada el gran problema que arrosseguem: que els polítics van "delegar” la resolució del conflicte a jutges, policies i reis, que a jutjar per la seva actuació fins avui sembla que tenen un decàleg més perillós que el de Vox.

P.D. Que els setze detinguts fossin posats en llibertat dimecres mateix no treu gens de rellevància al que va passar. La sensació d'arbitrarietat i desprotecció és màxima. Qui seran els següents? L'Estat s'ha bunqueritzat. El govern s'ho mira i calla.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF