Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Entre l’internet industrial i el de consum

"Un dels punts febles del desplegament massiu de desenes de milers de dispositius connectats abans que s’acabi la dècada és la falta de seguretat"

El ciberatac que divendres passat va deixar inaccessibles durant unes hores serveis com Airbnb, Spotify, Twitter i PayPal des d’alguns llocs del món els ha anat de primera als organitzadors de l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC), que ha tingut lloc aquesta setmana a Barcelona. Els hackers van fer servir un programari maliciós anomenat Mirai que segresta càmeres de videovigilància i altres aparells mal protegits i els posa a fer peticions intensives fins que el servei atacat se satura i deixa de funcionar. L’incident, que alguns especialistes ja havien pronosticat, no va ser gaire sofisticat tècnicament, i per això posa en relleu que un dels punts febles del desplegament massiu de desenes de milers de dispositius connectats abans que s’acabi la dècada és la falta de seguretat. Per aquest motiu no és estrany que entre els expositors més visitats i les ponències més esperades del congrés hi hagués precisament els dedicats a la protecció de les infraestructures tecnològiques.

L’empresa russa Karspersky, popular pels seus antivirus per a ordinadors personals i smartphones, hi presentava l’equivalent industrial, format per dos components: el primer s’instal·la en els controladors de processos de marques com ABB, Bosch, Honeywell i Siemens, i el segon analitza el trànsit de dades que circulen entre les màquines connectades, vigilant anomalies en les ordres. A l’estand mostraven una simulació dels molts diners que deixa de facturar cada segon una gran empresa quan un intrús aconsegueix aturar la subcentral elèctrica que li subministra energia per funcionar. En la mateixa línia, Sam George, el responsable del núvol Azure de Microsoft, explicava que des d’ara ofereixen als creadors d’aplicacions de l’internet de les coses un catàleg de dispositius homologats, un servei d’actualització de les aplicacions com el que ja coneixem dels telèfons mòbils (“No pots protegir el que no pots actualitzar”, diu George) i un altre d’auditoria del codi de les aplicacions per verificar que no conté instruccions malicioses.

Tot i això, en la segona edició de l’IoTSWC també es van abordar altres aspectes de l’anomenat internet industrial, des de la transformació digital dels negocis gràcies a la connectivitat i l’anàlisi de les dades fins a les aplicacions en sectors com la fabricació, el transport i la logística, la sanitat i el subministrament d’energia. El congrés el promou el Consorci de l’Internet Industrial (IIC), format per 260 empreses de 31 països. El seu president, Richard Soley, reconeix que la frontera entre l’internet industrial i el de consum és difusa, i ve determinada sobretot per la complexitat i per l’escala: “El termòstat connectat d’una llar és una aplicació de consum, però quan una companyia elèctrica desplega un milió de termòstats ja deixa de ser-ho. El mateix passa amb els cotxes autònoms: cadascun d’ells és un producte de consum de cara al seu propietari, però en la mesura que interactua amb altres vehicles per no xocar-hi i amb els sensors de la carretera per optimitzar la circulació, agafa una dimensió completament diferent”.

Entre les aplicacions empresarials de l’internet de les coses continua pesant molt el manteniment preventiu: els 10 terabytes de dades que genera un avió en només 30 minuts de vol serveixen per saber on cal disposar de recanvis per minimitzar les aturades de les aeronaus, i tant IBM com Microsoft van destacar les seves col·laboracions amb fabricants d’ascensors. També hi ha aplicacions clares en la gestió: Telefónica té monitoritzats els seus 3.000 vehicles de servei tècnic per saber quin operari hi ha més a prop d’una avaria, però també coneix el patró de conducció de cada empleat i sap si respecta els senyals de trànsit o no. Diuen que el sistema els funciona tan bé que ja l’estan venent a terceres empreses. La clau, però, és saber aprofitar la informació generada: segons Antonio Conde, el director d’IoT de Cisco, només s’analitza l’1% de les dades que proporcionen els 30.000 sensors que conté una plataforma petrolífera.

Ara bé, a l’IoTSWC hem comprovat que l’internet de les coses ha passat, com diu Nicola Villa, d’IBM, de ser un mecanisme per instrumentar dispositius a ser una oportunitat de negoci en si mateix. Una marca de cafè ja vigila a distància -amb un molinet connectat- si els bars als quals ha regalat la cafetera exprés compleixen el seu compromís de consum o si fan els tallats amb producte de la competència. Al mateix estand de Vodafone s’hi podien veure una bicicleta elèctrica Piaggio connectada que proporciona dades d’activitat i serveis de localització i de reparació, i un collar per a animals de companyia amb el qual el nostre veterinari ens pot avisar si cal que portem el gos a visita.

En aquests i altres casos, les empreses ja no volen vendre’ns un producte i confiar que hi tornarem quan hàgim de renovar-lo, sinó que pretenen tenir-nos com a clients de manera continuada. Les operadores de telecomunicacions busquen serveis per captar més valor de les seves xarxes. El sector de l’automoció també es prepara per deixar de vendre cotxes i començar a oferir serveis de mobilitat. I alguns comerços ja tenen instal·lades les càmeres de NEC que gràcies al reconeixement facial de Microsoft identifiquen -amb prou encert, ho vaig comprovar- el sexe i l’edat dels compradors per adaptar quins productes apareixen a les pantalles promocionals de la botiga. I si tenim la targeta de fidelització de l’establiment, el caixer ens pot saludar pel nom.

Segons Conde, de Cisco, dos terços dels projectes d’internet de les coses a l’Estat són de tipus empresarial -gestió de flotes, manteniment-, mentre que l’altre terç correspon al sector públic: ciutats intel·ligents, recollida de residus, gestió del transport. En aquest àmbit, l’empresa catalana OpenTrends ha presentat la versió al núvol del servei Sentilo d’accés a sensors urbans, creat per a l’Ajuntament de Barcelona. I d’aquí un parell de setmanes tindrem a la ciutat la nova edició del congrés Smart City Expo, dedicat en exclusiva a les ciutats intel·ligents.

Postveritat