Què penseu fer?

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Dos anys després, el 10 de desembre va ser declarat Dia Internacional dels Drets Humans. Aquests dies, en plena campanya electoral i de debat de construcció nacional és interessant recordar que fa gairebé mig any el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució pionera en vies legals i segures, presentada per Stop Mare Mortum i retallada, això sí, pels mateixos grups parlamentaris. L’objectiu: que les persones que cerquen refugi puguin arribar a Catalunya sense posar en perill la seva vida i la dels seus éssers estimats. No cal justificar els perquès d’aquesta resolució ni la urgència que tenim per aplicar-la, però quatre dades ajudaran a situar-nos.

L’establiment dels mecanismes d’entrada a l’estat espanyol i a Catalunya pertany a l’àmbit competencial del mateix estat espanyol. El Parlament de Catalunya, però, pot donar suport a la seva creació, desenvolupament i implementació, perquè des del seu cos de competències es poden emprendre mesures que facilitin l’habilitació de vies legals i segures i que contribueixin a garantir l’accés a l’asil i l’exercici del dret a la llibertat de circulació. El nou Parlament sortit del 21-D té el deure d’aplicar la resolució aprovada.

La Declaració Universal dels Drets Humans, que l’any que ve compleix 70 anys i està ratificada per la majoria d’estats del món, diu en el seu article 13 que “Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada estat” i en l’article 14 que “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n”. Les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions, però, parlen per si soles: en aquest 2017 a les costes espanyoles hi han arribat per mar 20.000 persones. Oficialment, se n’han ofegat 174. Si comptem les persones que enguany han mort al mar Mediterrani, la xifra puja a 3.038. Tres mil trenta-vuit homes, dones, nens i nenes a qui ja ningú tornarà la vida. Aquestes també són dades oficials. Podeu fer-vos una idea de les reals.

El Parlament va acordar exigir al govern de l’Estat algunes polítiques, com ara els compromisos europeus de reubicació i reassentament que el mateix Estat havia adquirit: acollir 19.449 persones. Quan va concloure el termini n’havia acollit 1.257 (6,46%). Ara mateix oficialment no ha arribat ni al 13%. El mateix president de la Generalitat va declarar que Catalunya podria acollir un mínim de 4.500 persones refugiades i així es va aprovar al Parlament. Com a ciutadania reclamem que es creïn les places i es despleguin els instruments per fer-ho possible amb rapidesa i dignitat.

Un dels compromisos més rellevants que el Parlament va adquirir va ser el de contribuir a finançar un corredor humanitari. Els corredors humanitaris ja han entrat en funcionament en altres països europeus, com França i Itàlia. I va prometre, amb el vot unànime de tots els grups parlamentaris, habilitar un programa específic per a menors no acompanyats. Fins ara, del que hem tingut notícia és de menors no acompanyats desatesos per la institució que n’és responsable.

Catalunya ha adquirit aquests i altres compromisos. Mig any després, no tenim constància que s’estigui treballant per la necessitat urgent d’acomplir-los. Fa temps que patim dies convulsos, massa, però encara amb més raó Catalunya ha de ser pionera en la defensa dels drets humans. Defensar la democràcia, la llibertat, la justícia social, la dignitat, el refugi, la vida... apel·lar als drets humans fonamentals és una lluita global que no hauria de ser entesa d’una altra manera.

Les candidatures tenen l’oportunitat i l’obligació de posar aquest tema sobre la taula. ¿Hi haurà un debat polític basat en els drets humans? ¿Catalunya és o vol ser realment pionera en la defensa dels drets més bàsics? Què proposa fer cada candidatura per garantir l’exercici del dret a la lliure circulació i facilitar el dret d’asil de les persones desplaçades forçosament? Com ho volen fer? Quan ho faran? Fa massa temps que les persones esperem, aquí i a les portes d’Europa. No tanquem els ulls; cal treballar, tant o més que mai amb vocació transformadora per crear una Catalunya i una Europa més habitables. La defensa dels drets humans és ara i aquí. El que s’ha promès ja és deute, #quèpenseufer?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF