La lluita contra el canvi climàtic s’acosta a un punt d’inflexió

Hi ha un interès global inèdit en la creació d’un futur descarbonitzat i climàticament segur

El mes que ve se celebrarà a San Francisco la Cimera Global d’Acció Climàtica, una de les reunions internacionals sobre el canvi climàtic més grans que el món ha vist. Es pretén que l’esdeveniment, que té com a lema “Portar l’ambició al següent nivell”, sigui una plataforma de llançament per a una acció accelerada que permeti que el món assoleixi els objectius fixats per l’acord sobre el clima signat a París el 2015. És una oportunitat única per avançar en la lluita contra l’escalfament global, però per aprofitar-la és imprescindible que s’hi involucrin totes les parts interessades.

A París la comunitat internacional va acordar limitar l’augment de la temperatura global mitjana a no més de 2 graus Celsius (i encara millor, 1,5 °C) per sobre dels nivells preindustrials. Amb aquesta finalitat es va encomanar als governs nacionals la tasca d’elaborar plans d’acció climàtica propis, anomenats “contribucions determinades a nivell nacional” (NDC per les sigles en anglès).
Però els governs nacionals no poden fer-ho sols. Cadascú ha de fer la seva part (inclosos actors de tots els nivells de govern, dirigents empresarials, inversors i la societat civil). Això demana una nova forma de multilateralisme inclusiu, que també és aplicable als Objectius de Desenvolupament Sostenible, complementaris dels compromisos de l’Acord de París.

És una tasca immensa, però abunden els motius per a l’optimisme. Hi ha un interès global que no s’havia vist mai abans en la creació d’un futur descarbonitzat i climàticament segur, amb una economia ecològica dinàmica, una societat pròspera i un medi ambient saludable.

A tot el món, el 2017 el 70% de l’agregat net de capacitat de generació d’energia va correspondre a fonts renovables (segons l’informe del 2018 sobre la situació mundial de les energies renovables). A més, com a part de la Coalició Under2, més de 200 estats, regions i governs municipals s’han compromès a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle almenys un 80% per sota dels nivells del 1990 d’aquí al 2050.

La transició cap a una economia descarbonitzada pot crear a tot el món 23 milions de llocs de treball a l’any

Els centres urbans també estan demostrant capacitat per al lideratge i la innovació en relació amb el clima. La ciutat de Nova York va ordenar recondicionar 14.500 dels seus edificis més contaminants. Shenzhen es va convertir en la primera ciutat del món proveïda d’una flota d’autobusos totalment elèctrica. Curitiba (Brasil) va introduir un nou model de producció urbana d’aliments. I Oslo va crear un pressupost climàtic com a guia per a la presa de decisions financeres.

A nivell empresarial, la coalició We Mean Business informa que més de 700 empreses, amb un valor total de mercat superior als 16 bilions de dòlars, han formulat compromisos de llarg abast a favor del clima. I 289 inversors, amb una cartera conjunta d’actius de prop de 30 bilions de dòlars, es van sumar a la iniciativa quinquennal Climate 100+, que busca treballar amb els principals emissors corporatius de gasos d’efecte hivernacle de tot el món per millorar la governança en relació amb el canvi climàtic, limitar les emissions i millorar la publicació d’informació financera relacionada amb el clima. Es preveu que amb això l’emissió mundial de bons verds pugui arribar aquest any als 300.000 milions de dòlars.

Però encara falta molt per estar fora de perill. Els científics coincideixen que per aconseguir neutralitat de carboni (un nivell d’emissió tan baix que asseguri la seva absorció per boscos, sòls i altres sistemes naturals) a mitjans de segle, les emissions mundials de diòxid de carboni han de deixar de créixer i començar a disminuir el 2020. Fins ara han aconseguit (o és possible que hagin aconseguit) aquest punt d’inflexió uns 50 països, i aviat se n’hi sumaran d’altres. És un avanç, però no és suficient.

La veritat és que la taxa actual d’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera ens portarà en poc temps molt per sobre del límit dels 1,5 °C, i superat aquest límit els pitjors efectes del canvi climàtic seran inevitables. Els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents, com mostren les temperatures rècord registrades al món aquest any. Si segueixen les tendències actuals, és molt possible que la temperatura mundial mitjana augmenti 3 °C, fet que posarà en risc sistemes naturals com els esculls de coral, les selves i les regions polars.

Totes les parts involucrades han de reafirmar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic. Per impulsar-lo, la Cimera Global d’Acció Climàtica i els seus organismes associats han emès una àmplia varietat de desafiaments nous, que inclouen l’objectiu de generació nul·la de residus urbans, aconseguir que 500 empreses es posin fites amb suport científic i iniciatives per accelerar l’adopció de vehicles no contaminants.

Aquests esforços no només protegiran el medi ambient, sinó que també estimularan l’economia. Un informe recent de New Climate Economy indica que només en el sector transport, la transició cap a una economia descarbonitzada pot crear a tot el món 23 milions de llocs de treball a l’any.

Potser el més important és que una mostra d’accions ambicioses en aquesta lluita per part dels líders de diferents sectors pot inspirar els governs nacionals a augmentar les NDC abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà al desembre a Polònia, on s’acabaran de definir les pautes d’implementació de l’Acord de París.

Actuar separats és difícil; actuar junts ens inspira i ens ajuda a tots a fer més. I hem de fer més si volem deixar a les generacions futures un planeta sa.

Copyright Project Syndicate

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF