Vull tot això

Vull que rodi la pilota i oblidar-me de tot el que ha passat aquesta setmana. Sortir a passejar amb el gos, fer un vermut amb escopinyes i asseure'm després davant del televisor a gaudir d'una semifinal de Champions femenina entre el Chelsea i el Barça en un Stamford Bridge que diuen que no estarà ple, però que donarà gust de veure. Vull que guanyi el Barça, però sobretot espero passar una bona estona, divertir-me. Vull que sigui només l'aperitiu del que vindrà l'endemà de Sant Jordi, les roses, els llibres, la visita d'un Atlètic de Madrid en plena forma al Camp Nou i d'un Barça que està obligat a treure's de sobre la mandra per tancar debats. Confesso que en els darrers cinc dies m'han vingut ganes de desconnectar, que estic farta de la polèmica postissa per tapar vergonyes i salvaguardar negocis i aliances, que no puc més amb el "i tu més", que l'espectacle de qui és l'equip del règim em sembla vergonyós i adverteixo que no penso participar-hi. Que vull veure futbol, només això. A callar i a jugar.

Sospito que no soc l'única que està saturada, encara que també sé, n'estic segura, que hi ha qui està encantat de la vida amb el soroll i encoratjarà trolls, fanàtics i empleats de Real Madrid TV perquè segueixin alerta i disposats a bordar i a mossegar així que els amos, que són uns irresponsables, xiulin i en donin l'ordre. M'agradaria que no ens tractessin a tots com si fóssim idiotes, que deixéssim de comportar-nos com a éssers sense capacitat crítica abrigats per una massa uniforme que es tapa el nas amb la bufanda i s'agafa a l'escut com si fos un salvavides.

Vull, ni que sigui per dos dies, parlar de futbol, sentir plaer veient futbol i que me la suïn les trinxeres, els que les organitzen i els que s'hi col·loquen dòcilment i voluntàriament com si fossin bens. Vull tornar a les essències i recordar per què m'agrada aquest esport abans que sigui massa tard i se'm mengin els crits i les discussions, les cares vermelles i les venes inflades, la demagògia i el populisme barat i em deixin sense esbarjo, sense festa i sense ganes de gresca i de rialles. Vull mirar la pilota i el que passa únicament al seu voltant. Vull cantar gol, xocar les mans, saltar encara que sigui al sofà, abraçar i menjar pipes.

Vull tot això i, si és possible, ho vull ara.