Voltant les salines de Mongofra, un ecosistema saladar d’alt valor ecològic

PalmaEls anglesos van començar a explotar les salines de Mongofra a final del segle XVIII. Actualment, aquest espai natural situat a poc més de tres quilòmetres endins del port d’Addaia representa un dels ecosistemes saladars més importants de l’illa, amb un elevat valor ecològic. Durant l’hivern, és un lloc ideal per a l’observació d’un gran nombre d’aus aquàtiques. Molt a prop, a les cases de Mongofra, hi ha la seu de la Fundació Rubió, que des del 1987 es dedica al foment i la promoció de la cultura, la investigació científica i la divulgació de temes científics i tècnics, així com l’esport en l’àmbit de l’illa de Menorca.

L’itinerari és una de les primeres etapes del GR-223, molt a prop de Maó. Un tram del Camí de Cavalls que se situa a l’extrem nord del Parc Natural de l’Albufera del Grau i que ens convida a gaudir d’una natura salvatge, assotada per la mar i domesticada per la mà de l’home fins a extrems insospitats. L’inici de la ruta és al cap de Favàritx, molt a prop del far, on podem arribar amb transport públic (L-43) des de l’estació de busos de la plaça de l’Esplanada de Maó. Per a disponibilitat i horaris consultau la web menorca.tib.org.

La ruta

[00 min] Dos quilòmetres abans del cap de Favàritx, a l’altura d’unes antigues bateries de costa, trobam un aparcament on el bus TIB fa aturada. Des d’aquí, feim enrere prop d’un quilòmetre per damunt l’asfalt en direcció a Maó fins que trobam, a la dreta, els indicadors del Camí de Cavalls (GR-223), en direcció a Addaia. Aquest és el punt indicat per a l’inici de la ruta, tot i que, si ens fa ganes visitar la punta i el far de Favàritx, podem arribar-hi amb el transport públic o a peu en qüestió de mitja hora (30 min).

Un cop hem abandonat l’aparcament i retrocedim per la carretera fins a l’enllaç del GR-223 [10 min], deixam a la dreta dos accessos a l’antiga zona militar de Favàritx. A continuació, dos pilars de marès i una tradicional barrera menorquina són la fita clara de l’enllaç amb l’històric Camí de Cavalls. El camí travessa primer de tot uns terrenys de conreu i pasturatge i, tot seguit, una pineda. Entram en una zona de vegetació silvestre i a continuació trobam una casa abandonada i en ruïnes [25 min] sobre un turó damunt la mar, des del qual gaudim d’un bella perspectiva de la cala d’en Caldes, als nostres peus, i de tot el litoral des del cap Gros fins als illots d’Addaia.

Descendim per sobre dels penyals que clouen un grup reduït de cales verges i arribam al pou d’en Caldes, un petit conjunt etnogràfic que trobam a la dreta del camí –casa i pou amb abeurador–, a pocs metres de la cala [35 min] i d’una zona humida que la precedeix, un lloc ideal per fer una capbussada i descansar una estona abans d’escometre el tram següent de l’itinerari. Des la cala d’en Caldes tornam enrere uns metres i giram a la dreta, per recuperar el camí en direcció a Addaia, que ara s’enfila per una sèrie de turonets pelats i salvatges. Un espai inhòspit, però d’alt valor mediambiental. A poc a poc ens distanciam de la mar cap a uns conreus interiors dins el lloc de Mongofra, un paisatge sinuós, de contínues pujades i baixades, de collades panoràmiques i closes barrancades de singular bellesa, amb barreres menorquines que obren i tanquen espais absolutament màgics. El camí és clar i està ben senyalitzat.

[1 h 35 min] Un portell de fusta ens treu al camí d’Addaia, una pista de grava que passa per sota de les conegudes penyes del Capell de Ferro. Giram a la dreta (nord-oest) per aquest camí de terra que neix a la carretera de Maó a Favàritx i que mig quilòmetre després ens deixa a una important cruïlla. A la dreta, deixam l’entrada a la gran finca de Mongofra Nou, seu de la Fundació Rubió i Tudurí. A l’esquerra, la continuació de la nostra ruta [1 h 45 min]: una barrera menorquina que ens introdueix en un nou i atractiu àmbit, probablement dels més bells de totes les etapes del Camí de Cavalls.

Després de travessar un pinar arribam a un conjunt de basses, on es feia l’explotació de la sal des de final del segle XVIII. “Les salines d’Addaia i Mongofra, avui en desús, són un indret magnífic per a l’observació d’aus, però també constitueixen un paratge de gran interès etnològic. Es tracta de dues antigues salines separades per una estreta franja de terra. A Menorca, durant els segles XVIII i XIX, existí una important indústria salinera, que abastia de sal les flotes internacionals que recalaven al port de Maó”. (camidecavalls.com)

Aquests darrers tres quarts d’hora abans de finalitzar la ruta són per gaudir plenament dels valors ambientals, naturals i paisatgístics de l’extrem septentrional del Parc Natural de l’Albufera del Grau. [2 h 15 min] Uns plafons ens indiquen que hem sortit de la zona protegida i entram dins el marc inèdit de la badia d’Addaia, allunyat de la pressió turística i urbanística d’aquest nucli costaner de Menorca. El camí voreja la ribera i ens permet contemplar les cases del lloc de l’Hort del Lleó, des d’on s’obté una panoràmica d’aquest quadrant d’aquest singular i llarg entrant de la mar. “Es tracta d’una petita badia natural, de forma allargada. A les seves aigües arrecerades i poc profundes hi creix un tipus de vegetació pràcticament desapareguda a la Mediterrània, les praderies d’algueró (Cymodocea nodosa), una planta superior emparentada amb la posidònia però que aguanta millor els canvis de salinitat i temperatura.” (camidecavalls.com)

[2 h 30 min] Després de passar mitja dotzena de portells, enfilar una rosta pujada per escales de troncs i travessar un passadís de paret seca, entram definitivament dins la urbanització del port d’Addaia pel carrer de Fontanillas. En arribar a l’avinguda del Port d’Addaia, tombam a l’esquerra fins a la intersecció amb el carrer de l’Hort del Lleó, on trobam la parada del bus a Maó (L-41/44) [2 h 40 min]. I, si tenim temps i ganes, podem baixar fins a la mar i veure la torre de defensa bastida pels anglesos l’any 1800, sota la direcció del capità D’Arcy.

@Fita_a_Fita