Trenta anys de l'èxit que ningú va saber predir

BadalonaAquest diumenge es compleixen 30 anys del dia en què el Joventut Badalona es va convertir en el primer equip català de la història a guanyar l’Eurolliga de bàsquet. La Penya aprofitarà el partit contra el Bàsquet Girona per celebrar una efemèride històrica. "A Tel-Aviv ens vam alliberar. És la sensació més bèstia que he tingut. Altres vegades ens havíem merescut guanyar partits en què havíem jugat millor, però el bàsquet és així. No va ser el millor partit de les nostres vides, però sí el títol més important", recorda Jordi Villacampa.

L'exjugador i expresident verd-i-negre recorda que no tot van ser flors i violes. "Aquell any no va ser senzill. Zeljko Obradovic era molt exigent. Els crits no eren el més important. El canvi substancial era que necessitàvem adaptar-nos a la seva manera de jugar a bàsquet. Zeljko volia fer les coses de manera oposada a Lolo Sainz, i això a mi em matava. Vam passar de jugar al contraatac a controlar cada possessió. Els seus entrenaments eren interminables i això ens va ajudar a ser més forts mentalment. Vam entendre que ens faria guanyar i, per tant, li vam donar el que ens demanava. No volia que perdéssim ni una pilota. La final va ser un exemple del seu estil, amb un partit a pocs punts", explica.

El partit pel títol contra l'Olympiacos va ser molt igualat. Villacampa va desconcentrar Zarko Paspalj abans d'un tir lliure decisiu. "Ells ens havien vacil·lat molt. Ells es consideraven els favorits i el seu entrenador va fer unes declaracions en què ens donava per morts. Allò ens va motivar molt. Vaig passar al costat de Paspalj i li vaig dir que si volia ser campió era el moment d'anotar el tir lliure. Va fallar. No crec que fos per les meves paraules perquè era un mal llançador, però jo l'hi vaig dir per si de cas. El final és el que recorda tothom, amb el triple de Corny, el cronòmetre que no corria, el metge per la pista…", diu.

L'èxtasi es va desfermar tant a Tel-Aviv com a Badalona. "Els anys 90 va ser l'època en què vam aconseguir destapar l'ampolla. Vam guanyar la Korac, un parell de lligues i, esclar, l'Eurolliga. Ja feia un temps que arribàvem a moltes finals, però no les guanyàvem. Érem un equip jove que anava creixent. Va ser l'inici d'una època no gaire llarga en què el Joventut va dominar el bàsquet. Tot va començar amb la Korac contra l'Scavolini", precisa Villacampa.

Juanan Morales, un dels jugadors que van fer possible la gesta, és ara el president del Joventut. “Fa 30 anys, quan vam aconseguir la fita més important de la història del club, no m’imaginava que ara seria el president. He pensat sovint si seria possible repetir una gesta així. Crec que el record del títol ens ha de servir per reafirmar el model que l’any 1994 ens va donar la glòria”, assegura.

Cada integrant de la Penya té la seva anècdota de com va viure aquell dia, el 21 d’abril del 1994, en què un club de planter va alçar la veu per fer història. “Aquella fita és tan important que es recorda al carrer, on avui encara es valora més. Ens omple d’orgull ser el primer equip català campió d’Europa. Espero equivocar-me, però potser mai més tornarem a viure un èxit així”, opina Lluís Conesa, president de la Penya entre els anys 1982 i 1995.

Corny i Zeljko, molt estimats

Un dels grans herois d’aquella gesta va ser Corny Thompson. “Sempre tinc la Penya entre els meus records, és l’equip que porto al cor i sempre he guardat aquella experiència de Tel-Aviv a la memòria”, diu el nord-americà, que va anotar el triple decisiu contra l’Olympiacos. L’altre gran protagonista de l’Eurolliga del 1994 és Zeljko Obradovic, un entrenador que va ser capaç d’enriquir el tradicional joc de contraatac de la Penya. “A Badalona hi tinc amics per a tota la vida. Sempre em preocupo de la Penya, és casa meva”, reconeix el tècnic, que fa uns anys es va oferir a organitzar un amistós per ajudar a recaptar diners i millorar l’aleshores delicada situació econòmica de l’entitat verd-i-negra.