Tenis
Esports 22/01/2022

La tenista que reivindica amb orgull la seva herència aborigen

Ashleigh Barty aspira a ser la primera australiana a guanyar a Melbourne en 43 anys mentre reivindica el dret dels pobles autòctons

4 min
Ashleigh Barty, jugadora australiana, en acció a Melbourne

BarcelonaDesprés de molts anys buscant, Austràlia per fi ha trobat una nova font d’inspiració en una pista de tenis. En l'illa on han nascut alguns dels jugadors que més impacte han tingut en aquest esport, com Rod Laver, la nova heroïna és Ashleigh Barty, que s’ha enfilat al número 1 mundial amb l’esperança de ser la dona que aconsegueixi imposar la seva llei amb certa freqüència. Després del regnat de les germanes Williams, el tenis femení ha entrat en una era sense cap dominadora, amb un munt de jugadores que s'enfilen i baixen del rànquing.

Amb Naomi Osaka ja eliminada, després d’un any en què ha decidit prendre’s les coses amb calma, perquè no vol tornar a patir problemes mentals en forma de massa pressió, i Garbiñe Muguruza de tornada a Europa, Barty és la gran favorita i vol guanyar el seu tercer Grand Slam. I ara, a casa. De moment, no ha cedit cap set i ha dominat el joc sense patir gaire. Agressiva i sòlida, Barty ja va tocar el cel al guanyar a Roland Garros el 2019 i a Wimbledon el 2021. Ara li toca manar sobre pista ràpida. I sembla que va per bon camí, disposada a imitar les fites del gran nom del tenis australià femení, Evonne Goolagong Cawley. Elles dues són les úniques australianes que han sigut número 1 mundial. I totes dues tenen un punt en comú: sang aborigen. "Goolagong Cawley és una font d’inspiració. Va trencar barreres en una època en què els aborígens encara eren maltractats", ha dit Barty, que descendeix de la tribu Ngaragu per part de la seva àvia paterna. En canvi, Goolangong Cawley era 100% aborigen, filla d’un pastor nòmada. Una dona que va aconseguir ser la millor jugadora del món en una època en què en gairebé cap club de tenis deixaven entrar persones que fossin aborígens.

"Estic molt orgullosa de ser Ngaragu, molt orgullosa de ser una dona indígena. Ho porto al cor", explica Barty, de 25 anys, que forma part d’una associació que utilitza l’esport per empoderar dones aborígens i joves sense gaire futur. Durant anys Austràlia ha negat el racisme contra els aborígens, que han estat arraconats durant dècades i han patit violacions dels drets humans de manera sistemàtica: prenent nens dels seus pares, robatoris de terres, violacions de dones o assassinats de líders de les comunitats. Només en les últimes dècades el govern ha demanat perdó, amb alguns esportistes, com l’atleta Cathy Freeman, exercint d’abanderats de la causa aborigen. No va ser fins al 2008 que el govern australià va demanar perdó oficialment, especialment per la coneguda com a "generació robada", quan als anys 60 milers de nens i nenes aborígens van ser separats dels seus pares, oficialment per fomentar la integració, i criats per famílies blanques. En molts casos es van produir abusos contra aquests nens.

"Austràlia es reconcilia amb el seu passat. Potser abans molta gent amb sang aborigen se n'amagava, però jo n'estic molt orgullosa. Per a mi és un honor. És la meva manera d'estar connectada a la terra, de retre homenatge als primers pobladors d'Austràlia", diu Barty, que durant molts anys va veure com, de manera sistemàtica, molts mitjans de comunicació evitaven parlar de la seva herència Ngaragu. La seva pàgina de la Wikipedia en anglès era editada per esborrar aquesta part. En una entrevista, li van arribar a preguntar per quina raó es considerava "indígena" si tenia una mare filla de britànics. "Soc una dona Ngaragu i n'estic orgullosa, reivindico aquesta cultura", diu la jugadora, que amb 15 anys ja va guanyar el torneig júnior de Wimbledon.

Evonne Goolagong Cawley durant el torneig de Wimbledon del 1971.

Seguint el camí de Goolagong Cawley

Quan el 2021 Barty va arribar a la final de Wimbledon va fer-ho amb un vestit que imitava el que havia portat Evonne Goolagong Cawley quan va guanyar a Londres el 1971. Goolagong Cawley, de fet, va esdevenir la primera dona en 66 anys a guanyar el mateix Grand Slam, Wimbledon, abans i després de ser mare en una època en què les jugadores no sempre trobaven facilitats per jugar. Nascuda el 1951, filla d’un pastor d’ovelles itinerant que gairebé mai dormia al mateix lloc, va poder jugar a tenis al petit poble de Barellan, a Nova Gal·les del Sud, quan un professor d’escola, Bill Kurtzman, la va veure quan encara era una nena mirant un partit des de l’altra banda de la tanca d’un club. Kurtzman la va convidar a jugar cada dia, fins que a Vic Edwards, un entrenador de Sydney, li va arribar el rumor d'una noia aborigen que jugava com els àngels. El 1965 la va anar a veure en acció i la va portar a Sydney perquè s'entrenés amb ell. Goolagong Cawley guanyaria 7 Grand Slams, quatre cops a Austràlia, i encara avui és la 12a jugadora amb més títols grans del tenis professional femení. Només se li va resistir l’Open dels Estats Units, on va perdre quatre finals. Goolagong Cawley ha explicat que, quan era jove, la seva mare acostumava a dir-li que "sortís per la porta de darrere corrents" per amagar-se cada cop que apareixia un cotxe a la porta, ja que "tenia por que fos segrestada". De cada 10 nens aborígens dels anys 60, de mitjana dos van ser segrestats. Barty ha fet campanya juntament amb Goolagong Cawley per demanar compensacions per a les víctimes d'aquests abusos.

Ara és Barty qui il·lusiona els australians, que no veuen una de les seves guanyar a Melbourne des de l'any 1978, quan ho va fer Chris O'Neil, just un any després de l'últim triomf de Goolagong Cawley el 1977. En categoria masculina, l'últim guanyador australià va ser Mark Edmondson, també el 1978. De fet, en els últims 25 anys només un cop un australià ha arribat a la final, Lleyton Hewitt el 2005. Va perdre. Barty vol encarregar-se de treure el tenis australià del desert.

stats