Escacs
Esports 11/03/2023

Sirenes, diners i marcians: així controlen els russos el món dels escacs

La federació russa deixarà d'estar integrada a l'europea per competir amb l'Àsia, mentre un soci de Putin mana a la internacional

6 min
Arkadi Dvorkovitx, presidente de la Federació internacional d'escacs, amb Vladimir Putin

BarcelonaMalgrat les sancions que l'esport rus ha rebut a causa de l'atac contra Ucraïna, els mesos vinents els jugadors d'escacs del país podran escoltar el seu himne i jugar sota la seva bandera, com si no hagués passat res. "És un esport on fan el que volen. És un escàndol que intentin fugir a l'Àsia per evitar les sancions que la Unió d'Escacs Europea els ha imposat", es queixava durant una conferència Malcolm Pein, delegat de la federació anglesa i gran mestre. Als escacs, els russos sempre juguen amb blanques i guanyen. Des de fa més de vint-i-cinc anys manen a la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. És un esport molt popular en una terra que va veure com el 1914 l'emperador Nicolau II creava el títol de "gran mestre" oferint-lo als cinc finalistes del torneig que havia organitzat a Sant Petersburg. Rússia és el país de Kàrpov i Kaspàrov (tot i que era nascut a Bakú), de Mikhaïl Botvínnik i Aleksandr Alekhin. Durant la Guerra Freda, els escacs també van ser escenari de grans duels entre soviètics i nord-americans, com el cèlebre del 1972 a Islàndia entre Bobby Fischer i Borís Spasski. Els escacs són tan populars a Rússia que, després de la caiguda de l'URSS, Moscou va treballar durament per passar a controlar la FIDE. Així, el 1995 va ser elegit com a president de la federació internacional el polític rus Kirsan Iliumjínov. Era l'inici del domini rus als despatxos.

Durant més de vint anys, Iliumjínov va controlar l'esport amb un estil ben polèmic. Iliumjínov és calmuc, un poble d’origen mongol que fa segles que és a Rússia, especialment a Calmúquia. La majoria dels calmucs, com el mateix Iliumjínov, són budistes i formen una de les minories ètniques més importants del país. Una diversitat que Stalin no entenia i per això en va deportar milers, com els pares d’Iliumjínov, a Sibèria. I això que la família era fidel al règim soviètic: el pare havia guanyat medalles durant la Segona Guerra Mundial i ell mateix va ser batejat amb el nom de Kirsan en honor d’un oncle avi comunista heroi de la guerra civil. Iliumjínov va servir dos anys a l’Exèrcit Roig, va treballar en una fàbrica i, com tants polítics russos importants, es va aprofitar de la caiguda de la Unió Soviètica per fer-se ric amb les privatitzacions. En menys de dos anys va passar de ser un treballador a ser milionari. L’encert va ser donar suport a Borís Ieltsin quan no quedava clar qui manaria a la nova Rússia. Així va esdevenir el seu home fort a Calmúquia, on va ser elegit president el 1993 i va engegar projectes com la "ciutat dels escacs", un recinte de luxe ple de pavellons, museus i monuments dedicats al joc.

“És un dels personatges més sorprenents de l’esport mundial”, explica el danès Flemming Rose, el responsable de l’entrevista en què Iliumjínov va explicar com el setembre del 1997 va ser abduït per extraterrestres: “Vaig passar un dia sencer a l’espai amb ells. Eren com persones, vestides de groc. Jo era al meu apartament i em van fer volar amb ells. No ho he explicat gaire, perquè la gent no et creu, però els meus ajudants es van espantar perquè no em podien trobar. I, de sobte, ja havia tornat al llit”. De fet, Iliumjínov afirma que els escacs van ser creats per extraterrestres. El president de la FIDE defensava que “els escacs no són política”, però els fets el contradiuen. El 2011 es va reunir amb Muammar al-Gaddafi per potenciar els escacs a Líbia i hi va jugar una partida en directe. Ja havia començat la guerra civil i, de fet, va ser l’últim cop que Gaddafi va ser vist viu en públic. El 2012 va arribar el torn de visitar Síria, amb la guerra ja començada, per fer negocis amb Bashar al-Assad. Unes reunions que van comportar que se l'afegís a la llista negra nord-americana, motiu pel qual no podia entrar als Estats Units. Malgrat tot, el 2014 va tornar a ser escollit president de la FIDE i va derrotar Garri Kaspàrov, el llegendari jugador d’escacs i molt crític amb Vladímir Putin.

Kirsan Iliumjínov, expresident de la Federació Internacional d'Escacs

Però Iliumjínov va caure. El 2018, va ser forçat a plegar per les sancions rebudes, perquè incomplia el codi ètic de la federació fent negocis amb empreses seves. A més, va ser sancionat pels seus negocis a Síria. Al final va plegar. I va semblar que per fi arribarien els vents de canvi a la FIDE. Però no. Tots els intents d'intentar canviar les coses dins els escacs, fins ara, no han funcionat. Ho sap prou bé el gran mestre danès Peter Heine Nielsen, entrenador del campió mundial d'escacs Magnus Carlsen, que va presentar candidatura per ser vicepresident de la FIDE el 2018 amb l'equip del grec Georgios Makropoulos. Van perdre afirmant que no podien competir amb els russos, que haurien arribat a invertir més de 2 milions d'euros en la campanya per escollir Arkadi Dvorkóvitx, un antic assistent personal del govern de Vladímir Putin. Aquest jove polític va presentar candidatura a última hora, quan tothom donava per fet que guanyaria el grec. Dvorkóvitx va jugar fort per guanyar.

Una festa amb sirenes a la piscina

Les eleccions d'aquell 2018 es van fer durant les olimpíades d'escacs a la ciutat georgiana de Batumi. Dvorkóvitx hi va arribar amb un jet privat i hi va organitzar sopars i festes per als altres candidats. "Va organitzar una festa de la qual es va parlar molt. La gent que hi era va explicar que hi havia noies vestides de sirena en una piscina", explicava Heine Nielsen. L'endemà mateix, Dvorkóvitx va obtenir 103 vots i Makropoulos 78. La geopolítica i els diners es van moure per escollir una persona pròxima a Putin i per mantenir el control rus de la FIDE. Dvorkóvitx havia presidit la Federació Russa d'Escacs, un esport que estima perquè el seu pare n'havia estat un destacat àrbitre internacional, així com un dels homes de confiança del campió del món Anatoli Kàrpov. Graduat en economia, Dvorkóvitx va créixer a l'ombra de Dmitri Medvédev, un dels homes de confiança de Putin, fins a arribar a la presidència de la FIDE després d'ocupar càrrecs com el de coordinador del comitè organitzador del Mundial de futbol del 2018.

Però la guerra d'Ucraïna gairebé ha aconseguit posar fi al seu mandat dues vegades. Primer, quan va criticar la invasió: "Les guerres són el pitjor que hi ha, els meus pensaments són amb els civils ucraïnesos". Un munt de polítics el van criticar, afirmant que era un "quintacolumnista" crític amb Putin. Dvorkóvitx va entendre ràpidament que havia de canviar de discurs i en l'aparició pública següent ja va lloar "el valor dels soldats russos". El segon moment crític va ser quan alguns membres de la FIDE van defensar sancionar els russos i en van exigir la dimissió perquè consideraven que era massa pròxim a Putin. També se'n va sortir gràcies al suport dels mateixos delegats que l'havien elegit president: els que havien anat a la festa de les sirenes de Batumi. Gairebé tots no eren europeus, perquè a la federació europea, Dvorkóvitx està en minoria.

Aquests dies, doncs, la Federació Russa d'Escacs acaba de formalitzar la petició d'abandonar l'europea i passar a competir com a asiàtica. Pot fer-ho perquè Rússia s'estén geogràficament pels dos continents. La raó del moviment és poder esquivar les sancions que s'han imposat als russos en l'esport europeu, on no els deixen competir sota la seva bandera ni amb l'himne. Els jugadors d'escacs russos només poden participar en torneigs com a convidats, sense cap referència al seu país, tal com passa en esports com el tenis. A la federació asiàtica, en canvi, les sancions no existeixen perquè els russos no en formaven part. Amb el canvi, s'asseguren poder competir com si res a partir de l'1 de maig, quan és formalitzarà l'ingrés.

Els últims mesos, la pressió sobre el govern de Moscou ha portat Dvorkóvitx a fer algunes concessions, com ara renunciar a empreses que patrocinaven torneigs que eren propietat de membres del govern de Putin. Al final, la pressió ha fet que els escacs russos passin a l'Àsia, aprofitant que allà no els imposaran sancions perquè hi tenen aliats, sobretot els xinesos i els iranians. De fet, l'Associació d'Escacs de l'Iran no ha estat sancionada malgrat que alguns jugadors seus es van negar a fer partides contra representants d'Israel. En teoria, si algú es nega a jugar una partida hauria de ser sancionat, però no ha estat així. La federació iraniana, doncs, serà probablement una gran aliada de la russa per evitar sancions a partir del primer de maig. Els escacs russos podran competir amb certa normalitat i Dvorkóvitx continuarà manant a la FIDE.

stats