El Pal de Formentor, suspesos sobre l’abisme de la mar

PalmaEn aquesta ruta ens enfilam sobre el sostre dels Alps pollencins. El Pal (434 m) és la muntanya més alta de la península de Formentor. Una talaia perfecta des de la qual copsar l’apoteòsica visió d’una terra aparentment salvatge i indòmita, però que en realitat és un dels paisatges culturals més encisadors de la serra de Tramuntana en particular i de la geografia mallorquina en general. A més, la poesia de Costa i Llobera il·lumina constantment cadascun del racons, valls, comellars i cims d’aquesta zona.

Segons l’època de l’any (entre juny i setembre), haurem de deixar el cotxe a l’aparcament de Cala Pi de la Posada i seguir a peu el camí que habitualment feim servir per fer la ruta de na Blanca pel coll de l’Olivardar, llevat que en comptes de pujar al coll continuam tot dret per la pista de terra que volta les vinyes de Formentor fins al pla de les Arenes. Els mesos de tardor i hivern podem arribar al punt d’inici de la caminada (Pk12,1 de la Ma-2210) amb vehicle particular i estacionar-lo en una esplanada que trobam a la dreta de la carretera, poc abans de les cases de Cala Murta.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del Pk 12,1 de la carretera del far de Formentor (Ma-2210) en direcció a l’hotel. Som a l’entorn del pla de les Arenes. Tot d’una sortim de la calçada per la dreta i enganxam el camí de Cala Figuera, que creua el vial en aquest punt, provinent de l’aparcament de Cala Pi de la Posada. Deixam a la dreta el camí que baixa a la cala i ens dirigim cap a l’esquerra (oest) per un camí de terra que, paral·lel a la carretera, ens duria fins a les cases velles de Formentor.

Les nostres primeres passes són tranquil·les i suaus, ens permeten acomodar la mirada en un paisatge d’un contrast elevat: per un costat, la caminada còmoda que ens atorga el pla de les Arenes; per l’altre, la salvatge i vertiginosa perspectiva de la carena muntanyosa, que connecta el cim del Pal i el Morro de Catalunya, que podem contemplar des del camí. Obviam totes les camades que trobam a la nostra dreta fins a situar-nos a l’altura d’un tallafoc [10 min], ample i perpendicular a la carena, amb una fita ben visible a la dreta.

Continuam la nostra marxa, ara en sentit ascendent (nord-oest/nord), per aquesta ampla obertura artificial que com una pista ens obre camí entre l’espès pinar, amb el coll d’en Burgat, el nostre objectiu següent, ben a la vista. Allà on acaba el tallafoc, s’inicia un tirany que de tot d’una ens acosta a la torrentera, a la dreta, però que ràpidament gira a l’esquerra [15 min]. Guiats per les fites, seguirem un senderó –un vell camí de ferradura, ara brut de garriga i abandonat– que descriu unes ziga-zagues pels pendissos de la muntanya. Guanyam una miqueta d’altura i ens acostam novament a la torrentera, on sembla anar a morir el camí [25 min] perquè literalment ens hi aboca.

Situats al costat dret del torrentó que baixa del coll d’en Burgat, les fites ens assenyalen clarament la direcció a seguir. Avançam coster amunt armats de paciència, seny i bona vista per localitzar les fites, i moltes cames per fer front al primer gran repte d’aquesta ruta. Tot d’una descobrim que antigament devia existir una mena de camí que recorria la torrentera. Ho apreciam per la col·locació de les pedres per formar esglaons, en alguns casos travades amb morter. Mentre guanyam altura, apareix a la nostra esquena tota la plana interior de Formentor, amb el pla del Pujol i el pla de les Arenes. Més enllà, algunes elevacions com la penya de l’Hort, el puig dels Cellers o na Blanca. Un espai tan immens com salvatge i inhòspit, tal com descriu l’Arxiduc a Les Balears, per la paraula i el gravat, “un silenci de mort senyoreja tot l’entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud”.

[35 min] Assolim una mena d’entreforc dins aquesta estreta torrentera. Giram a la dreta per un pas sobre la roca, estret però segur, que ens permet continuar ascendint. La ruta és clara i rosta, i la perspectiva de les fites que seguim ens ho corrobora. Cada vegada hem d’alçar més el cap per ubicar-les en el nostre camp visual. A mesura que sortim del torrentó, el tirany se suavitza (nord-oest) i ens atorga una treva per poder recuperar l’alè. [55 min] Som ben damunt del coll d’en Burgat, una replanada ampla sobre el cingle de Bufaranyes. Ens acostam amb prudència fins a la vorera del penya-segat, molt a prop d’un forat que connecta el coll amb la cinglera de baix.

Des del mateix punt assolit en el coll d’en Burgat, giram a l’esquerra i dirigim les nostres passes cap al segon i últim gran repte de la ruta, el cim del Pal. Recorrem aquest replà, en direcció sud-oest, entre garballons, carritxeres, romaní, albons i alguns pins, i començam novament a guanyar altura, primer de manera suau i després d’una manera un poc més abrupta. Progressam fora tirany, tan sols guiats per les fites. A estones ens veurem obligats a anar ran del penya-segat, d’altres no tant. 

[1 h 20 min] Sobre un esperó anterior al cim del Pal hi trobam un mur ciclopi. La construcció crida molt l’atenció, per la seva ubicació i per la magnitud de les pedres que la componen. La primera idea que ens ve al cap és que probablement es tracti d’una construcció prehistòrica de caràcter defensiu, directament relacionada amb el jaciment a la zona dels Clapers, pels voltants del pla de les Arenes. Un poblat pretalaiòtic amb un santuari que, segons la Guia arqueològica de Mallorca (1994), segueix el mateix patró que els de S’Illot, Son Mas o Son Marí.

‘Damunt l’altura’

A partir d’aquest punt ja només ens resta travessar el petit replà rocallós que ens separa de l’objectiu final de la ruta. [1 h 25 min] Assolit el cim del Pal (434 m), havent guanyat el sostre dels Alps pollencins, és un moment ideal per recordar uns versos de Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922), ja que commemoram el centenari de la seva mort enguany: “Damunt el front de la serra, / bé pots, cor meu, reposar, / suspès entre cel i terra / sobre l’abisme del mar” (Damunt l’altura, 1874).

Per a la tornada seguirem el mateix itinerari fins a baix de tot, sobre el camí que connecta les cases velles de Formentor amb Cala Figuera pel pla de les Arenes. En aquest punt, tenim l’opció de voltar a la dreta i acostar-nos fins a les cases. En cas contrari, giram a l’esquerra i seguim el camí de terra fins a la carretera, a l’altura del Pk 12, 1, de la via que uneix Cala Pi de la Posada amb el far de Formentor.

@Fita_a_Fita