Fita a fita
Esports 03/02/2023

Els puntals de la Trapa, la vall de Sant Josep a vista d'ocell

Tresca variada i complexa que ens ajuda a assaborir el sector de ponent de la serra de Tramuntana, gran miranda sobre la Dragonera

Joan Carles Palos
5 min
La ruta

PalmaEn aquesta ruta estrenam la senyalització amb la què el Consell de Mallorca ha fitat el camí entre el coll de la Gramola i la Trapa. Es tracta d’un tram important de la primera etapa del GR-221, conegut com la Ruta de Pedra en Sec, entre el port d’Andratx i el pla de l’Evangèlica. Actualment només es trobava senyalitzat un tram alternatiu que parteix de la localitat andritxola de s’Arracó. La ruta des del port d’Andratx i Sant Elm continua desproveïda d’indicadors. El punt d’inici el situam al coll de la Gramola, a l’altura del quilòmetre 106 de la Ma-10. El topònim, que immediatament ens remet a una modalitat de gramòfon sense trompa exterior, té relació amb el nom de la família propietària d’aquelles terres en els segles XIII i XIV (font: toponimiamallorca.net).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix aparcament del coll de la Gramola, on el Consell de Mallorca també ha habilitat una petita àrea recreativa. Avançam per una pista de terra (oest/nord-oest) que pren altura ràpidament mentre ens regala unes belles perspectives de l’entorn. A la dreta tenim els comellars de la Guixera i del Corso, tributaris del Rajolí (comellar, torrent i carregador) que desemboca als peus del puig Roig (189 m), on s’encastellaven els habitants de la zona per defensar-se a pedrades dels atacs pirates i corsaris, tal com esmenta Joan Binimelis a la Història General del Regne de Mallorca (s. XVI). [10 min] A poc a poc, ens acostam als pendissos de la serreta formada pel Penyal de n’Anglada (419 m), el puig del Tancat i del Voltor (484 m) –grafiat Moltó en el mapa Alpina– i el puig del Campàs (487 m). Aquest últim pren nom d’unes rotes que deixam a l’esquerra just quan el camí travessa el collet de les Pedrisses, [25 min] que ens obre la vista cap a la vall de s’Arracó.

Baixam uns metres pels Voltarrons i ens acostam a ses Basses, on trobam multitud de barraques que palesen la intensa activitat agrícola i ramadera d’aquells voltants en el passat. Primer passam pel coll dels Guixers, vora el turó (342 m) del mateix nom; tot seguit [40 min] ens topam amb una bifurcació important: de front, el camí que va a la Trapa (per on farem la tornada); a l’esquerra, la variant del GR que baixa a s’Arracó. De moment, prenem aquest camí i iniciam un descens ràpid i còmode cap a l’interior del comellar fins a topar-nos amb una nova bifurcació [50 min], a l’altura d’un gran forn de calç que trobam a la dreta. Abandonam el camí principal i seguim una pista de terra que ens introdueix per un nou comellar (sud-oest), clos entre la Paret del Moro (472 m), el puntal del Forn (459 m) i el puig de les Basses (493 m), que ens situa sobre un coll sense nom conegut [1 h 15 min].

L'entorn de la vall de Sant Josep i la seva bellesa esplendorosa és un regal per als sentits.

Des del coll giram a la dreta i prenem el tirany que ens ha d’acostar al nostre primer objectiu, el puntal del Forn. Giram cap a ponent, en direcció al puig de les Basses, per un tirany ben fresat i fitat que en pocs minuts ens acosta a la carena [1 H 25 min]. Abandonam el senderó vora una mena de barraqueta, encastada en el roquissar, i iniciam una breu i senzilla carenejada (sud-oest) fins al cim dels Puntals de la Trapa o del Forn (per situar-se entre ambdues possessions). Els seus 459 metres d’alçaria li atorguen el grau de miranda perfecta –a vista d’ocell– sobre la vall de Sant Josep i la Dragonera. El cim està coronat per una monumental fita [1 h 35 min].

El descens a la Trapa el feim per la mateixa carena en direcció al coll de les Ànimes. Recorrem un tram curt (sud-oest/oest) fins a veure una encletxa accessible a la nostra dreta [1 h 40 min], des de la qual divisam el camí que travessa la partió entre les terres propietat del GOB i la possessió del Forn. El tirany és al principi rost i pedregós, després són les mates i les carritxeres les que hi afegeixen una certa dificultat. Ens hem d’orientar per la visió clara i propera d’un botador sobre la paret mitgera que travessa el GR. Cal tenir paciència i esment a cada passa que feim, i prendre les mesures necessàries per no pegar cap culada, més molesta i dolorosa que perillosa. [2 h 05 min] Assolim el portell i el camí que connecta el coll de la Gramola i la Trapa. Voltam a l’esquerra i seguim el sender que desemboca sobre la pista que puja de Sant Elm pel comellar de Cala Sanutges i, a través del coll de les Ànimes, entra dins la vall de Sant Josep. [2 h 15 min] Passam les cases, on continuen les obres de construcció d’un refugi de la Ruta de Pedra en Sec, i ens acostam al molí de sang i l’era que ens fiten el camí fins al mirador de la Trapa sobre la Dragonera [2 h 20 min].

La Trapa

Propietat del GOB i adquirida per subscripció popular l’any 1980, la Trapa és ara una finca de 104 quarterades d’un altíssim valor natural, a més de ser un mosaic grandiós de l’enginyeria rural més tradicional. Entre 1810 i 1823, una comunitat de monjos trapencs fugitius de la revolució francesa de 1789, ocuparen aquest espai, propietat del canonge Pere Roig, i feren d’aquest entorn una vall habitable i profitosa des d’un punt de vista agrícola. Sols habitada per carboners i llenyaters, els trapencs hi feren una gran reforma amb nombroses marjades per sembrar-hi blat, una era de batre i un molí de sang per moldre el gra. Tot i la seva gestió eficient i voluntariosa, al llarg dels anys no ha aconseguit allunyar-se de l’acció devastadora de dos incendis, un el 1994 i l’altre el 2013, sovint conseqüència de l’acció humana, negligent i irresponsable, especialment a la zona de Calvià i Andratx.

Abandonam la Trapa i, fent cas als nous indicadors de fusta del Consell de Mallorca, iniciam el camí de retorn al coll de la Gramola per ses Basses. Tot i les condicions precàries d’alguns trams del camí, aquest se segueix amb facilitat. Una remuntada llarga i tranquil·la es passejarà pels pendissos dels puntals de la Trapa i del Forn, primer, i del puig de les Basses, després. Així arribarem a l’altura del cap Fabioler [3 h 00 min], també conegut com morro d’en Grosser, sobre el qual s’erigeix un dels miradors del Foment del Turisme, dit d’en Josep Sastre, a més de 400 metres d’altura. Ara tot just ens queda recórrer el bell i vistós tram de sa Marina de ses Bardes fins a un grupet de cases de roter [3 h 20 min] on acaba el sender i s’inicia la pista de terra. A poc a poc, anirem tancant el circuit i desfent passes pel camí que travessa el Campàs fins al coll de la Gramola [4 h 05 min], on finalitza la nostra caminada. 

Les dades

Dificultat 4 sobre 5

Distància 14,52 km

Desnivell 496 m

Durada 4 h 05 min

Altitud màxima 459m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats