El puig de Son Jordi, atalaiats sobre la badia de Son Servera

PalmaLa serra de Son Jordi fa partió entre els municipis de Son Servera i Capdepera, i s’estén entre el coll del Vidrier i el cap del Pinar. Aquest cap que separa Canyamel de la badia de Son Servera apareix documentat amb altres noms com cap del Raix, en el mapa del Cardenal Despuig de 1785; anteriorment, en els mapes de Joan Binimelis (1601) i Vicenç Mut (1685), apareix com a cap del Ribell, tal com descriu Miquel Àngel Escanellas en el seu web (toponimiamallorca.net).

La següent ruta ens duu fins al cim més alt d’aquesta serreta, de 316 metres d’alçària, una talaia perfecta des la qual gaudir d’una vasta perspectiva del litoral de llevant, de les seves serres i muntanyes. A més a més, hem de tenir en compte que alguns dels més de quaranta jaciments arqueològics del municipi es concentren al voltant d’aquest puig. El punt de partida el situam a la parada del bus TIB (L-425) a la Costa dels Pins, en una rotonda on es troba el monument erigit el 1996 i dedicat al periodista i dramaturg Joaquín Calvo Sotelo (1905-1993), qui amb la seva esposa, Giuliana Arioli, vingué a estiuejar a la zona al xalet que s’hi feren fer. Una polèmica construcció que a partir del 1999 passaria a ser propietat de Pedro J. Ramírez i que ara és del seu fill.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus TIB avançam (est / sud-est) per l’avinguda del Pinar fins a la rotonda següent [05 min], on trobam un monument dedicat als Donants de Sang de Mallorca. Giram a l’esquerra pel carrer del Romaní; a mitjan vial, a l’altura del número 10B, veurem a la part de la muntanya un carreró sense sortida i una torreta d’electricitat [10 min]. Just darrere, un portell amb una mena de porta giratòria ens dona accés al camí que puja al coll Baix i després continua fins a Canyamel. A partir d’aquí s’inicia una tirany –fitat amb marques de pintura vermella– que va vorejant la tanca del Club de Golf Son Servera.

Aquest primer tram de recorregut discorre per un senderó de terra i molt pedregós, tot i que molt planer, als peus del puig del Moro, a la nostra dreta, entre pins, arboceres i tot tipus d’arbustos; mentre que davant nostre s’alça el puig Negre de la Torre i a l’esquerra, el puig de Son Jordi. [20 min] Deixam un tirany a la dreta –unes pedres alineades al terra ens indiquen que no l’hem de seguir, i continuam vorejant la tanca una estoneta més. [25 min] A l’esquerra, rere la tanca, el llac del camp de golf; a la dreta, les fites de pintura vermella que hem seguit fins aquí ens fan girar, perpendiculars a la muntanya i seguint (nord / nord-est) la filera de torres de la línia elèctrica que s’enfila en direcció al coll Baix pel vessant dret del comellar. A partir d’aquest punt, la nostra marxa guanya altura molt ràpidament, alhora que se’ns va dibuixant una perspectiva cada vegada més gran de la costa serverina, del cap del Pinar fins a la Punta de n’Amer.

Un cop assolit el coll Baix (199 m) [40 min], deixam el camí que continua ara en descens cap a Canyamel i giram a l’esquerra (oest / nord-oest) per un tirany que ens conduirà al cim de la serra de Son Jordi. A la dreta del coll, podem veure el caminet per on continuarem després la ruta. A poques passes del coll, passam una barrereta i seguim el tirany que, després de vorejar per la dreta un primer turonet, es va fent més rost a mesura que ens acostam al cim. La senda és molt clara i se segueix prou bé (nord-oest / nord); a més a més, trobam moltes fites i alguna marca de pintura sobre les pedres.

Aviat ja es fa visible la torre de vigilància contra incendis que corona el cim i en pocs minuts ja hem assolit el vèrtex geodèsic del puig de Son Jordi (316 m) [1 h 05 min]. La panoràmica de 360 graus des dalt d’aquesta muntanya és senzillament espectacular. De cap al nord-est, podem veure des de les muntanyes del Parc de Llevant fins al Cap Vermell; mentre que de cap al sud-oest la vista se’ns allarga fins als puigs de So na Moixa i Sant Salvador o la serra de Llodrà.

Iniciam el descens. Tornam al coll Baix (1 h 20 min); aquí, en comptes de girar a la dreta, tiram tot dret (est/sud-est) per un senderó rost i empenyalat, ben fitat amb marques de pintura vermella, que ens durà fins a s’Orelleta (252 m). Una pujada exigent i que requereix una certa experiència –amb trams de grimpada fàcil–, uns penyals que guaiten per damunt dels nostres caps, des dels quals gaudim d’una perspectiva nova del puig de Son Jordi i de tot el seu entorn. Precisament, quan el camí que seguim sembla no tenir continuïtat, giram a l’esquerra i anam a cercar un pas que ens deixarà sobre un collet, a la dreta del qual tenim s’Orelleta [1 h 40 min].

El punt més alt del puig Negre de sa Torre

Ara ens toca seguir la caminada en direcció al puig Negre de sa Torre. Per això tornam al collet [1 h 45 min], deixam a l’esquerra el pas per on hi hem accedit, i continuam el sender que ara ens du a recórrer el tram final de la carena de la serra de Son Jordi cap a llevant, sempre per damunt la partió de terme entre Son Servera i Capdepera. Passarem per baix d’una formació rocosa ben curiosa i iniciam un breu i ràpid descens a un coll [2 h 05 min], a l’esquerra del qual tenim connexió amb la urbanització de Canyamel. A partir d’aquí hem d’obrir bé els ulls, el tirany penetra una espessa garriga (sud/sud-oest) i les marques de pintura vermella són estratègiques per orientar-nos. Després d’una breu pujada trobam la fita que assenyala el punt més alt del puig Negre de sa Torre [2 h 15 min]. Iniciam un nou descens (sud) amb una arrancada rosta, pedregosa i llenegadissa que ens abocarà a un nou coll [2 h 25 min], als peus del puig del Moro (246 m).

Davant l’escassesa de fites de pedres (més desitjables i sostenibles), les marques de pintura vermella són l’única evidència clara de les orientacions del camí. Des de l’esmentat collet, el viarany gira a la dreta (sud-oest/oest) per baix dels costers del puig del Moro en direcció a la Costa dels Pins, mentre gaudim d’una ampla perspectiva de la badia de Son Servera. Cal tenir molt d’esment als senyals del camí en els punts més confusos, tot i que la traça del senderó és prou clara. Un descens llarg i complex que ens durà fins ben a prop del pap del Pinar, a l’avinguda del Pinar [3 h 10 min]. Giram a la dreta per anar tancant circuit fins a la rotonda des de la qual hem iniciat la ruta [3 h 25 min]. De camí a la parada del bus TIB ens toparem amb un altre curiós recordatori de personatges rellevants de la Costa dels Pins, un monument dedicat a Blanca i Torcuato Luca de Tena, uns dels primers propietaris de solars en aquesta zona a mitjan dècada dels anys 60.

Fita_a_Fita