El puig de l’alqueria Albussani, entre Conques i Son Cortei

PalmaAquesta ruta descriu la pujada al puig de na Bauçana a través del bosc de Conques. Ens movem per antics dominis territorials de Son Nét, epicentre del municipi. Son Cortei era coneguda en època musulmana com l’alqueria Albussani, nom del qual deriva el topònim de na Bauçana, emblemàtic puig d’aquesta possessió que fou propietat de Gabriel Alzamora, president del Foment del Turisme de Mallorca en els anys 50 del segle XX.

Alguns continguts i topònims inclosos en aquesta ruta han estat trets dels llibres escrits per Just Hernández i Tomàs Vibot sobre les finques de Son Nét, Conques i Son Cortei, de la col·lecció Puigpunyent pam a pam, segle a segle, editada per l’Ajuntament de Puigpunyent. L’inici de la ruta el situam a la parada del bus TIB (L-201), vora la biblioteca municipal.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada del bus ens dirigim cap a la part antiga del poble, el barri de la Vila (1748), en direcció a Galilea (sud/sud-oest). Travessam ‘el pont de la Vila’, sobre el torrent de la Riera, i just en haver passat per davant l’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció giram a l’esquerra pel carrer de la Vila [05 min]. A partir d’aquí començam un ascens suau per asfalt, mentre a la nostra esquena s’obre una ampla i bella perspectiva de la vall de Puigpunyent i de les cases de Son Nét.

[10 min] El vial que seguim tomba a la dreta; nosaltres continuam tot dret per un altre, també asfaltat i una miqueta més rost que l’anterior que transita pel comellar de la Vila. Deixam a la dreta una caseta restaurada, batejada com ‘Es Petit Pirineu’. Continuam pujant amb la visió dominant, sobre els nostres caps, de la Mola de Son Cotoner i el puig de na Bauçana. Passam per davant Can Toni Sanga, a la dreta, i Bellveure, a l’esquerra. [30 min] Arribam al final del nostre camí. Topam de cara amb la barrera d’accés a unes cases, a la dreta de la qual neix un tirany que, paral·lel a la tanca del xalet, ens mena cap a una altra paret (sud-oest/oest), que fa partió entre les terres de Son Nét i Conques.

Passada la paret amitgera, enllaçam amb un caminoi, al començament fitat i amb marques de pintura vermella, que travessa antigues marjades de conreu –Es Pi Ver–, ara vestides de pinar i garriga. Aquest viarany desemboca en el final d’una pista de la parcel·lació de Conques [35 min]. Giram a la dreta i continuam fent passes per aquest camí asfaltat, orientats cap a ponent. Deixam a l’esquerra el portell d’unes cases batejades bucòlicament com ‘S’Amanyac’ (segons el DCVB: marruqueig de colom o de tórtora, o cançó per dormir els infants). Sobre el brancal de la dreta hi podem llegir la següent glosa: “Dins es meu enteniment/hi tenc una penya forta:/hi tenc la mar i Mallorca,/la lluna, el sol i es vent”. Des del camí, a la dreta, tenim a la vista les cases de Conques, adquirides pel general Antoni Barceló i Pont de la Terra el 1784 a la família Descatlar, antigament integrades dins el latifundi de Son Nét.

[40 min] El nostre camí es bifurca i prenem el de l’esquerra. Continuam vial amunt gaudint de les esplèndides vistes. Passam per davant Can Bosch, que deixam a l’esquerra, i 150 metres més endavant trobam una nova bifurcació, on tombam a la dreta, i poc després una segona i aquesta vegada giram a l’esquerra. Continuam per damunt asfalt acaronant turonets que separen petits comellars. [55 min] A la cruïlla següent, voltam a l’esquerra (est/sud-est), guiats per una marca de pintura vermella sobre una roca, a la dreta. Som dins el bosc de Conques, als peus de la mola de Son Cotoner.

Allà on s’acaba l’asfalt [1 h 00 min] hi trobam un portell que passam per l’esquerra. Un poc més endavant, tenim a la dreta un portell ample sense barrera [1 h 05 min], que travessam. Immediatament després giram a l’esquerra (sud-est) per un vell camí carreter que ens durà fins a una barraca, que deixam a l’esquerra. Ràpidament el camí es bifurca, continuam pel de l’esquerra i passam per davant sa Bassota, una bassa coberta que trobam a la dreta del camí.

[1 h 15 min] Sortim sobre una altra camada que ens arriba per l’esquerra; la seguim en sentit ascendent, mentre deixam un forn de calç a l’esquerra. A la bifurcació següent [1 h 20 min], trobam el Pou des Bosc o també dit es Cisternó. Abandonam el camí principal i prenem coster amunt (sud/sud-oest) per un tirany ben fitat que neix a la dreta del pou. Així arribam al pas de sa Ventalla [1 h 25 min]. Segons Just Hernández i Tomàs Vibot, “es tracta d’un pas de muntanya (534 m) situat entre la mola de Son Cotoner i es Burotell. Comunica el bosc de Conques amb la zona dels Rotatxos i del comellar d’en Pere Andreu; això és, forma part de la partió de Conques i Son Cortei”. El pas és una canal diagonal, estreta i esglaonada, de fàcil accés, que salva una zona de timbes.

Conjunt etnològic

Tot d’una hem sortit del pas, giram a l’esquerra i, perpendiculars al penya-segat, ens dirigim cap a l’altre costat de la carena (sud-oest) on s’inicia, a la dreta, el camí de carro (na Perxana) que ens conduirà fins a la plana de Son Cortei pels Rotatxos (oest), per sota el penyalar de la mola de Son Cotoner, a la dreta. A partir d’aquí ens ve un tram llarg i planer, amb elements de conjunt etnogràfic molt interessants. [1 h 50 min] A l’esquerra del camí, trobam la típica bassa per abeurar els animals que es nodria de l’aigua d’escorrentia. Així arribam al Corral dels Porcs, barraqueta de pedra situada a la dreta del camí, just a l’entrada de la plana de Son Cortei [2 h 00 min].

Ben davant nostre s’alça el puig de na Bauçana. Travessam el sementer (nord-oest) fins al Pou de la Plana, que tenim just davant, darrere el qual neix un tirany fitat que ens durà fins a un replanet als peus del puig i on trobam una bifurcació. [2 h 10 min] Prenem el sender de la dreta, que és la via que ens ha de dur dalt de na Bauçana, un caminet adobat pel Foment del Turisme l’any 1954. Allà on s’acaba aquesta enginyosa escalonada, trobam a la dreta, ben damunt el cim, el vèrtex geodèsic del puig de na Bauçana, dit també del Còssil [2 h 20 min].

Iniciam el descens del cim fins al primer replanet [2 h 30 min], on voltam a la dreta i continuam baixant per un camí de carro, ample i còmode, que desemboca sobre la variant del GR-221 que uneix Calvià i Puigpunyent [2 h 50 min]. Giram a la dreta i prosseguim la nostra marxa fins a arribar al coll del Molí de Vent (molí fariner que desaparegué a començament del segle XX amb la construcció de la nova carretera) [3 h 05 min]. Aquí, voltam a la dreta i baixam cap a Puigpunyent pel camí vell, del qual es conserven dos trams coneguts: la Drecera Llarga i la Drecera Curta. La nostra ruta acaba al barri de la Vila, a pocs metres de distància de la parada del bus [3 h 30 min].

@Fita_a_Fita