Un projecte que s’explica des de dins i fora del terreny de joc

Barcelona“Ens ha faltat joc, actitud o una mica de tot”. Que Antoine Griezmann fes dissabte la radiografia crítica de la derrota del Barça contra el Llevant (3-1) és simptomàtic, per la seva condició d’estrany en el micromón del vestidor blaugrana. El francès va contradir la prudència d’Ernesto Valverde en la roda de premsa del Ciutat de València. La decisió de tancar files i institucionalitzar el discurs de l’equip ja no amaga el mal moment del projecte. L’última relliscada a la Lliga en va ser una evidència més en la trajectòria d’aquest inici de temporada.

El Barça és una caricatura del seu estatus tipus que s’explica des de dins i fora de la gespa, com assenyalava Griezmann, que també assegurava que sap moure’s en defensa gràcies a Simeone. La predisposició a competir sempre filtra el talent. Sembla que s’ha acceptat que els partits amb l’horari de primera hora de la tarda no remen a favor dels blaugranes. La intensitat ha de ser innegociable, especialment en el cas d’un bloc de la seva dimensió. És un intangible amb una dualitat complexa: els barcelonins han de fer l’esforç per no deixar-se anar contra equips que rendeixen per sobre de les seves possibilitats.

Jugar contra el Barça és fàcil. Que les expectatives siguin limitades, perquè la lògica és acabar golejat, condicionen la pressió i el nivell de concentració. Els partits lluny del Camp Nou són una festa major per als clubs locals. Els de Valverde tenen l’obligació d’arribar a aquest nivell de responsabilitat per professionalitat i fam de resultats, especialment en el primer tram del calendari, quan pots hipotecar les opcions d’aixecar títols al mes de maig. L’equip perd contra el Llevant en 10 minuts de la segona meitat, encaixant tres gols, concedint dues ocasions més i arrodonint el coas estructural de l’onze. L’actitud no ho és tot, però pot ser un valor decisiu en el moment de comparar dues propostes de joc diferents.

La del Barça és ara per ara embrionària. Les rotacions de l’ staff tècnic estan supeditades a les lesions i la manca de confiança en els futbolistes en defensa, a repartir responsabilitats entre els migcampistes per evitar incendis i a la manca d’efectius de la línia ofensiva. És una llista de circumstàncies massa àmplia però que forma part de la planificació coral des de fa setmanes. El diagnòstic comença a fer-se sol. El Barça perd per golejada amb un 65% de la possessió i el doble de passades que el rival (659 per 336). Les estadístiques del partit de Llevant són enganyoses. Els blaugranes van dedicar-se a ser horitzontals després del gol de penal de Leo Messi.

La capacitat per generar futbol va ensorrar-se amb la reacció del conjunt de Paco López, que va capgirar el marcador amb un parcial handbolístic de 3-0. Només el capità Messi i l’adolescent Ansu Fati són capaços de generar perill. La lesió de Luis Suárez podria provocar l’efecte dominó que necessita el bloc: desplaçar Griezmann a la posició de davanter centre i alliberar-lo de la condició d’home de banda sense utilitat. L’èxit dependrà tant de la pissarra de Valverde com de l’àmbit individual. L’entrenador proposa, els futbolistes executen.