Polònia, el país boig pel Barça ja abans de Lewandowski

BarcelonaPocs fitxatges han fet tanta il·lusió com aquell de Robert Lewandowski. El davanter s’ha convertit en el primer polonès que defensa la samarreta del primer equip blaugrana, malgrat provenir d’una terra on milers de persones s’han convertit al barcelonisme. "Ens feia molta il·lusió tenir per fi un dels nostres al Barça", explica Adrian Bialkowski, de la penya blaugrana de Lodz, una de les tres oficials a Polònia. Dues tenen la seu a la capital, Varsòvia, i aquesta tercera, que té la seu a Lodz, ja supera els 1.000 membres en tres anys de vida. Durant tota la temporada, les penyes fan trobades, organitzen tornejos i fan desplaçaments per animar qualsevol equip blaugrana que jugui relativament a prop. A prop o lluny, ja que els aficionats polonesos han arribat a fer desplaçaments a Kazan (Rússia) o Tbilissi (Geòrgia). Les penyes poloneses han animat el femení, el futbol sala o l’handbol quan juga a Alemanya o l’est d’Europa. Una passió que ja ha portat molts aficionats a reservar vols per venir al Camp Nou aquesta temporada i poder veure en acció Lewandowski.

El periodista Jakub Krecidlo explicava a RAC1 com els aficionats polonesos s’organitzen per venir a les primeres jornades de Lliga o com seran presents als partits de la gira nord-americana, ja que la comunitat de persones amb arrels poloneses als Estats Units, molts d’ells grans aficionats al futbol, supera els 9 milions de persones. "És una de les grans notícies esportives a Polònia en anys, ha generat una gran eufòria". Bialkowski era a Barcelona quan es va fer oficial el fitxatge de Lewandowski i explica com ha rebut més de 1.000 peticions per comprar samarretes del Barça amb el nom del davanter polonès aprofitant que era a la ciutat. Un cop va anunciar que podia comprar-les, es van disparar les peticions, fins al punt que ell pronostica que en les primeres jornades de Lliga hi haurà sempre més de 500 polonesos per veure en acció el capità de la seva selecció. De fet, es va arribar a trobar amb la sorpresa que la lletra W es va acabar a les botigues del Barça i no es va poder estampar el nom del davanter durant un dia, donada l’alta demanda. "Per fi tenim un polonès a l'equip. Portem molt de temps esperant-ho, és un somni fet realitat. Som un país gran però mai hi havíem tingut un dels nostres. Bielorússia o Islàndia són més petits, però havien tingut Hleb o Gudjohnsen", admet Bialkowski. Aficionats polonesos del Barça van ser a Torí a la final de la Champions femenina fa uns mesos, però també al camp de l'Eintracht de Frankfurt durant el partit de l'Europa League. Una passió per sobre de les fronteres.

Polònia s’ha convertit els últims anys en un dels països amb més aficionats del Barça i amb les penyes més actives, en part perquè hi ha cert desencís amb els seus equips històrics, amb graderies amb molts aficionats violents que han fet que sigui perillós anar a partits de la lliga local i un nivell de joc baix. Un dels motius és que els joves amb talent marxen a l'estranger. "El nivell del nostre futbol ha baixat i això ha provocat una gran passió pel futbol estranger, especialment el del Barça o el Madrid", reconeix Krecidlo. "No tenim grans jugadors. Lewandowski és com un unicorn, un personatge màgic", mig bromeja Bialkowski. La passió per l’equip blaugrana ha portat dues editorials locals a traduir tots els llibres que es publiquen en català sobre el Barça, d’autors com Ricard Torquemada o Carles Viñas, amb cada cop més polonesos fent-se socis d’un club que s’ha guanyat el cor del país malgrat no tenir-hi cap dels seus futbolistes. A les xarxes socials, els polonesos que estimen el Barça són molt actius traduint continguts de premsa en català i castellà.

El primer polonès que no era polonès

Durant anys, però, es va pensar que el Barça ja havia tingut un jugador polonès, Walter Rositzky. Diferents investigacions van acabar demostrant que es tractava d’un ciutadà alemany nascut a Hamburg el 1889. Aquest migcampista, curiosament, va ser dels primers a militar tant al Barça com al Reial Madrid, ja que va viure a les dues ciutats per motius de feina durant els anys 10 del segle XX. Al Barça hi jugaria 55 partits del 1911 al 1913. Llavors va marxar al Madrid, on durant anys apareixia com a polonès al museu del club blanc, ja que el seu cognom és comú a Polònia. Rositzky, que va combatre al front a la Primera Guerra Mundial i va sobreviure també a la Segona Guerra Mundial, va morir a Hamburg el 1953. Era un comerciant que va guanyar dues Copes del Rei amb el Barça en aquells primers anys de vida del club, període en què també va practicar l’atletisme i el waterpolo a la capital catalana. En aquella època, el seu cognom va aparèixer escrit de diferents formes, i això va ajudar a creure que era polonès. L’investigador polonès Mateusz Wojtylak va ser dels primers a entendre que en realitat era alemany. Va trobar un retall de premsa de l'Heraldo de Madrid on es deia com el rei Alfons XIII "va parlar cordialment amb tothom, inclòs el jugador amateur alemany Rositzky, que unes hores més tard ens va explicar amb veu alegre que el rei parlava l'alemany millor que ell". A la revista barcelonina Stadium també apareixia el seu nom el 1914. Un article sobre exjugadors del Barça al front durant la Primera Guerra Mundial l'esmentava com a soldat alemany. Finalment, es va poder saber que tant ell com els seus pares i avis eren de la zona d’Hamburg, i de confessió luterana.  

Polonesos inaugurant el Camp Nou

La relació entre el Barça i Polònia, però, no neix amb Lewandowski. El primer contacte va ser el 1923, quan el Cracòvia va fer una gira pel sud d'Europa en què va jugar dos cops al camp de les Corts (1-1 i 7-1). El primer moment realment especial va ser el 24 de setembre del 1957, quan una selecció dels millors jugadors de Varsòvia va ser escollida com a rival per al partit d’inauguració del Camp Nou. De fet, el tècnic dels polonesos era el mateix seleccionador nacional, Henrick Reyman, que va convocar alguns jugadors d'altres ciutats perquè l'equip s'assemblés a la selecció, que preparava un partit clau contra la Unió Soviètica de classificació per al Mundial. El Barça va imposar-se per 4-2 i els polonesos van guanyar el seu partit contra els soviètics i van forçar un matx de desempat per decidir qui seria al Mundial, en el qual van caure per 2-0.

Des de llavors, el Barça ha jugat algunes eliminatòries oficials contra clubs polonesos i mai ha estat eliminat. Duels com aquells de prèvia de Champions contra el Wisla de Cracòvia (2001 i 2008) o el Legia de Varsòvia (2002), una eliminatòria de Copa de Fires contra el Katowice (1970) i especialment dues eliminatòries molt dures de la Recopa contra el Lech Poznan (1988, guanyada pel Barça als penals sota la neu) i 1989 contra el Legia.

'L'estaca' al Camp Nou

Un altre moment de connexió va ser el Mundial del 1982, quan milers de catalans van donar suport a la selecció polonesa durant el Mundial, en una època en què el país vivia aldarulls contra les autoritats comunistes, protestes liderades pel sindicat Solidaritat, el primer lliure, amb una figura visible al capdavant com Lech Walesa. Als partits de la segona fase del torneig al Camp Nou, una pancarta amb el nom d’aquest sindicat presidia una graderia de l’estadi. En aquella època, curiosament, els manifestants polonesos havien adoptat com a himne una versió de L’estaca de Lluís Llach amb una lletra en polonès de Jacek Kaczmarski, titulada Mury. Va ser la millor època del futbol polonès, del 1974 al 1982, quan amb jugadors com Lato, Deyna o Boniek, Polònia va arribar a les semifinals del Mundial en dues ocasions. Molts d'aquells jugadors van poder marxar a l'estranger per brillar en clubs com la Juventus, però malgrat la fascinació que van provocar a Barcelona, amb milers de persones veient els seus entrenaments o esperant-los a l'hotel on dormien, ha tocat esperar fins al 2022 per tenir per fi un polonès a Barcelona. De jugadors de l'est, de Kubala a Stòitxkov, el Barça n'havia tingut molts. Polonès, poble unit al català també en bromes i acudits mots despectius, cap.